Maria Antònia Sansó
En moltes ocasions, les persones que ens dedicam a la gestió pública som les primeres en escandalitzar-nos de veure com, de tant en tant, s’utilitzen els doblers públics. I a continuació ens passa pel cap quina seria la reacció de la ciutadania si pogués conèixer amb detall l’economia de l’administració local. Que és un tema complex, no hi ha cap dubte, però en resum es pot expressar en una màxima: les persones que habitam el mateix poble posam una part dels nostres doblers en comú, de manera proporcional al que cadascú té, per dotar-nos dels serveis públics necessaris. Sense perdre de vista aquesta premissa, la gestió econòmica de la que som víctimes a la present legislatura està resultant nefasta, i és així per molts motius.
En primer lloc, no es pot oblidar que gràcies a l’eficiència en la gestió econòmica de les passades legislatures municipals, i a les regles de despesa que s’imposaren a nivell estatal, aquest equip de govern encetà el seu mandat amb el deute bancari de l’Ajuntament totalment eliminat i amb més de 30 milions d’euros als comptes corrents. L’arribada de la COVID-19 va fer canviar les regles de despesa, i s’obrí la mà progressivament a la inversió pública, però el govern municipal de MES, PSOE i Podem no ha estat capaç de dissenyar una estratègia d’inversió, per aprofitar l’ocasió per fer la rentada de cara a Manacor que abans no havia estat possible.
Al mateix temps, disposar d’aquests doblers al banc hauria possibilitat reduir la fiscalitat, és a dir, la pressió cap als ciutadans en forma d’imposts i taxes, mesura que aquest govern tampoc no ha posat en pràctica. En aquests tres anys no s’han reduït gens els imposts municipals, només s’ha posat en funcionament la recollida selectiva de residus aprovada per l’equip de govern anterior, que ja havia previst bonificacions.
Per contra, si comparam els pressuposts de 2020, 2021 i 2022, la quantitat prevista en ingressos ha anat augmentant fins superar enguany els 43,7 milions d’euros. I en canvi, per posar només un exemple, de l’any 2020 al 2021 la quantitat destinada als serveis públics bàsics disminuí en més d’1,8 milions d’euros, mentre que la destinada a l’adquisició de material pujà quasi mig milió d’euros. És possible una altra manera de gestionar, molt més eficient, com demostrà el Partit Popular a la legislatura anterior, en la què a pesar de les restriccions de despesa imposades per l’Estat s’aconseguí baixar els imposts cada any i no deixar de fer inversió.
Ens trobam en uns moments en què el poder adquisitiu de les famílies està disminuint notablement, havent de suportar un augment de l’IPC i l’estancament dels ingressos fruit del treball. Val la pena remarcar el que significa quan sentim a dir que la inflació interanual és del 10%, com a l’actualitat, i amb un exemple s’entendrà millor: una família que en conjunt tenia un poder adquisitiu de 2.000 euros, a dia d’avui la seva capacitat de despesa s’ha reduït com si aquests fossin 1.800 euros, per fer front a les despeses d’hipoteca, aliments, lloguer, despeses escolars, etc. Per tant, ara més que mai, la reducció dels imposts és una mesura imprescindible, que es podria fer en un percentatge fins i tot més elevat que durant la legislatura anterior, per la situació econòmica sanejada de l’Ajuntament.
Per altra banda, la principal eina de què disposa l’Ajuntament per prestar els seus serveis és el personal municipal, i aquest ha estat també un front de batalla permanent del govern d’esquerres, amb nombrosos enfrontaments. Mai s’havia gestionat tan malament l’àrea de recursos humans.
Les fórmules de contractació dels serveis i adquisició de béns que han utilitzat el batle i els regidors que ara gestionen l’Ajuntament de Manacor també haurien de preocupar a tothom. Fins al punt que el Departament d’Intervenció ha fet un informe on diu textualment que “de l’anàlisi efectuat es dedueix que el 10% del total facturat incompleix el procediment legalment establert”, ja sigui per fraccionament de factures, concursos públics amb manca de concurrència competitiva, subministraments repetitius sense contracte, etc. De manera que aquestes despeses es paguen per les ordres polítiques, però amb les objeccions de l’equip tècnic de la Intervenció Municipal.
Per acabar d’arrodonir el mapa, la nul·la capacitat de previsió i negociació del govern d’esquerres municipal ha conduït al tancament i a una degradació que augmenta cada dia d’una instal·lació municipal com és la piscina. I al mateix temps altres instal·lacions públiques no estan rebent l’atenció necessària per garantir el seu bon estat, per no parlar de la nul·la creació d’instal·lacions noves en aquesta legislatura. El manteniment del mobiliari urbà, dels parcs infantils, de les voravies, de l’asfaltat dels carrers del municipi, etc. haurà estat la gran assignatura pendent d’aquest equip de govern d’esquerres en acabar la legislatura, que ha demostrat la seva incapacitat per invertir el necessari i d’una manera eficient en el manteniment dels equipaments públics. Però a més, Manacor està més brut que mai per la nul·la supervisió a l’empresa concessionària, el que suposa també un mal ús dels doblers públics.
