Antoni Mesquida: “L’escola d’Haití es dirà ‘Pedro Sureda’, en honor a una gran persona i col.laborador de Llevant en Marxa”

El Dr. Antoni Mesquida és membre fundador i president de l’ONG Llevant en Marxa, que al llarg de vint-i-cinc anys ha col.laborat a països d’Amèrica i Àfrica, i que continuen amb la seva tasca.
El passat mes de setembre, en Joan Amengual i n’Eduard Fuster, en representació de Llevant en Marxa, viatjaren a Haití per fer arribar ajudes als afectats pel terratrèmol del passat mes d’agost, i “Manacor Comarcal” es va fer ressò del viatge. Avui parlam amb el Dr. Mesquida, per a saber com està actualment la situació a Haití i quins són els nous projectes de Llevant en Marxa, així com també hi són presents en Joan i n’Eduard, ja que volem saber què els va impressionar més del seu viatge.

• Dr. Mesquida, com està la situació a Haití després de l’ajuda que Llevant en Marxa va fer arribar als afectats pel terratrèmol?
• La situació a Los Cayos, epicentre del terratrèmol, està molt difícil. Milers de famílies, gairebé dos mesos després, segueixen dormint als carrers. Altres famílies, tot i que les seves cases segueixin en peu, segueixen dormint als carrers per por, i centenars d’edificis encara tenen el risc d’esfondrar-se. Després d’aquestes catàstrofes naturals, el més difícil ve després, si no s’actua amb rapidesa i s’assegura l’accés a l’aigua potable, milers de persones moriran per malalties com el Còlera. Estem treballant i estudiant amb la parròquia local les majors necessitats pel que fa a salut i accés a l’aigua potable, i esperem molt aviat tornar i ajudar a que tot torni a una relativa normalitat, perquè la normalitat total no es recuperarà fins d’aquí molts anys.
• Qui es va beneficiar de la vostra intervenció del passat mes de setembre?
• La nostra intervenció de fa poques setmanes va servir perquè 115 famílies, més de 700 persones, que encara no havien rebut cap tipus d’ajuda, tinguin aliments per a diverses setmanes, però va ser una petita ajuda en una situació terrible. Encara queda molta feina per fer.
• Quins són els projectes que tenieu en marxa a Haití abans del terratrèmol?
• El projecte més important i que actualment estem realitzant és la construcció d’habitatges socials per a famílies que viuen en barraques i que van perdre la casa en el terratrèmol de 2010. En poc més d’un any hem construït 12 cases, i ja estan en marxa la número 13 i 14. Aviat arribarem a la número 20, i no ens aturarem. Aquestes famílies es mereixen una llar digna. Totes aquestes cases es lliuren a dones amb fills al seu càrrec que no tenen cap tipus d’ajuda ni recursos. Joan i Eduard van conèixer a la propera família que rebrà una casa; és una dona jove amb 4 fills que ha estat abandonada pel seu marit, molts dies no tenen ni per menjar i viuen en una barraca sense un mínim d’higiene, i se’l veia la il.lusió per tenir una casa i donar-li un sostre als seus fills. Veure això et confirma que val la pena continuar treballant en llocs tan difícils i insegurs com Haití. A aquestes famílies només els demanem un requisit, que els seus fills vagin a l’escola.
• Tenen escoles a prop els nous habitatges?
• A prop d’aquests habitatges hi ha una escola de primària, però en unes condicions deplorables. És difícil imaginar-se que cada dia en aquesta situació es pot donar classe, però quan ho veus amb els teus propis ulls te n’adones que és possible. Més de 300 nins; els més petitons entren per la porta i han de seure on poden, és per això que en les pròximes setmanes començarem la reconstrucció d’aquesta escola tan necessària per aquests nins i nines, que en moltes ocasions i gràcies al menjar que se’ls dóna a l’escola, serà l’únic que mengin en tot el dia. L’escola es dirà “Pedro Sureda” en honor a una gran persona i col.laborador de Llevant en Marxa que sempre de forma desinteressada ens va ajudar i acompanyar en molts viatges.
