Va ser al Mont Sinaí i ja fa més de tres mil anys. Allà i després de quaranta dies de feina, Déu nostre senyor va fer arribar a Moisès una espècie de litografia en què es resumia la seva llei. Quan Moisès va retornar al campament base contemplà els excessos de la seva tropa i destrossà enrabiat les pedres de la llei. Acte seguit comparegué Déu nostre senyor i amb una impressora 3D darrer model imprimí altra vegada davant la incredulitat de la turba els Deu Manaments.
La Llei de Déu
Afortunadament a dia d’avui la Llei de Déu ja no té cap tipus de vigència penal a aquesta part de món però també és cert que ha inspirat la moral que en bona part regeix els nostres capets i cossets més de tres mil anys després. Dels deu manaments només dos figuren clarament dins el Codi Penal. El cinquè i el setè. No mataràs i no robaràs. Dels altres vuit n’hi ha set que el seu incompliment és ben tolerat. Hi ha un darrer manament, el desè, que no és que estigui tolerat sinó que el seu incompliment és la base fonamental del sistema econòmic vigent: «No desitjaràs els béns del proïsme». El títol d’aquest article fa referència al tercer manament del decàleg: «Santificaràs les festes». Què pot significar això? Tal vegada algú pretén que anem a missa tots els festius del calendari (cosa que avui en dia ja només fa gent molt rareta)? O el que ens demanen les pedres esculpides en laser instantani és que els dies festius no anem a fer feina per res del món?
La Llei d’Espanya
Quant a les festes la llei vigent ve a dir que tenim, a més de les vacances, catorze dies cada any que són considerats festius. Aquests dies es pot anar a missa, o no, sobre això ja no hi ha referències. També diu que aquests dies no es va a fer feina i que si algú per circumstàncies especials n’ha de fer aquest dia, ha de rebre unes compensacions extraordinàries. Ja siguin en doblers extra, en dies lliures extra o en les dues coses. I com es trien aquests catorze dies de festa? Per si algú creia que teníem autonomia, vuit d’aquests dies els tria l’Estat espanyol. I tria aquests: Cap d’any, Divendres Sant, Primer de Maig, Mare de Déu d’Agost, Dia de la Raça (ara Festa Nacional), Dia de la Constitució, Immaculada Concepció i finalment el Dia de Nadal. Ben nacionalcatòliques totes i llevat de dia 6 de desembre ja eren festa en temps del general Franco. Dels altres sis dies festius quatre els tria el Govern mig autònom de les Illes Balears. I d’aquestes cinc en tria quatre segons com cauen al calendari: Els Reis, Dia de les Illes Balears, Dijous Sant, Dilluns de Pasqua i Segona festa de Nadal. Per l’any 2024 ha quedat fora de la tria la segona festa de Nadal, el dia de Sant Esteve. Els altres dos festius els tria cada municipi.
La Mulassa o els dinars familiars?
I amb la tria del GOIB arriba el dilema per Manacor. Queda fora de cap dubte, crec, que dia 17 de gener ha de ser festiu al municipi. La força de la festa de Sant Antoni és tan potent que no tendria sentit qualsevol cosa que impliqui que no surti en vermell al calendari. Però i la segona tria? L’Ajuntament de Manacor ha de decidir en poques setmanes quin dia ha de sortir en vermell al calendari de 2024. Opció A. Dijous dia 25 de juliol. Opció B. Dijous dia 26 de desembre. A favor de l’opció A hi ha continuar impulsant aquesta neofesta de dotze anys de vida. Sí, Sant Jaume a Manacor, segons l’antropòleg i autor del llibre Les neofestes a Mallorca, Marcel Pich, és una neofesta com ho són el Much de Sineu o les Clovelles de Petra. A favor de Sant Jaume hi podríem veure també una connexió entre moltes entitats ciutadanes amb voluntat de fer poble. A favor de l’opció B hi tenim a la part èpica vuit cents anys d’història. De la part de les relacions internacionals hi tenim també l’única festa que ens diferencia de les vuit que designa l’Estat i que en canvi ens acosta a Europa. I anant a la part pràctica, la segona festa de Nadal ens ajuda a quadrar el complex sudoku nadalenc de menjades familiars abundants i incompatibles amb la jornada laboral. Si el batle decidís convocar una consulta popular a tal efecte, tot i viure de ben a prop al seu moment la reviscolada de Sant Jaume, de la Mulassa, cavalls i de tot el protocol, crec que sense fer gaire renou el meu vot seria pels vuit-cents anys d’història i la resolució amistosa del sudoku familiar. Seria un vot difícil perquè jo voldria que fossin festa totes dues. Abans llevaria de molt bona gana dia 12 d’octubre o dia 6 de desembre del vermell del calendari, dies en què tenc ben poc per celebrar.
