ActualidadCulturaManacor

Gent valenta manacorina… CAPÍTOL II.- La revolta de la part forana de 1450 i la dels agermanats de 1521-23

Antoni Sureda Vicens

Segles més tard, al 1450, un home manacorí anomenat Simó Ballester LoTort va encapçalar una lluita a favor dels drets humans, quan encara aquest concepte no estava inventat. Un home que havia nascut per liderar, persona valenta i agosarada. Dotat d’un comandament indiscutible i d’un gran carisma popular, no de bades més de 7.000 homes el seguiren i arribaren fins a peus de les muralles de Palma. Aquell home no anava contra el Rei, sinó contra el caciquisme i els imposts imposats pels Administradors de l’Estat.
Llorenç Femenies, escriptor manacorí ja traspassat, escrivia d’ell: “En Simó Ballester era un home, que les dones només en fan un cada cent anys com ell”.
Simó Tort era un home de camp que vessava entusiasme i tenia de sobre l’energia d’un bon home, rebel, agosarat, de pensaments sòlids, però també alhora crític.
Durant tres anys, en Simó Tort va tenir acorralats als senyors feudals dins les muralles palmesanes.

Il·lustració que reprodueix la condemna de Simó Ballester. Dibuix de Guillem Morro.


I quan aquests senyors es donaren compte de la valentia i coratge d’aquells homes de camp, els rostres dels cacics les va tornar pàl·lids i desencaixats, semblava que els haguessin pres l’ànima en els dos setges que tengueren lloc. El segon setge fou a conseqüència de que el Governador Berenguer d’Olms publica una sentència el dia 9 d’abril de 1451, després que acordàs el General Consell greujar les condicions dels pagesos de la part forana com a venjança cap a ells, el que va suscitar una reacció dels mateixos pagesos i menestrals forans que va exaltar el coratge i la ràbia fins i tot dels més moderats.
I malgrat la promesa del Rei Alfons el Magnànim de concedir-los el que demanaven, després d’un acord pres a la ciutat de Nàpols, el governador i els nobles no ho acceptaren i oferiren 500 florins d’or, casa a ciutat i excepció tributària a aquell que capturàs viu o mort a Simó Ballester.
En Simó Ballester el detingueren i el mataren el 5 de gener de 1457, arrossegat pels carrers de Ciutat, quatre anys després que el fessin presoner, li tallaren el coll i l’esquarteraren, i els seus membres foren deixats a la fam dels corbs a l’entrada dels camins. Per aquest motiu en Simó Ballester no està enterrat en cap lloc, perquè ningú hi pugui venerar a la seva tomba.
Darrere la porta de Sant Antoni de Palma, també mataren al seu amic i lloctinent Guillem Nadal, i altres companys més que el seguien com en Miquel Genovart, en Fullana, en Gil i en Mascaró, tots ells manacorins, així com a la resta dels seguidors d’altres pobles.
Però després de tres anys de lluita pels drets dels pobres, vençuts en Simó Ballester i els qui el seguien, tot romangué com abans, els pobres seguien més pobres, amb la boca closa i els senyors feudals més rics.

Joanot Colom. Oli damunt tela. Obra de Guillem Morro Veny


La revolta de 1450 fou tancada en fals i de les seves conseqüències i degut al malestar dels pobres, la història es va tornar a repetir, perquè encara perdurava el malestar social.
I si en Simó Ballester es va rebel·lar perquè estaven farts d’injustícies, quasi vuitanta anys més envant, el 7 de febrer de 1521 varen ser en Joan Crespí i en Joanot Colom qui encapçalaren Les Germanies, i tots dos acabaren malament.
Entre 1521 i 1523, una gran quantitat de manacorins foren partícips d’un moviment social de caire revolucionari, que tingueren com a conseqüència unes disputes i guerres entre els forans i els senyors de Palma, contra els abusos nobiliaris que foren anomenats com les Germanies.
Es va anomenar Germania per la voluntat de manifestar la germanor que havia d’imperar entre els seus seguidors, amb la finalitat d’aconseguir els seus objectius.
Una guerra entre els agermanats que exigien la cancel·lació total dels censals i així aminorar les greus càrregues indirectes que suportaven. Aquests estaven formats per pagesos i menestrals, jornalers i petits propietaris.
L’altra part contrària era anomenada com els mascarats, enemics dels agermanats, als quals els acusaven de traïdors.

Les dues claus entregades al rei pels agermanats com a rendició i obtenir el perdó reial


