“No hauria pensat mai que a aquestes alçades de mandat tendríem zero inversions a Manacor per part del Govern i el Consell”

Com una metàfora perfecta del moment de transició que es viu dins l’equip de Govern, arribam a la segona planta de l’Ajuntament de Manacor en un dia d’obres. El despatx de batlia necessita una petita intervenció i, just al costat, en una sala reduïda, el ja exbatle fa les primeres telefonades del dia. Quan ens trobam, baixam un pis per acomodar-nos en un espai lliure de la primera planta. A diferència d’altres ocasions, Miquel Oliver prefereix seure al costat del periodista en lloc de fer-ho al davant, un gest que denota que l’entrevistat ja és ben conscient del seu nou paper a la institució manacorina. Unes setmanes després d’haver deixat la batlia, parlam amb el nou delegat de Cultura d’aquest traspàs de competències, de les eleccions a l’horitzó i de les del maig de 2027, tot fent un repàs dels set anys i mig de Miquel Oliver al capdavant de l’Ajuntament de Manacor.

• Fa només unes setmanes que vares deixar la batlia. Com han estat aquests dies de canvi de rutines i de responsabilitats?
• Pensava que em costaria més aquest canvi, però ha estat més fàcil del que imaginava. El fet que no hagi deixat del tot l’Ajuntament crec que ha facilitat aquest traspàs de competències. Encara que els primers dies varen ser una mica estranys, cada vegada estic més assentat en aquest nou paper.
• Com veus en Ferran Montero aquestes primeres setmanes com a batle?
• El veig molt bé. Crec que està construint el seu propi camí amb intel·ligència, conscient que ens trobam en els darrers set mesos del mandat i que és el moment de prioritzar i empènyer al màxim tot allò que podem tirar endavant en els propers mesos. Per altra banda, pens que s’ha de destacar la tasca que en Ferran fa a les xarxes socials per recordar la feina de l’Ajuntament, fet que, alhora, facilita que la comunicació amb la ciutadania sigui més fluida i propera.
• Quins són els principals deures que tens ara a la delegació de Cultura?
• Aquest traspàs de competències ha arribat en un moment curiós: al mateix temps que hi ha una cara nova a la delegació de Cultura, tres grans institucions culturals del municipi com són el Teatre, la Institució Antoni M. Alcover i el Museu també compten amb nous lideratges. Això fa que, durant aquestes setmanes, les quatre parts ens hàgim de posar al dia i apostar per una gestió pragmàtica i efectiva per seguir fent passes endavant.
• Quines altres responsabilitats tens ara mateix?
• La delegació de Son Macià continua sent meva, i també duc Informàtica i Protecció de Dades. Per altra banda, en Ferran s’encarrega de la Batlia, Secretaria, Arxiu i manté Educació.
• Com veus les eleccions generals del proper 29 de novembre?
• Crec que tot el moviment que hi ha hagut aquests dies en els partits d’esquerra de les Illes mostra molt bé que ens trobam en un moment important. Estic convençut que aquest auge de la dreta i l’extrema dreta és una moda; esper i desitj que sigui així, i que vagi a menys com més aviat millor. D’altra banda, està clar que Més no deixarà de defensar la seva llengua i la seva cultura per anar a unes eleccions estatals on la participació es troba més que justificada per l’emergència d’aturar l’extrema dreta. Dit això, quan passin aquests comicis, des de Més haurem de fer entendre que el referent de l’esquerra a les Balears és Més. De la mateixa manera que ara ens hem presentat a unes generals on som convidats, el maig de 2027 hem de fer el mateix moviment però a l’inrevés, tenint en compte el paper tan rellevant que ocupa Més dins la política de les Illes.
• Sis mesos després d’aquestes eleccions tendrem les municipals i autonòmiques de 2027, on lideres la candidatura de Més-Esquerra al Consell de Mallorca. Què et va impulsar a fer aquest pas?
