ActualidadCulturaOpinió

OPINIÓ JOAN LLODRÀ: El Reconeixement de Mèrits

L’escriptora santanyinera Antònia Vicens Picornell ha estat guardonada aquests dies amb el Reconeixement de Mèrits 2022 de l’Escola Municipal de Mallorquí. La seva trajectòria literària i compromís personal és un exemple per a un grapat de generacions i els òrgans de l’Escola ben segur que ho han valorat a l’hora d’atorgar aquest prestigiós premi dins l’àmbit de la feina en favor de la llengua i cultura catalanes. Segur que en part també hi ha tengut a veure que la veterana escriptora ha guanyat enguany el 54è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que puntualment concedeix Òmnium Cultural, la benemèrita entitat presidida fins fa poc per Jordi Cuixart i que compta amb més socis que el Barça. Antònia Vicens està d’enhorabona però, sobretot, hi està Manacor per haver decidit fer-li cas i premiar-la.

Els guardonats

Una setantena de persones o entitats formen l’elenc de premiats de 1976 fins avui. El prestigi del premi no el dóna el seu import: una bella peça artística com a record, però el xec és de zero euros. El prestigi idò el dóna justament la llista de referents culturals i lingüístics que l’han rebut i la bona feina que exerceix l’atorgant aquest àmbit, l’Escola Municipal de Mallorquí. Qui enceta la teringa és Francesc de Borja Moll, com no podia ser d’una altra manera. El senyor Moll, fill adoptiu de Manacor per unanimitat del Ple de l’Ajuntament fou qui, entre moltes altres coses, acabà la magna obra del Diccionari iniciada per Antoni M. Alcover. Qui tancava la llista fins que Antònia Vicens ha entrat en escena era la musicòloga Dàmaris Gelabert. Un personatge antitètic a primera vista al senyor Moll però més de quaranta anys després, en un món d’imatge i interconnexió, es tractava de premiar una dona que fa cantar els nostres infants en català amb un èxit aclaparador tant als escenaris com, sobretot, a internet, on el seu canal de Youtube ja té més de vuit cents milions de visualitzacions, que es diu aviat… Enmig hi trobaríem de Tomeu Penya als Glosadors de Mallorca passant per Tomeu Matamalas, Antoni Gomila, Maria del Mar Bonet o Miquel Àngel Riera. Dels Moretons a l’Esplai de Crist Rei o de les refundadores dels Cossiers a Magdalena Gelabert. I així fins a la setantena de membres d’un star system més que necessari.

La tria

Formalment qui fa la tria és el Ple de l’Escola de Mallorquí. Abans ja n’han parlat tant el Claustre de Professors com la Comissió Permanent de l’Escola, que és qui du el funcionament de l’entitat i el seu dia a dia. La intenció sempre és que la cosa vagi amb el màxim de consens i l’elecció sempre sol sortir votada per la unanimitat del Ple, format per Ajuntament, organismes de les Balears, escoles del municipi i veïns de Manacor. Altre temps la cosa anava per més votació i menys consens i l’expectació era màxima. En la tria dels perfils hi influeixen factors ben diversos. Un és la moda o tendència, ben lògic. Un altre l’opinió dels professionals de l’Escola. Finalment no podem obviar el component polític de tota l’endemesa i també és ben lògic. Al cap i a la fi qui atorga és l’Escola però ho fa com a part que és de l’Ajuntament de Manacor. I qui és el biaix polític que es pot observar? En general la cosa és molt continuista perquè, amb tots els matisos del món, a Manacor aquestes coses sempre han estat bastant clares, però si volem filar un poc prim comprovarem que no hi ha cap dona fins els anys 1988 (Aina Moll) i 1989 (Maria Antònia Oliver), anys en què la regidora del ram era Maria Antònia Vadell. Veurem també que els anys 2009, 2010 i 2011 no hi va haver guardó. El batle Pastor s’hi va negar fins que no hi pogués haver una elecció per unanimitat del Ple. Val a dir que a partir del 2012, qui sap si arran de tot l’afer amb l’ínclit J.R. Bauzà, el Reconeixement de Mèrits agafà de mans del mateix batle una força espectacular. Que la primera vegada que s’ultrapassàs l’àmbit estricte de les Balears (Dàmaris Gelabert) fos al mandat de Miquel Oliver tampoc s’ha de veure com a una casualitat.

Les ànimes de la festa

Les ànimes de la festa són les ànimes de l’Escola. D’una banda l’excel·lent cos docent de la casa, que més enllà de la compensació econòmica que reben hi posen passió i abnegació per la llengua i el país. Per altra tots els delegats de batlia que, sense excepció d’ençà de la restauració democràtica, hi han posat tot quant han pogut per ajudar. I totes les directores que han passat per la casa! Ara Margalida Rosselló, però abans Emma Terès, Susanna Gonzàlez i Bel Andreu. I deixam pel final el principal factòtum de l’èxit del Reconeixement de Mèrits i per tant de l’Escola: el seu fundador i primer director, Gabriel Barceló Bover. Gràcies Biel per tota una vida de feina i d’amor a la llengua catalana! Gràcies a tots els implicats i enhorabona a Antònia Vicens!

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba