Un dia d’aquests me va cridar l’atenció una xerrada que m’enviaren pel mòbil, d’una psicòlega que predicava tota convençuda cinc consells que, al seu parer, van de primera per passar gust de viure i per tenir una bona salut. Trob que ho paga tenir-los en compte, sobretot quan se presenten dies que anam esmussos i no sabem per què.
El primer consell és l’amor pròpia. Tothom se pensa que s’estima ell mateix. Si qualcú ens demana “tu t’estimes?”. Tothom diu que “ja ho crec que sí, no en mancaria d’altra!”. I resulta, segons ella, que arrossegam un caramull de manies sobre nosaltres mateixos que ens fan sentir que no som prou bons, ni prou importants. N’hi ha, va dir, que arriben a sentir que no se mereixen lo bo del món i de la vida. Hem d’aprendre d’apreciar la nostra part bona i hem de creure que tenim dret a estar bé.
El segon consell és el del “8×3”, que, segons la psicòlega, vol dir treure el profit del temps. I com? Al seu dir, posant el pensament “aquí i ara”, que vol dir que centrem l’atenció en el redol que tenim devora i en el moment que vivim. De deu vegades nou, així no veim desastres que ens enrevoltin. El capet només pateix quan remolcam el passat o passam ànsia del futur. I diu que l’ideal és mirar de dormir 8 hores seguides; llavors fer-ne 8 de feina seguida, sense badar, ben concentrats, mirant de posar-hi els cinc sentits i de tenir-hi gust, i no mirant el mòbil cada punt; i llavors tenir 8 hores per estar tranquils, 8 hores que les hem d’agafar com un premi per estar amb els al·lots, amb l’home o amb la dona, amb els pares o amb els padrins, o amb els amics, un premi per assaborir el menjar, el gust que té, i no engolir-lo com si fóssem un capolador, fent mala via, frissant d’aixecar-nos de la taula per tornar escapats a la feina.
El tercer consell és triar bé les paraules. Segons aquella psicòlega, resulta que el cervell humà se fica dedins lo que volen dir les paraules que feim servir i això afecta la salut del cos. Si un sempre seguit se queixa, critica, remuga, té què dir dels altres, del món, de la crisi, de la calor, del mal temps, del govern, dels veïnats, dels qui fan feina amb ell, resulta que aquest va nirviós, malhumorat, malsofrit, estressat. És per això que n’hi ha molts que tornen addictes al seu propi sofriment, i com més va de més mals han de cercar i trobar per queixar-se’n. Tot els ho fan malament. Sempre troben bony o forat. Arriba que viuen dins un infern. En canvi, si un tria paraules bones, positives, amables, alegres, si un cerca el caire bo de les coses, viu dins una pau que li rebota en salut al cos. Això me fa pensar molt en l’amo En Tòfol Pastor, tan conegut i estimat de tothom, que, allà deçà els cent anys i tot, conserva un sentit de l’humor que fa enveja i, de rebot, una salut de ferro. Quin cap més viu, que fa En Pífol!
El quart consell és triar bé els pensaments. Si controlam els nostres pensaments, si comandam quins volem que facin la ballaruga per dins el cervell i quins no hi tenen cap feina, arriba que canviam per bé les coses que feim i la manera com les feim. I això, a la llarga, ens du un bon resultat darrere l’altre.
I el consell que fa cinc és el de les bones emocions, que vol dir estimar, ajudar, donar gràcies, perdonar. Per exemple un que perdona, ve a fer un acte d’amor cap a ell mateix. Si un sempre va ressentit del mal que li va fer qualcú, arrossega un llast, un pes, que no li deixa fer passa ni viure a pler. En canvi, quin alè tan gros que fa un, si no hi pensa pus, si deixa anar aquell que li ha fet mal i no li demana disculpes, o el perdona si n’hi ha demanades! Resulta, segons aquella psicòlega, que els qui aconsegueixen viure dins aquestes bones sensacions, en general no tenen cap mal ni un. I jo no som cap metge ni a prop fer-hi, però la crec ben bé.