A Mallorca, en aquell temps hi havia una gentada que estava ofegada amb la corrupció dels poderosos de la Ciutat. La gent pobra volia que els imposts que els feien pagar per força servissen per fer millores per tothom, no que els s’embutxacassen els quatre senyors. Fins que, cansats, es varen cagar en vint-i-un farols i digueren fins aquí hem arribat!!!
La fam, la misèria, la humiliació constant que patiren menestrals i pagesos, foren els factors decisius que enardien la revolta.
I se’n donaren d’esclafits entre mascarats i els agermanats, i no va ser obra de la deessa de la venjança Némesis, sinó altre cop una lluita contra el caciquisme imposat per part dels vilans als forans. Una revolta bàsicament de caràcter fiscal contra els membres dels estaments superiors.
És a dir, les Germanies fou una revolta que va enfrontar els menestrals i el poble amb l’alta noblesa i altres estaments ciutadans privilegiats. Però al igual que la revolta encapçalada per Simó Tort, els sublevats no lluitaven contra el Rei, sinó contra la noblesa mallorquina, amb el crit “Visca el rei i qui deu que pagui” com a emblema de la lluita.
Els fidels a la revolta eren encapçalats per en Joanot Colom, un home amb caràcter; era ell qui tallava es bacallà. En Joanot havia substituït a en Joan Crespí. En Joanot fou executat i en Crespí fou empresonat i assassinat a la presó.
A Manacor, els agermanats estaven comandats per Mateu Armengol «Sarrià». A en Mateu, el mateix Colom l’havia anomenat capità i síndic, i més de 200 homes armats el seguien. El consideraven un home valent i intrèpid inclús pels mateixos mascarats. Al final fou detingut i morí de pesta a la presó de Palma.
En Carles I, rei del gran imperi d’espanyol, rei de pèl-roig, bif de collons, que no podia encaixar la mandíbula inferior quan rovegava, ni tancar completament la boca. Tant de complex va arribar a agafar que es va deixar la barba per dissimular aquest defecte.
Però aquest complex no li va impedir acudi a l’auxili dels nobles i vilans d’estaments superiors, titulars de grans propietats de la ciutat i de la part forana.

Simó Ballester Lo Tort. Obra de l’escultor manacorí Llorenç Ginard


Per aquest motiu va enviar una expedició encapçalada per en Joan de Velasco en ajuda del virrei de Mallorca Miquel de Gurrea.
Alcúdia va acollir els mascarats, és a dir, els nobles que amb el seus abusos havien provocat la rebel·lió. En aquesta ciutat les tropes de Carles I pogueren desembarcar sense cap oposició, i com a gratitud, l’emperador va concedir a la ciutat el dret a incloure l’àguila bicèfala al seu escut i el títol de «fidelíssima».
Posteriorment dels durs enfrontaments en el camp a Rafalgarcés del municipi d’Inca i a Son Fornari del terme de Sa Pobla, i després de tenir acorralats als mascarats dins les muralles d’Alcúdia i Palma, els agermanats foren derrotats completament el dia 7 de març de 1523, quan les tropes reials pogueren dominar el darrer reducte agermanat, que era Ciutat.
Entre els centenars d’homes armats dels agermanats que seguien a en Mateu Sarrià, cal recordar a Jaume Gil, que era el seu primer lloctinent; Joan Juan Seyart i el seu germà Antoni Juan Seyart; Antoni Roig, escrivà d’en Mateu; Marc Armengol Sarrià i germà del capdavanter; Bartomeu Truyols, alabarder d’en Sarrià; Miquel Garcies, Pere Morey, Pere Sansó Robí, Pere Cifre Diable, Martinet Frau, etc., i així fins a dos-cents homes valents que lluitaren al costat d’en Mateu Armengol baix les ordres d’en Joanot Colom.
I també hi hagué 19 dones manacorines valentes que lluitaren pels drets de la gent pobra, totes elles agermanades i que foren processades. D’elles no tenim constància del seu nom, ja que en aquell temps es considerava que la dona formava part d’un estament inferior. Els documents consultats fan referència a elles com: La muller de Sebastià Rifols de 55 anys, la muller de Gabriel Gelabert, la muller d’Antoni Bosch, etc.
Cal anomenar també per la seva valentia a favor de la lluita dels agermanats a na Joana Falaguera, de ciutat, que fou condemnada a mort, i executada davant la població com escarment.
Els victoriosos varen executar a centenars de persones que havien lluitat al costat dels agermanats. A més, el poble hagué de pagar unes multes monstruoses que feren morir de fam a molta més gent.
Degut a la fam que passaven, molts d’ells pareixien cadàvers vivents, homes i dones de vida rompuda, d’il·lusions frustrades, que per sempre arrossegarien una vida lamentable; molts, veient el negre futur que els oferia la vida i la impossibilitat de no poder alimentar a la seva família, acabaven suïcidant-se.
El balanç entre els partidaris de la Germania i els seus contraris anomenats Mascarats, fou molt elevat. 512 manacorins entre les dues fraccions foren encausats i condemnats a diferents penes, 35 resultaren morts en els enfrontaments, 6 ajusticiats i 14 varen ser condemnats a presó o pena de galera.
Aquells herois vençuts, esdevingué en una consciència silenciada, un poble sotmès i que durant molts d’anys no gosà aixecar el cap, i molt menys alçar la veu contra els poderosos. Veus tristes i abatudes amb panxes primes.
Amb ells tenim un deute pendent, després de 500 anys de descrèdit i l’estigma de la maledicció històrica. Ara és el moment oportú i la necessitat d’un reconeixement popular als homes que lluitaren en els camps de batalla i a les seves dones que hagueren de treure endavant a la família, mentre els seus marits lluitaven per uns drets justs que fins llavonses els hi eren negats, i jugaren un paper fonamental per el manteniment i pervivència de la mentalitat revolucionària.
I tots ells i elles eren manacorins valents.
L’escriptor Damià Duran va descriure els fets de la lluita dels agermanats com: “Encara és possible la restauració de l’orgull dels perdedors i saludar als poderosos dient-lis: ‘Senyors Cavallers. Guanyàreu la guerra, però perdéreu la dignitat’”.

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba