Fa uns dies em contaven per cosa certa que un polític de Manacor té per costum contestar amb un so gutural, una espècie de grunyit, quan no coneix la persona que el saluda. Vaig voler fer la prova personalment i puc confirmar que també utilitza en públic sons propis de ximpanzés quan qui el saluda no li cau bé. Ara bé, com que es diu el pecat i no el pecador, no vos puc dir el seu nom, però em fa la impressió que el suposau. De totes maneres, crec que quan s’acosti el maig de 2027 evolucionarà progressivament a Homo sapiens i serà simpatiquíssim amb tothom, digau-me bruixot, encara que no es presenti a la llista electoral de Manacor.
És graciosa la metamorfosi de caràcter que alguns polítics pateixen periòdicament, cada quatre anys, coincidint amb els períodes electorals. Podríem dir que passen de cucs a papallones i es mantenen en aquest estadi durant unes setmanes per, en arribar el dia D, veure quants ous ponen els votants dins l’urna, tornant finalment a la forma de cucs repel·lents la resta de la legislatura. Són les seves primaveres, podríem dir. Per contra, altres persones actives en política són amables sempre, tot l’any, fins i tot fent cas a la gent que es topen pel carrer i aturant-se a escoltar les queixes o peticions ciutadanes, prenent-ne nota, i intentant solucionar-les en la mesura de les seves possibilitats. Hi ha de tot a la vinya del Senyor.
I ja que avui per variar xerram de política, les enquestes electorals pronostiquen a escala nacional el descens de les esquerres i l’augment de les dretes. Però pel que fa a l’augment dels votants d’extrema dreta, estic convençut que, més que per haver fet aquesta formació política la feina ben feta, és per la feina que han fet a favor seu les diferents esquerres. A Manacor també es nota, xerrant amb la gent, que ha canviat la seva percepció de la política nacional. Sí, afegint-se als que realment són d’extrema esquerra (Podem, Sumar, MÉS…), ha adoptat la mateixa ideologia la nova extrema esquerra, el PSOE, i entre tots han fet pujar indirectament la intenció de vot cap a l’extrema dreta. I hi ha una explicació psicològica i sociològica, que esper poder exposar amb claredat, amb només tres de molts possibles exemples.
Si la gent veu en el seu dia a dia un augment de la inseguretat ciutadana i l’extrema esquerra diu que això no és cert, i que qui ho afirmi és d’extrema dreta, la ciutadania escolta com li diuen a la cara que és d’extrema dreta per veure les coses d’una manera determinada. Si la societat veu amb preocupació com la quantitat de persones immigrants creix dia a dia en el nostre país, i els discursos de l’extrema esquerra afirmen que qui es preocupi per això és un fatxa d’extrema dreta, la gent associa la seva manera de pensar amb el feixisme i l’extrema dreta. Si l’extrema dreta ha aconseguit que molta gent cregui que les administracions públiques tenen uns pressuposts massa elevats i que la seva dimensió ha crescut en excés, i com a resposta l’extrema esquerra diu que això és una manera de pensar de fatxes, d’extrema dreta, de radicals que només persegueixen les retallades, la gent s’identifica amb l’extrema dreta.
I quina és la conseqüència lògica de tot això? Idò que la gent perd la por de votar l’extrema dreta, no ho era per convicció, però li han situat les mateixes esquerres. Si l’extrema esquerra diu tot el temps que tots els que pensen diferent que ells són feixistes, la gent que no pensa com ells queda automàticament desplaçada cap a l’extrema dreta, sense ni tan sols voler-ho. Per tant, tota aquesta gent desplaçada sent que pot votar l’extrema dreta, perquè els polítics d’extrema dreta ja no són gent estranya, ja no són el dimoni cucarell amb banyes que els volien fer creure, són “normals” perquè pensen com ells. Per això, les darreres estimacions de l’evolució d’intenció de vot demostren que Vox no només està guanyant electors en terreny del PP, ara ja l’estan guanyant entre anteriors electors de MÉS i del PSOE… Bé, les del CIS d’en Tezanos no, que aquest en lloc de sociòleg és un cuiner del PSOE, ja se sap.
Sembla que l’extrema esquerra ha aplicat un principi sociològic bàsic, si vols créixer, cerca’t un enemic important, i si no el tens, crea’l. El Reial Madrid no seria ningú sense el Barça. El PSOE d’abans no hauria estat ningú sense el PP. Els humans necessiten dualisme, nit i dia, blanc i negre, yin i yang, bo i dolent… No podien créixer ells sense fer créixer l’extrema dreta. I ara pagaran les conseqüències. Bé, realment les conseqüències d’aquest experiment polític les pagarem tots.
Però de tot això que he xerrat de les idees a escala nacional, en l’àmbit local queda poca cosa, una mica d’arrossegament de vot i ja està. Als pobles i petites ciutats el que realment importa és l’acció, la gestió municipal, i també el “don de gentes” de cada candidat. Si el veuen o no capaç de gestionar el poble. I arribats a aquest punt, aquells que duen dues legislatures responent “Mmm!” pel carrer quan els saluda qualcú, que a més ha travelat amb la vorera del seu carrer unes quantes vegades, i per molt que s’hagi queixat no li han arreglat, ara no els valdran discursos, mítings i campanyes electorals per convèncer aquest qualcú que els doni la confiança.