• És un bon detall que heu tingut Llevant en Marxa, de posar el nom d’en Pedro Sureda a la nova escola…
• En Pedro era una persona especial. Va morir el 16 de març de 2020, i a totes les expedicions que va venir sempre ens cuidava a tot l’equip i estava pendent, ajudant i anant a comprar el que ens feia falta per continuar la nostra tasca, i sempre va dir que Etiòpia va ser una de les experiències més intenses i enriquidores de la seva vida. Les seves paraules eren: “Cada un de nosaltres hauríem d’anar allà per saber valorar la vida. Necessiten tant i són tan agraïts, que cada moment viscut amb ells et fa créixer com a persona”.
• A més d’ajudar als afectats pel terratrèmol i la construcció dels habitatges, teniu en marxa més projectes?
• Sí, en Joan i n’Eduard en el seu viatge van estar estudiant la realització d’un projecte de canalitzacions d’aigua potable des d’un pou a una comunitat rural que es troba a 4 km de distància. Amb aquestes canalitzacions evitem que cada dia nins i nines hagin de recórrer aquesta distància per camins de pedra i molt perillosos. Per desgràcia, moltes vegades les nines més joves en aquests camins pateixen assalts sexuals, així que esperem al mes de desembre poder començar el projecte. Ara mateix estem estudiant pressupostos, estudiant l’informe tècnic i treballant amb el nostre soci local, ja que cal tenir-ho tot preparat per començar un projecte, i més com aquest, amb tantes dificultats tècniques.
• Joan i Eduard, què vos va impressionar més del viatge a Haití i quines dificultats vau tenir per a poder fer arribar les ajudes?
• És difícil triar una sola cosa que ens impressionés més que una altra. Direm que cada dia que passava i arribàvem a un nou indret, rebíem una nova impressió, i desgraciadament negativa quant a condicions de vida es tracta. Destacaríem, des del primer moment que vàrem aterrar, el mal estat de les carreteres i camins per on vàrem haver de passar. Inclús les avingudes principals de la capital es troben en un estat quasi impracticable, tot i moure’ns amb vehicles adequats per a tot tipus de terreny. Amb aquestes circumstàncies ja ens va quedar clar que seria difícil poder realitzar la nostra missió principal de fer arribar les ajudes als afectats pel terratrèmol de Los Cayos, però la situació encara es posà més complicada quan ens informaren que, per qüestions de seguretat, no tendríem la llibertat de moviment que desitjaríem i que a moltes zones del país no hi podríem accedir per rutes terrestres. I és que la inestabilitat social, política i econòmica de Haití ha provocat el sorgiment de bandes criminals a zones de pas estratègics que roben, segresten i fins i tot assassinen amb total impunitat. Ni la policia nacional té seguretat en aquestes zones de perill. I un dels punts amb més inseguretat és l’única ruta d’accés per via terrestre des de la capital fins a la zona del terratrèmol de 2021.
• Quina solució trobàreu per a poder arribar a les zones afectades?
• Degut a aquest fet, vàrem haver d’aplaçar l’arribada a les zones afectades uns quants dies fins que trobàrem una solució, l’única possible: accedir-hi amb una avioneta. Així, vàrem arribar a Los Cayos i vàrem comprovar la necessitat extrema d’ajuda humanitària que precisen les famílies del lloc afectades pel terratrèmol. El mateix dia d’arribada, ens posàrem en marxa i férem arribar els kits d’aliments bàsics a les famílies més necessitades. Quant a les condicions de vida, vàrem visitar diferents poblacions al voltant de la capital, on Llevant en Marxa va iniciar el projecte de construcció d’habitatges socials al 2020, i ens va impactar la precarietat en què les poblacions de les zones rurals es troben. La construcció de cases amb restes metàl.lics, fang i fustes reutilitzades i en mal estat per les contínues tormentes tropicals i inundacions és abundant, així com la falta de llum, aigua potable, sanitaris o un sòl rígid. I aquestes condicions són per la gent que, almenys, té casa pròpia.
