La veu del poble

REPORTATGE ANTONI SUREDA VICENS: Manacor, un dia de primavera de 1996, amb l’ai al cor

Toni Sureda Vicens

El dia 30 de maig de 1996, Manacor es va despertar amb un temps agradable, clar sense núvols i sense vent. Era dijous, un dia feiner i l’endemà començaven les Fires i Festes de Primavera de la Ciutat. Res feia pensar que de sobte es produiria un fet que va posar l’ai al cor a tots el manacorins i turistes que en aquells moments visitaven la fàbrica de les Perles Majorica situades a l’entrada de Manacor.


Devers les 10’30 hores, en el pati de la fàbrica de perles situades en la mateixa via Majorica, es procedia com era habitual cada parell de mesos a traslladar residus químics des de la factoria perlera a una planta de Barcelona. Concretament es tractava d’àcid nítric que es solia emplenar per la fabricació de perles manufacturades, per després ja inservible es traspassava a un camió cisterna d’una empresa especialitzada amb el tractament d’aquesta substància química, sense que abans s’hagués produït cap tipus de complicació.
La utilització de l’àcid nítric és imprescindible per aconseguir l’acabat de la perla, com a reactiu en els laboratoris. És un àcid viscós, incolor i inodor, i a la vegada és un agent oxidant molt potent, per aquest motiu el seu tractament s’ha de realitzar en les màximes mesures de seguretat.


El trasllat s’havia realitzat en nombroses ocasions, però aquesta vegada un error va provocar una reacció amb forma de foc i una pluja de àcid nítric que una vegada elevada per la pressió, va anar caient i es va escampar com una espècie de teranyina que s’anava fent grossa, apoderant-se de tota la zona circumdant que l’enrevoltava.
Abans de procedir a abocar la substància química a l’interior de les bótes del camió, que tenien una capacitat d’uns vint mil litres de líquid, era imprescindible la neteja a consciència dels interiors de les bótes.
Resulta que aquest camió cisterna dies abans havia traslladat un tipus de dissolvent, i com a conseqüència de no haver netejat completament l’interior de la bóta, hi degueren quedar restes del dissolvent, ocasionant que al introduir l’àcid nítric i en contacte amb el dissolvent es va produir una reacció, provocant un incendi en la mateixa cisterna del camió, amb un núvol i després una pluja tòxica de color groc que s’elevava fins a l’altura d’un tercer pis, i ràpidament es va estendre fins a uns dos-cents metres envoltant el camió, tal i com ja hem mencionat. Aquesta mateixa reacció de l’àcid nítric amb restes de dissolvent va provocar una pujada de la temperatura i fou el motiu del despreniment de diversos vapors tòxics.
L’aire que es respirava aprop del camió estava contaminat per l’olor d’aquell àcid nítric, senties com si t’ofegaves, era com un pop que t’atrapa i t’estreny cada vegada més. En aquells instants, una torrentada d’emocions t’engolien.
Hagueren d’intervenir els bombers, equipats amb els corresponents equips de protecció antiàcid i amb equips autònoms de respiració, durant vuit hores aproximadament varen haver d’esquitar amb aigua el camió per rebaixar la temperatura fins que finalment pogueren traslladar-lo a les afores de la ciutat. La bóta del camió devers les 19’30 va deixar d’emetre gasos.
Des de l’inici de la fuita del gas, la Policia Local va acordonar una zona aproximada de 800 metres envoltant del lloc del sinistre, i es varen desallotjar a veïnats de les cases més aprop del lloc del succés, a altres les recomanaren tancar portes i finestres per evitar la inhalació del gas tòxic. Aquest fet va ocasionar que des del principi, directius de l’empresa perlera es preocuparen per les conseqüències negatives que podria ocasionar a la marca perlera la pluja tòxica.


Foren hores de molts de nirvis i por, en el qual també es va produir qualque cas de histèria, per part del turistes que en aquells moments visitaven la fàbrica, dels empleats i de veïnats de la zona.


Els empleats de les tendes, al donar-se compte de la propagació del núvol tòxic, tancaren portes i finestres de les tendes, però el gas tòxic es va introduir pels conductes d’aire, provocant problemes respiratoris a les dependentes i resta de persones que es trobaven a l’interior.


La fuita de l’àcid nítric va causar que 132 persones resultaren intoxicades, en un principi foren ateses en el Centre de Salut de Manacor. La majoria d’elles presentaven irritació en les foses nasals, insuficiència respiratòria, vòmits, mals de cap etc. A tots ells sel’s va haver d’aplicar la màscara d’oxigen per alleujar la dificultat que tenien per respirar.


D’aquestes 132 persones intoxicades, quasi totes foren de forma lleu, malgrat que n’hi hagué 40 d’elles que varen ser traslladades a hospitals i clíniques de Palma de Mallorca i Muro, segons la disponibilitats que els diferents centres mèdics disposaven en les seves sales d’observació. Entre la gran quantitat de persones intoxicades, també resultaren afectades un conductor d’una ambulància que va inhalar gas tòxic durant les tasques d’evacuació d’afectats, així com tres Agents de la Policia Local que foren ingressats en observació.


Al lloc dels fets es varen personar el Batle de Manacor Bartomeu Rosselló, i demés autoritats, així com caps de diversos departaments de la fàbrica perlera.


Pocs dies després, tots els perjudicats foren donats d’alta mèdica. Aquell espantós sinistre hagués pogut causar més desgràcies humanes de les que va arribar a ocasionar.


Dies més tard, el director General de Perles Majorica va enviar una nota d’agraïment a la Policia i a la resta de Forces i serveis d’emergències que actuaren en el sinistre:


“En nombre de Majorica S.A. y en el mío propio quiero expresarle nuestro profundo agradecimiento por la pronta y eficaz actuación de la Fuerzas a su mando en las tareas de reducción y neutralización del siniestro que se produjo el pasado jueves día 30 de mayo en el recinto de nuestra Factoría y por la cuidadosa asistencia que prestaron al personal que se vio afectado por el mismo.


Reciba, juntamente con nuestro reconocimiento, un atento saludo.
Firmado: Pedro Riche Rousset”.


Tres anys més tard, concretament el 17 de juny de 1999 es va dur a terme el judici per esbrinar la possible imprudència i responsabilitat del desastre. La fiscalia demanava 1 any de presó per cinc persones: per un empleat de la fàbrica Majorica, pel responsable del transport, pel director General de l’empresa, així com a altres dues persones a les que se les acusava d’un delite de risc, al considerar que els imputats no havien complit les normes de seguretat obligatòries per aquest tipus de transport de residus, i com a conseqüència de la seva negligència es va posar en perill la integritat física de les persones.


L’Audiència Provincial de Palma de Mallorca va dictar la següent sentència que exculpava al imputats del delicte de risc, no obstant es va condemnar a les dues empreses a indemnitzar als perjudicats amb una quantitat que va arribar a quasi dos milions de pessetes en la seva totalitat (12 mil euros en l’actualitat).

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba