Andreu Genovart Orell
Estimats Reis. Un any més, i van… la tira. Però m’agrada escriure la carta perquè vosaltres sou ben fidels i sempre me portau el que vos encoman tant per a mi com per a totes les persones que comparteixen les meves peticions.
Començaré per encarregar-vos un bon grapat de verbs en infinitiu i que comencin per la síl·laba re. Aquí els teniu: Renovar, per no quedar estancats mirant cap enrere, sense creativitat per el moment que vivim, amb constància i perseverança. Renéixer, a la il·lusió, a la trobada amb els altres, a l’esperança. Recercar, en un món que va a la deriva, el sentit del que estam fent. Recobrar, la confiança, l’alegria, l’escolta i el diàleg. Reforçar, la fe, les conviccions, els principis sòlids, els fonaments. Regalar: companyia, temps, comprensió, empatia… En necessitam molts més, però amb aquesta mitja dotzena en tindrem prou.
En segon lloc ens podríeu dur saviesa per aprendre a interpretar la realitat amb els ulls de Déu. I la realitat la descobrim quan ens hi acostam de prop, quan la vivim, la gaudim o la patim amb els altres. Jesús ho va fer amb un estil ben propi, el de la proximitat, amb una especial compassió, comprensió i tendresa. És l’única manera per poder transformar la nostra realitat quan no ens agrada.
El vostre desig, estimats Reis, era trobar el Nin Jesús. El Papa, l’any passat, amb motiu del dia de la vostra festa, parlà del desig com Església. El desig que vos deman és l’impuls interior que ens porti a preguntar-nos en quin punt del camí de la fe ens trobam. Potser estam atrapats en una religió convencional, exterior, formal, una fe repetitiva i cansada que ja no inflama el cor i la vida. “És trist quan una comunitat de creients ja no desitja res”; per això sants Reis, regalau-nos el desig d’una fe profunda, compromesa, operativa i testimonial.
És costum demanar a ses Magestats salut, sort, èxit, felicitat… A més de tot això, que consider legítim, donau-nos la capacitat per aprendre lliçons dels fracassos, de les crisis i tenir la maduresa per poder dir: “m’he equivocat”. Tornar començar cada dia tant en la vida com en la fe, no és cap humiliació sinó un acte de valentia i de ser conseqüents.
Fa poc, un amic meu me deia: “hem perdut la consciència i la vergonya”. Vos deman bons Reis que ens retorneu el sentit de la consciència; aquesta veu interior que es construeix des de dins i que ens ajuda a ser persones autèntiques, per actuar amb transparència i netedat de cor, per tal de reconèixer la presència de Déu en la nostra vida, vivint en veritat.
Sé que teniu un jardí ple d’unes flors especials, oloroses i belles i que fins i tot, en el cor de l’hivern, com ara, floreixen. Són moltes les persones que estaran ben contentes si les obsequiau amb un bon ram: les flors de la humilitat, la serenor, la paciència, la tolerància, el respecte, la senzillesa, el goig…
Ja sé que som un poc exigent, però la vostra generositat sobrepassa les meves peticions que, ningú més que vosaltres, bons Reis, podeu acomplir del tot.
Vos estim.