• Dr. Mesquida, a part de Haití, on més tenia projectes Llevant en Marxa abans de l’actual situació ocasionada per la Covid-19?
• A Etiòpia és on estem centrant més esforços actualment. D’aquí a molt poques setmanes començarem la construcció del nostre vuitè pou al país que subministrarà aigua potable a una població de més de 40.000 persones. A dia d’avui aquestes persones han de caminar 8 kms fins al riu més proper per tenir aigua. A més col.laborem amb l’hospital públic de Shashemane, l’hospital de referència a la regió Arsi West, on viuen més de dos milions de persones. Fa pocs mesos vam finalitzar un projecte d’Atenció i Prevenció de la malaltia de la Lepra, i encara que sembli una malaltia molt antiga, per desgràcia encara se segueixen contagiant molts joves a Etiòpia. D’altra banda, seguim fent el nostre projecte de tractament contra la malnutrició infantil, lliurant aliments especials, llet i medicaments a la unitat especialitzada, però la situació està molt complicada, contínuament arriben nins i nines molt petits amb malnutrició. Al mes de novembre de 2020, vam finalitzar el projecte de suport als pagesos locals que van perdre els seus cultius després de les terribles plagues de llagostes que ho van devorar tot; hem fet lliurament de llavors i fertilitzants perquè les pròpies comunitats, amb el seu esforç, puguin seguir llaurant les seves terres i alimentar les seves famílies. Al desembre vam acabar el nostre projecte de salut maternal realitzat amb l’ajuda del Fons Mallorquí, on durant tres anys hem estat treballant amb la unitat de salut maternal de l’Hospital Shashemane, formant a tècnics locals dels centres de salut de les comunitats perquè milloressin els seus coneixements en atendre embarassos de risc. Per desgràcia encara a dia d’avui moltes dones moren en els parts, motiu pel que seguim treballant perquè això no passi.
• Com està actualment la situació de les nines i dones indígenes de l’Amazones Peruà?
• Estem molt preocupats per la situació d’aquestes nines i dones. Ens arriben notícies terribles, i després de 8 anys tornarem a treballar amb les comunitats indígenes, però exclusivament a favor de la dona, i la primera acció serà construir un nou internat. Fa més de 15 anys vam construir-ne un en aquestes comunitats, i cal construir-ne un altre i que les nines puguin estudiar. D’altra banda ajudarem a les dones en projectes de salut i el seu desenvolupament econòmic amb tallers productius per aconseguir el seu apoderament. Tenim experiència en projectes similars a Etiòpia i sabem que funcionarà.
• Fa dos anys que no heu pogut organitzar els sopars i rifes benèfiques al Club Nàutic de Porto Cristo. Com seguiu subvencionant els vostres projectes?
• Comptem amb una base social molt àmplia, des de persones anònimes que col.laboren fent-se socis i de forma mensual, trimestral o anual ens donen suport econòmicament. Comptem amb moltes persones que són sòcies des de fa més de 20 anys; és increïble. Després comptem amb l’ajuda d’empreses i empresaris que ens ajuden econòmicament a projectes específics com en la construcció d’habitatges. En aquests últims anys el sector privat ens està ajudant molt. D’altra banda, seguim obtenint finançament dels nostres projectes més grans gràcies a les convocatòries de subvencions al desenvolupament o emergències tant de la direcció general de Cooperació com del Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació.
• Els lectors/lectores que vulguin ajudar a la vostra causa… com poden contactar?
• Poden enviar-nos un missatge privat a xarxes socials (Facebook, Instagram), o entrar a la web de Llevant en Marxa i omplir el formulari, i nosaltres ens posarem en contacte amb ells, o directament enviar-nos un email a llevant@llevantenmarxa.org.