Qui ha seguit un poc de prop el grup menorquí Ja t’ho diré, en anar a Ciutadella, ha cercat postes de sol amb un cel blau, el pati de cal Bisbe, el barri de Dalt es Penyals, el carrer del Forn del Palau o fins i tot l’hort de Grècia. La culpa és de la tornada d’una de les seves cançons, Per a tu, que ens evoca la ciutat de fa prop de quaranta anys. Avui l’he sentida, casualment, i volgudament l’he escoltada. L’avinentesa m’ha evocat el Manacor de fa deu, vint, trenta i quaranta anys. Com diu la mateixa cançó: “De deu en deu, de vint en vint anàvem cercant. Anàvem descobrint, anàvem estimant”. Parlem-ne un poquet…
- Manacor capital
S’inaugura l’Auditori. Una infraestructura que reforça el paper de capital cultural de la nostra ciutat arreu de Mallorca. Un paper ja assolit abans amb escreix amb la puixança del teatre. L’antiga Escola Industrial a Na Camel.la tanca l’institut i es trasllada a un gran i espaiós edifici nou a Son Fangos. Dos instituts de secundària en igualtat de condicions a la ciutat. Comença una cosa que es diu WhatsApp i que ens ha canviat les vides. Fa poc temps que Toni Gomila ha retratat la Mallorca en trànsit a Acorar. La mallorquinitat clàssica es fa forta al poble de quinze mil habitants dins la ciutat de quaranta. Manacor descobreix el lloguer vacacional a foravila com el nou manà. Les antigues casetes ampliades per viure o fer-hi caps de setmana ara són per treure’n un euro o vendre-les a gent rossa. Mentrestant, qui sap si per mala consciència o per necessitat vital, la festa de Sant Jaume reviscola i el món dels glossadors agafa una força mai vista. Antoni Pastor, el batle més ciutadellenc de la història del municipi, protagonitza una curiosa revolució: agafa un poble conservador i el lliura, dotze anys després, més progressista que mai. La revolució la fa el 2012, tot i que segurament l’havia pensada abans.
- La modernitat
Ha arribat la modernitat. Les cases tenen internet amb ADSL. Ja fa una partida d’anys que l’Hospital funciona i això, amb altres factors, ha fet créixer la població. No tothom és de la tribu, però la tribu marca encara el ritme de les coses. La ciutat ja ha tancat les rondes i el “passeig del Colesterol” canvia dinàmiques. El batle Miquel Riera és atacat de manera immisericorde cada dijous vespre a la televisió local, que bat rècords d’audiència. Soci del Madrid i escindit del PP amb regust de naftalina però lidera els temps de la modernització. Guanya la batalla del passeig de na Camel·la. És l’any que la festa de Sant Antoni fa l’esclafit gros i agafa el rumb gegantí que té avui. Manacor té una colla castellera que estira molta gent a una activitat d’oci que fa poble. L’església catòlica encara té el monopoli de les ànimes però la parròquia baixa a marxes forçades. Molts d’al·lots ja no combreguen. O els combrega en Santandreu… El Carreró porteny està estibat divendres i dissabtes, sigui hivern o sigui estiu.
- De poble a ciutat
Ja ens han concedit l’Hospital i està aprovat també que es faran les rondes, però per anar del Port a Palma els cotxes encara travessen per sa Bassa i pel carrer de Peral (en dos sentits!). Les camiones tenen l’aturada a la plaça del Cós i l’espectacle dels embossos per cotxes d’Aumasa embarrancats davant el Palau sol ser tan habitual com antològic. Un manacorí ha estat campió d’Europa de futbol amb el Barça, el gran Miquel Àngel Nadal. La flama olímpica travessa Manacor i la du, amb orgull, Guillem Barceló. El malaguanyat enfant terrible de la progressia local, l’escriptor i professor Gabriel Galmés, retrata amb brillant ironia i fins i tot sarcasme quan és necessari la nostra societat que està a punt per passar de poble a ciutat. És batle de rebot un anodí Gabriel Bosch que ni els seus mateixos estalonen quan van a cercar, per substituir-lo uns anys després, el popular metge Roma. Moltes cases estan encara amb la façana sense referir, tot i que al seu interior puguin ser riques i plenes. Cosa que sempre va sorprendre l’aleshores president Cañellas. Poc temps abans s’havia posat en marxa una campanya promocional d’orgull local, amb el segell de Tomeu Ferrer: “Manacor, secretament tots t’estimam!”. És temps d’efervescència musical amb tres grups de rock i jovent: Montenegro, Tots Sants i Ocults…
- Torrentada de perleres
“Al bramul de la sirena, torrentada de perleres” deia Guillem d’Efak per deixar clar el pes d’aquesta indústria que fa quaranta anys era ben palesa. Una gernació de dones feia feina a la fàbrica. I una de més grossa encara enfilava a les totes en negre a ca seva. Olor de química i fum groc. I els homes al taller de fusters… El món s’arreglava entre la Reforma, s’Agrícola i can Marit. Molts de carrers estan sense fer fruit de la ressaca de l’estafa de les obres del clavegueram i aigua corrent que encara mig patim. Als cavalls el Boveret encara era aprenent i la megafonia en castellà. Al futbol hi havia eufòria i gent a na Capellera, però el túnel per sortir al camp era fosc i feia olor de pixum. Jaume Llull era batle amb un aire capellanesc però vius i respecte, que dia 23 de febrer de 1981 el seu nom sortia a llistes d’infausta comparança. A les esglésies els funerals es feien encara de cos present i el finat hi arribava en solemne processó. Les famílies posaven televisor en color perquè s’havia de fer el mundial del Naranjito. Qui els hauria dit als nostres paisans que quaranta anys després, a Manacor, un Espanya – Marroc de vuitens de final de la Copa del Món no generaria unanimitats? Perquè dimarts passat no les va generar, supòs que ho tenim clar…
