Per culpa de la normativa de l’Estat, que imposa festes “sagrades” que tanmateix, si ens endinsam en el temps, no havíem vistes mai a Mallorca (per exemple el dia de la ‘Constitución’ o ‘de la Raza’), i a causa, també, que aquesta mateixa normativa, en qüestió de festes tradicionals nostres, mira molt prim i ens posa a règim (per no dir ‘a Règim’, no sé si m’agafau), per mor d’això, l’Ajuntament enguany s’és vist estret a triar, com a festa local de Manacor del 2023, entre la Segona Festa de Nadal (tradicional de fa vuit segles) o bé Sant Jaume.
Això m’ha fet venir al cap el batle Antoni Pastor. Vos diré per què: Tenc entès que un temps Sant Jaume era festa grossa a Manacor. No debades n’era i n’és el patró. Hi havia una fira de primera i una festada. Però, així com se va escampar el costum de partir la gent a l’estiu cap al Port i a S’Illot, Sant Jaume va començar a minvar, a anar més magre de cada any, i va acabar com la processó de Maria. És normal: la gent s’estimava més anar a posar-se en remull a la vorera de mar que no acubar-se de basca en aquella fira, a l’estiu de ple. Per això jo, que som dels anys seixanta, ja no tenc record d’haver-la viscuda gaire, per no dir gens, d’al·lot.
Però bé: el temps que En Toni Pastor era batle (ara no me faceu dir quin any), l’Ajuntament que ell comandava va tenir la gran idea de fer una fira nocturna a Manacor per Sant Jaume. Sé que la feren a l’avinguda del Torrent, me’n record com si fos ara. Idò bé: hi va anar una gentada que sé cert que no esperava ni el mateix consistori que presidia En Toni. I, d’aquell any ençà, la festa de Sant Jaume ha reviscolat i és anada a més cada any, bona part gràcies al Patronat de Sant Jaume, que s’hi és abocat en cos i ànima i, per descomptat, gràcies a la bona resposta dels manacorins. L’estiu qui ve tendrem les feines de mirar com ho feim perquè el patró de Manacor conservi la força que du sense esser festa el dia que toca per culpa de la normativa estatal que he dit de totd’una.
Una mica això mateix va passar amb Sant Antoni: En Toni Pastor, no sé exacte tampoc quin any, el temps que era batle, va demanar als comerços i a les indústries de Manacor que tancassen el capvespre del dia abans a fi que la gent pogués dedicar-se de ple a fer foguerons, i a anar a trescar per tot Manacor a veure’n de fets. I el poble va respondre. I tant, que va respondre! I també, de llavors ençà, Sant Antoni ha agafada una força que fa por. El virus dels orgues l’ha aturat un parell d’anys. Però esperau l’any qui ve: serà gros!
I això no és tot, i un bon greu que me sap haver d’acurçar i resumir: Sense tenir cap vot a guanyar-hi (i qui sap si arriscant-se a perdre’n qualcun), En Toni Pastor va començar a fer cas sense manies a les víctimes del franquisme i fer acte de presència en el cementeri, com a batle, a l’homenatge que el mes d’abril hi ret cada any el Comitè de Son Coletes.
Quan en Juan Ramón Bauzán envestia contra la llengua de Mallorca pertot allà on podia, En Toni Pastor no va dubtar en posar-se, en senyal de protesta, el llaç de les tradicionals quatre barres (les mateixes que els partits que s’autoconsideren d’aquí ara amaguen en els seus escuts) sense pensar si aquest acte de dignitat li donava vots o n’hi llevava.
En Toni Pastor va tornar posar els noms populars als carrers que duien noms franquistes. I també, quan li va tocar esbucar els monuments al feixisme que hi havia al Port, no li tremolaren les mans i els va llevar d’enmig sense contemplacions, cosa que aviat farà vuit anys que haurien poguda fer a Palma a Sa Feixina dos ajuntaments seguits que s’autoanomenen “progressistes” però que no gosen fer.
En Toni Pastor va honorar la figura més gran de la Història de Manacor, que és Mossèn Alcover, amb la fundació de la Institució Pública que en du el nom.
Per tot això, qualcú qualque dia haurà de reconèixer a En Toni Pastor la seva tasca de govern, almanco una bona part.
