Una nina plora al costat d’una paret, aferrada a sa mare. No sap què està passant, ni per què enlloc de sopar a ca seva estan amagats a un celler, a la llum d’unes espelmes que just just il.luminen el mínim per no travelar uns amb els altres les dues dotzenes de persones que som allà. Fa dos dies que no hi ha corrent, i per tant no podem veure la televisió, però un dels veïnats ha baixat amb una ràdio a piles i gràcies a això sabem el que està passant. Els mòbils no tenen cobertura, segurament perquè les antenes de telefonia tampoc tenen corrent. Així i tot, hem decidit tenir-ne un sempre en marxa, per torns, per veure si es recupera la senyal, encara que carregar-los és una odissea: el veïnat del següent cap de cantó és picapedrer i tenia l’alternador dins la furgoneta quan esclatà tot, ara el posa en marxa al corral de ca seva de tant en tant per anar carregant els mòbils de tots els veïnats, això mentre tengui benzina, després ja veurem.
Per la ràdio han dit que han bombardejat la central de Cas Tresorer, els depòsits de combustibles del costat de l’aeroport i el mateix aeroport. Això ha fet caure tot el sistema elèctric de l’illa i tampoc hi ha gas ciutat. Per no deixar dormir la població, cada hora hi ha alguna detonació a cada un dels pobles més grans, i a Palma a cada barriada. A Manacor han llançat un míssil contra una finca de pisos alta, fent-li un gran forat a un cap de cantó i rompent tots els vidres de les cases del voltant, està clar que volen que es vegi bé la destrossa des de tots els punts. Més a prop, han tomat una casa del carrer de més amunt, només han quedat dues parets dretes. Una parella amb dos al.lots que hi vivien han mort. És un desastre!
Què tenim a veure nosaltres en tot això de la política internacional? Nosaltres només volem viure en pau, fer la nostra vida, tenir la nostra casa i cuidar els nostres fills. Per què ens ataquen? Indignació, ansietat, angoixa, por… i aquell regust metàl.lic que inunda la boca, fins que et dones compte que t’estàs mossegant el llavi i és el gust de la teva pròpia sang. Què pot motivar a aquestes persones a atacar objectius civils? Són monstres! No són humans!
Cau la nit una altra vegada. Ha baixat al celler un home de mitjana edat per donar quatre instruccions de defensa civil, vol veure si hi ha qualcú que pugui ajudar a transportar ferits, però també saber si qualcú té alguna escopeta de caça a ca seva, per si hi ha una invasió terrestre. No es poden distribuir armes a la població, perquè no n’hi ha més que als quarters de Palma, però tampoc ningú les sabria manejar. Amb pedres, per molt que Mallorca sigui terra de foners, no ens podem defensar contra helicòpters i avions de guerra. Ha dit que baixem al celler tots els medicaments i material mèdic que tenguem a les cases. Tres homes han partit amb ell, per ajudar a organitzar la defensa civil i unir-se als membres de la Policia Local. Un altre ha partit a la casa de foravila a cercar l’escopeta de caça i donar menjar als animals. No sabem si els tornarem a veure.
Estam tots sols, no s’ha sentit per la ràdio cap notícia de que arribi ajuda per vaixell i possiblement els avions no poden aterrar a l’aeroport. Tanmateix les carreteres són objectius estratègics i estan desertes, cap camioner no s’atrevirà a fer de blanc. Per torns anam sortint del refugi per recollir de les cases allò que podem necessitar. S’han baixat mantes i un parell de matalassos. No sabem com ho farem quan s’acabin els aliments que teníem guardats als rebosts de les cases, ja els hem baixat tots al celler per compartir i racionar. Sort que encara hi ha cases que tenen cisterna i es pot treure aigua amb un poal, d’això no ens hem de preocupar. Rentar-se i rentar la roba serà més difícil, com que no hi ha corrent tampoc surt aigua dels grifons. Sortir del refugi és un perill, però no queda més remei que fer-ho de tant en tant. Hem après que quan es produeix una explosió, hem d’esperar dos o tres minuts per si n’hi ha una altra, però després al manco transcorre una hora fins a la següent, per tant són els moments que aprofitam per fer les sortides.
No ens hauríem imaginat mai que podríem passar per això. Mallorca no semblava ser un objectiu militar, no hem estat mai protagonistes de res, no ens coneixen arreu del món, no estam preparats en absolut, no ho hem vist venir… i malgrat tot, ha passat. Han dit per la ràdio que han aconseguit captar emissores d’arreu d’Europa i que s’estan organitzant manifestacions a les principals capitals occidentals, per mostrar el seu rebuig a aquest atac injustificat, però això no ens ajuda en res, són els nostres veïnats els que estan morint.
Això que per nosaltres és només una ficció, ho estan vivint persones, amb nom i llinatges, no tan enfora d’aquí, a Ucraïna, patint la tirania d’un dictador assassí, que passarà a la història com un genocida sense escrúpols disposat a qualsevol cosa per satisfer el seu ego i reconstruir un imperi.
