Na Maribel del Toro i na Marga Gomila fan front al repte de la intel·ligència artificial

Caterina Jaume

La societat d’avui està immersa en un procés de canvi. La humanitat travessa un moment de transformació i, cada vegada més, hi ha persones que es qüestionen antigues maneres de pensar, creences que durant molt de temps han estat basades en la por, la ràbia o la separació. Encara hi ha molta gent que no sent aquesta necessitat de canvi. Però alguna cosa es mou. Cada vegada són més les persones que es fan preguntes, que cerquen altres maneres d’entendre la vida i que comencen a adonar-se que allò que fins ara havíem donat per segur potser ja no ens serveix.
Una part de la societat té la ment, per dir-ho d’alguna manera, massa carregada de programes i creences. Idees que hem anat incorporant durant anys i que, de vegades, ni tan sols ens aturam a qüestionar. I aquesta acumulació d’informació, de creences i de missatges pot acabar creant confusió i foscor interior.
Fa no tant de temps, la nostra vida funcionava d’una manera molt diferent, tot tenia un suport físic. Anaves al banc i tenies una llibreta. Et comunicaves amb cartes. Els treballs de l’escola els escrivies a mà. Si feies fotografies, havies d’esperar per anar-les a revelar. Ara tot ha canviat.
La informació viu dins els núvols, arriba a una velocitat que no havíem conegut mai i la tecnologia avança cada vegada més de pressa.I aquesta velocitat, que ens ofereix tantes possibilitats, també ens pot provocar ansietat i estrès quan sentim que tot ens passa per davant i que no som capaços d’arribar a tot.
Na Marga i na Maribel són dues dones que han decidit no mirar cap a una altra banda davant un canvi que ja forma part de la nostra realitat: la intel·ligència artificial. Elles han creat TalentIA Lab, amb la intenció d’ensenyar a utilitzar aquestes noves eines, però sobretot de fer-ho amb criteri, sense perdre allò que ens fa humans.

• Qui són na Marga i na Maribel?
  Marga: – He estat mestra i cap d’estudis d’una escola pública durant molts d’anys, i ara, juntament amb na Maribel, he fundat TalentIA Lab.
  Maribel: – Jo som na Maribel del Toro. També venc de l’educació: he estat docent i directora. Amb na Marga hem compartit escola, un llibre, Un Milagro Pedagógico, i ara aquest projecte. Si una cosa ens defineix és una curiositat infinita i el desig profund que l’educació estigui centrada en els talents de les persones. Això és el que feim a TalentIA Lab, tant amb els adolescents com amb els professionals que volen aprendre aquesta tecnologia tan disruptiva.
• Quina és la feina que feis?
  Maribel: – A TalentIA Lab ensenyam a fer servir la intel·ligència artificial amb criteri. Acompanyam adults i empreses a incorporar aquestes eines a la seva feina, i també tenim una acadèmia per a adolescents i formació per a docents.
  Marga: – La intel·ligència artificial avui encara és molt desconeguda. A noltros mos agrada dir que, si ets creatiu, la IA t’ajuda a posar-te ales per aprendre a volar. Però si l’uses perquè pensi per tu, cada vegada et tornarà més dependent i perdràs el teu criteri. Per això no ensenyam només a fer anar una eina: ensenyam a pensar amb ella.
• Com viu la gent i les famílies la vostra feina?
  Marga: – Al principi hi ha una mica de por i molta curiositat. Els pares mos diuen: «Els meus fills ja la fan servir i jo no sé ni què és». Els professionals saben que aquestes eines els poden ajudar, però no les saben emprar. I els docents volen llevar-se càrrega burocràtica per poder dedicar els esforços a allò que de veritat importa.
  Maribel: – Quan surten d’una sessió senten alleujament: veuen que no és màgia ni un monstre. I a nosaltres mos encanta veure la cara de sorpresa de la gent quan descobreix tot el que pot fer amb la intel·ligència artificial. Aquell dia se’ls desperta la curiositat, i és aquesta curiositat la que els farà sortir les ales.
• Com ha estat el vostre camí?
  Maribel: – Són més de vint anys a les aules. Hem viscut molts de canvis a l’escola, però el de la IA serà el més disruptiu. Volem ajudar els adolescents i els professionals a preparar-se perquè no se’ls endugui l’onada que ve.
  Marga: – El moment de dir «ho feim» va ser quan vàrem veure que a les nostres filles adolescents, i a les seves amigues i conegudes, els arribava el missatge que la intel·ligència artificial les faria tornar beneites, i que la solució era fer com si no existís. Això és posar el cap davall terra i pensar que el món no continua. Noltros volem mirar la IA de cara i fer que vagi a favor de la persona. I per això l’hem de conèixer i l’hem de saber emprar.
• Com vos ha canviat a vosaltres personalment?
  Marga: – M’ha tornat a posar en el lloc d’aprenent. Començar de zero una empresa i aprendre cada dia coses noves és vertigen i il·lusió alhora.
  Maribel: – M’ha fet més valenta. Deixar una feina segura per emprendre et canvia la mirada.
• Com veis el món en què vivim i què creis que hem perdut?
  Marga: – Vivim molt de pressa, amb una pantalla davant tot el dia. Crec que hem perdut la paciència i la capacitat d’aturar-nos a pensar. I això no ho ha fet la tecnologia, sinó accedir-hi sense una bona preparació. Amb les xarxes socials vàrem posar el cap davall terra i ara en pagam les conseqüències. No podem cometre el mateix error amb la intel·ligència artificial.
  Maribel: – I la conversa. Estar junts de veres, mirant-nos als ulls.
• Què canviaríeu?
  Marga: – La por al canvi i a equivocar-nos. Sovint no aprenem coses noves perquè creim que no són per a nosaltres, i mos quedam amb allò conegut encara que no mos serveixi.
  Maribel: – Canviaria un món on els infants són ciutadans de segona. Basta comparar les infraestructures públiques pensades per als infants amb les pensades per als adults. Ningú no s’imagina un ajuntament o unes oficines sense aire condicionat, i en canvi la gran majoria d’escoles públiques no en tenen. Això diu molt d’on són les prioritats.
• Si poguéssiu construir un món millor, què faríeu?
  Maribel: – Un món on la tecnologia estigui al servei de les persones, i no al revés.
  Marga: – Posaria tots els esforços a crear un sistema educatiu que cerqui el desenvolupament humà de la persona i que posi les condicions òptimes perquè cadascú arribi al seu màxim potencial. Eliminaria el sistema educatiu que tenim: a part de no funcionar, pensam que perjudica. És una assignatura pendent que ningú no vol tocar, encara que tots mos omplim la boca dient que l’educació és el més important.
• I quin paper creis que hi podem tenir cadascun de nosaltres?
  Marga: – Començar per allò petit: aprendre, compartir el que sabem i no tenir por d’anar a contracorrent.
  Maribel: – Cadascú des del seu lloc. Noltros ho feim des de l’educació, que és el que sabem fer.

