Barcelona és una capital que hi ha de tot, cosa bona i cosa dolenta, com passa a Palma, a Madrid, a París, a Berlín, a Londres, a Montpeller, a Venècia, a Munic i a qualsevol gran ciutat. Per bon exemple, per dir-ne un dels molts que podríem dir, diré la Sagrada Família, com una iniciativa gegantina de fer una gran catedral cristiana finançada tan sols amb donatius populars i amb les entrades que paga la gent que hi va. La començaren fa 142 anys, a les ordres de l’arquitecte independentista cristià Antoni Gaudí (amic coral del canonge manacorí Antoni Maria Alcover, mundialment famós dins el món de les lletres, l’arreplegador de les Rondalles Mallorquines i de l’infinitat de paraules que hi va omplir el gran Diccionari Català-Valencià-Balear). I fan comptes acabar la catedral que vos dic d’aquí a deu anys, l’any 2034. Això ho trob un exemple a seguir.
Però m’haureu de disculpar que m’enforinyi dins un exemple a no seguir, que passa enguany a la mateixa capital. L’ajuntament de Barcelona tenia per costum fer un gran betlem (allà li diuen “un pessebre”) cada any per Nadal a la plaça de Sant Jaume, que és allà on hi ha la seu d’aquesta institució. Idò bé: enguany, supòs (supòs, no: sé cert) que per aquesta moda moderna tan curteta d’amagar les nostres arrels judeocristianes “per no ofendre” cap ateu ni cap musulmà, no han tengudes altres feines més que amagar el betlem dins el corral de l’Ajuntament. I, en lloc del tradicional betlem, a la plaça de Sant Jaume hi han entaferrat un bunyol de vint punxes, que no saben si és un estel o un OVNI malgarbat, o un bocí de cohet caigut del cel, que no té cap ni centener i que, com qualsevol “obra d’art” postmoderna de disseny futurista, han de demanar al “geni” que s’ho ha tret del cap (per no dir d’un altre lloc) què punyetes vol dir allò.
És molt trist el mal que pateix una bona part de la societat barcelonina, que és mirar-se a ella mateixa no amb ulleres pròpies, sinó amb les ulleres de l’amo que els té a l’estaqueta. D’ençà que volgueren, d’una manera netament pacífica i democràtica, demanar al poble, l’any 2017, quin futur polític volien, i triar entre restituir l’antic Principat de Catalunya, o bé continuar com una autonomia d’Espanya, idò n’hi ha que s’han creguda tota la barrumbada d’acusacions de “golpistas”, “terroristas”, “bandidos”, “criminales” i tot això, que els han entaferrada tots els grans mitjans de comunicació a les ordres de l’estat.
S’ha vist bé que allà, com per aquí (i a diferència dels bascos), n’hi ha ben molts que no tenen criteri propi ni autoestima, i s’arriben a creure tot quant diuen d’ells els mitjans de comunicació de l’estat (fins i tot s’han engolit que un “golpe de estado” no és cosa de pistoles i metralletes, com s’havia vist sempre, sinó… d’urnes i paperetes!). Per mor d’això, tant el governet com l’ajuntament d’allà, del 2017 ençà, no saben què han de fer per mirar d’esborrar la seva identitat, les seves arrels, tant lingüístiques, com culturals, com religioses, a fi de fer-se perdonar la “taca imperdonable” d’haver volgut esser qualcú dins ca seva, els amos del seu destí.
I per si no n’hi hagués prou amb amagar les arrels judeocristianes no tan sols de Barcelona, sinó de tota Europa, llavors vénga a posar la catifa al menjar “halal” dins les escoles per respecte als qui no poden menjar com per aquí… per motius religiosos! I vénga a permetre que les nines de devers dotze anys vagin a escola amb el cap embolicat… per no desbaratar els mascles que les se miren. No valdria més que tapassen els ulls amb una bena al mascle que va fora corda just per veure els cabells d’una dona?
Tot això me fa molta de llàstima. Un poble sà no ha d’estar empegueït de les seves arrels, tradicions i costums. Amagar l’ambient nadalenc, el ‘bon Nadal!’, és com arraconar el ‘bon dia!’ o el ‘bon vespre!’ i només dir “hola!” per amagar que som mallorquins a l’hora de saludar desconeguts (o coneguts i tot) dins Mallorca. Com deia Mossèn Alcover, siau qui sou!
