Fa un parell de setmanes que totes les televisions malmenen de valent En Sánchez per les buranyes que se són destapades de tres homes de confiança seus, que els han aplegats que pegaven grapada dins el calaix. Un és En José Luis Ábalos, que era ministre de Foment del govern d’Espanya. Un altre és En Koldo García, assessor del ministre. I un altre és En Santos Cerdán, Secretari d’Organització del partit d’En Sánchez. Si són certes les acusacions que els entaferren, resulta que feren una mangarrufa de devers 54 milions d’euros amb les mascaretes del temps de la pandèmia. Així és que, si això és vera, si En Sánchez ho sabia, molt malament per haver-los-ho consentit. I si no ho sabia, molt malament per entabanat i per haver badat.
És que el partit d’En Sánchez, té un bon historial: el cas «ERE» d’Andalusia, de 136 milions d’euros, el cas dels «cursos de Formación» d’Andalusia, de 33 milions d’euros, el cas «AVE», de 6 milions d’euros, o el cas «FILESA», de 15 milions d’euros, per dir uns pocs exemples.
Com és natural, diumenge passat va sortir N’Aznar tot estufat a aprofitar per donar branca a ferir a En Sánchez per les brutors que ha consentides o que li són passades per malla. I bé que ha fet, no el planc ni dic que no s’ho tengui ben merescut. O per viu o per badoc. Però una coseta: heu llegit bé qui és que parla? N’Aznar. Sí, N’Aznar! Ja sé que compixaré la festa a més d’un perquè ara «no toca» recordar-mos-ne, de les fetes que va consentir o que «li passaren per malla», a N’Aznar, pobret, com ara a En Sánchez. Però és que, si no ho amoll, me farà mal: sé cert que, dins el partit de N’Aznar (com dins el d’En Sánchez) n’hi ha ben molts que no han robat ni un euro mai. Idò bé: el partit de N’Aznar no n’hauria pogut triar un d’aquests amb les mans netes, per acabussar-lo contra en Sánchez? M’ho deman perquè resulta que el temps que va comandar N’Aznar, de l’any 1996 fins al 2004, dels 34 ministres que va tenir, n’hi va haver 13 que se veren emmerdats dins casos bruts. I d’aquests 13, n’hi va haver dos de la seva màxima confiança que els engabiaren i tot: un era En Rato i l’altre En Zaplana.
És que, posats a «remolcar merda», no hi ha més remei que fer una mica més de memòria. Qualsevol que pegui una ullada a la plana de l’internet casos-aislados.com, si vol fer comparances, veurà com la «salvació» que ara tothom votarà, se va veure emmerdada amb el cas brut del Palma Arena, del temps d’En Matas, de 60 milions d’euros, el cas de les «targetes black», de 15,5 milions deuros, el cas dels sobresous d’En Rajoy, d’1,58 milions d’euros, el cas d’En Bárcenas, de 56 milions d’euros, o el cas de la Gürtel… de 201,4 milions d’euros! Per dir uns pocs exemples.
Però bono! Què és tot això? On s’ha vist mai? Teniu en compte que l’any 2013 varen embarrar Na Maria Antònia Munar pel cas brut «Maquillatge», que no arribava a un quart de milió d’euros, 240.000 per esser exactes.
Però no me fic dins tot aquest remenat per discutir si uns són els bons i els altres els dolents, per si uns són aprenents de lladres i els altres lladregots de primera. No. Tanmateix pertot hi ha de tot: vividors i persones honrades. Jo faig aquest escrit d’avui per una altra cosa. És que fa estona que vaig endarrer de fer una comparança: mirau si trobam escandaloses totes aquestes brutors que he apuntades més amunt. Idò bé: segons no s’atura de predicar En Joan Planes Ferragut, President de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, la diferència entre la doblerada que l’Estat arreplega a les Balears en imposts cada any i la que ens retorna en millores, és de 6.200 milions d’euros cada any. L’Estat amaga les balances fiscals perquè no li interessa que se vegi quins territoris són els que estiren el carro i quins són els que hi colquen damunt. Si feim números, i dividim 6.200.000.000 € per 1.230.000 habitants que som a les Balears, aquesta doblerada que cada any parteix cap allà per no tornar, tant si hi comanda En Pere com si hi comanda En Pau, suposa 5.040 € cada any per persona, que ens pentina un Estat que aquí tants n’hi ha que l’estimen tant, que no li suposen cap problema ni un. L’Estat calla. No ho confirma, però tampoc ho nega. I jo deman: si aquestes xifres són vera, això no és corrupció legal i de la grossa?
Me sap greu si n’hi ha més d’un que troba que mescl ous amb caragols. Jo sé cert que no: tant en els casos bruts com en el cas dels milions que l’Estat pentina a Mallorca i a les Balears, parlam de doblers que aniria molt bé que arribassin als nostres joves, que no se poden fer una casa ni fent feina ell i ella. I resulta que 6.200 milions d’euros equivalen a 31 «trames Gürtel» cada any. 115 casos bruts com el de les mascaretes d’en Koldo. 25.800 casos «Maquillatge» com els de Na Munar. Cada any. No són bromes, no! Pobra Mallorqueta, si no fa via a tornar-se fer madona de ca seva!