Dues mirades, una mateixa direcció

Na Marga i na Maribel tenen maneres diferents de mirar, però precisament aquí pot estar la riquesa de la seva unió. Una aporta més terra: constància, estructura, estabilitat i capacitat per donar forma a les idees. L’altra aporta més visió: intuïció, comunicació, capacitat de veure possibilitats i de connectar amb les persones.
Una pot demanar: «Com ho feim perquè això sigui sòlid i sostenible?». I l’altra: «Per què ho feim i què volem aportar a les persones?».
Potser és precisament aquesta diferència la que fa possible la trobada. Perquè quan dues persones intenten fer exactament el mateix, poden acabar competint. Però quan cadascuna aporta un do diferent, poden crear un espai nou entre totes dues. I això és el que jo veig en elles: dues mirades que poden complementar-se per donar forma a una mateixa intenció.
Na Marga té el potencial de veure allò que altres no veuen, no necessàriament perquè tengui més informació, sinó perquè pot observar les persones, els sistemes i les situacions des d’un altre angle. La seva força per ensenyar no està només en transmetre informació, sinó en ajudar els altres a veure allò que abans no podien veure.
Na Maribel, per la seva banda, aporta la capacitat de donar estructura, constància i forma al projecte, però també una mirada molt vinculada a l’educació i a les persones. I juntes poden crear una cosa que va més enllà d’ensenyar a utilitzar una eina. Poden ensenyar a pensar sense deixar que els altres pensin per nosaltres.
Perquè potser aquest és un dels grans reptes del moment que vivim: aprendre a caminar amb la tecnologia sense perdre el criteri, la curiositat, la conversa, la mirada humana i la capacitat de fer-nos preguntes. I aquí és on la seva feina agafa un sentit més profund. No es tracta només d’aprendre intel·ligència artificial. Es tracta d’aprendre com volem relacionar-nos amb allò que està transformant el nostre món.
La tecnologia pot donar-vos ales, però heu de ser vosaltres qui decidiu cap a on voleu volar. I quan dues persones uneixen els seus dons per ajudar els altres, la feina deixa de ser només una feina. Es converteix en servei. Perquè el coneixement, quan es comparteix amb amor i consciència, deixa de pertànyer a qui el posseeix i es converteix en llum per al camí d’altres persones.