• El més fàcil seria dir-te que aquest moviment ve d’una evolució natural en la meva carrera com a polític, però això no és exactament així. Jo era perfectament conscient que em trobava al final d’una etapa i que no m’havia de tornar a presentar a les eleccions municipals de 2027. A més, sempre he defensat que no s’ha d’estar més de vuit anys amb les mateixes responsabilitats, per molt intensos i gratificants que hagin estat aquests anys treballant pel meu poble. D’aquesta manera, vaig decidir posar-me a disposició del partit i, després de moltes converses amb els companys, vaig acceptar la proposta de presentar-me com a cap de llista al Consell de Mallorca. Pens que aquesta nova etapa arriba en un bon moment, en què puc aprofitar tot el que he après aquests anys a Manacor. Per tant, per respondre a la teva pregunta, et diria que aquest pas es va fer gairebé per inèrcia i per retornar al partit, a Manacor i ara a Mallorca, tot el que he après aquest temps.
• Quines competències té el Consell que el converteixen en una institució clau per millorar la qualitat de vida a Mallorca?
• Per a mi, l’autèntic Govern no és el Govern balear, sinó el Consell de Mallorca. De fet, hem anat comprovant que cada illa té les seves pròpies particularitats, cosa que ha fet que, a poc a poc, els diferents consells insulars hagin anat guanyant protagonisme i incrementant les seves competències. Per exemple, darrerament s’ha traspassat la competència de Turisme als consells, ja que cada illa té necessitats diferents en matèria de política turística. Al mateix temps, aquestes institucions ja gestionen altres àrees rellevants, com ara Carreteres o Serveis Socials. En resum, els consells són cada vegada més importants; d’alguna manera, el Consell de Mallorca és l’Ajuntament dels ajuntaments de Mallorca.
• Hem parlat del present i també del futur. Si anam al passat, quin balanç fas d’aquests set anys i mig al capdavant de l’Ajuntament de Manacor?
• He de reconèixer que han estat set anys i mig d’altibaixos. Del mandat del 2015 no en puc dir gaire cosa, ja que l’oposició no ens va donar temps ni d’equivocar-nos. L’any 2019 vàrem iniciar la gestió amb uns pressuposts aprovats per l’anterior equip de govern, i quan començàvem a executar-los va arribar la pandèmia. D’aquells mesos sempre recordaré que l’oposició ens criticava per improvisar constantment; però és clar, no podíem fer altra cosa que improvisar, perquè cada dia sortien noves normatives que obligaven a replantejar-ho tot. Crec que tant durant la pandèmia com en la pospandèmia ho vàrem gestionar de manera excepcional, amb solucions imaginatives que, en més d’una ocasió, van ser pioneres a totes les Illes.
• Just al final d’aquell mandat va començar a gestar-se un assumpte que va ser un autèntic maldecap en arrencar el mandat següent, que és l’actual…
• Exacte, el procés d’estabilització. En aquest cas es tractava d’una iniciativa de la Unió Europea que va sortir l’any 2022 i que es va impulsar per reduir el nombre de funcionaris interins a les administracions públiques. Gestionar tot això, que era molt complex, s’havia de fer a més amb relativa rapidesa, la qual cosa va complicar encara més tot el procés. De fet, fins a finals del 2024 no vàrem poder tancar tot això. En el nostre cas, teníem interins a llocs estratègics com Recursos Humans o Contractació, fet que va provocar que l’acció de Govern fos mínima durant un bon temps. Al mateix temps, entre 2023 i 2024 també vàrem crear places estratègiques com les de vicesecretari o la Gerència d’Urbanisme, i això va fer que el ritme de treball dins l’equip de Govern no fos el que nosaltres voldríem. A més, el canvi constant que hi havia dins aquestes places augmentava encara més aquesta inacció. Tot i que aquesta etapa ja és passat, encara arrossegam seqüeles de tot això, i ho podem comprovar amb els nous contractes d’enllumenat públic o de fems, que segurament no podran sortir endavant fins que hi hagi un nou equip de Govern.
• Ara has parlat dels nous contractes d’enllumenat i de fems, però ben segur que, a més, hi ha altres reptes pendents…
• Per descomptat que sí, i un exemple clar és la necessitat de replantejar el nostre sistema impositiu a causa de l’escàs marge de maniobra que té l’Ajuntament de Manacor a l’hora de tirar endavant inversions per al municipi. De fet, aquests darrers anys, si no hagués estat pels romanents, la inversió a Manacor hauria estat molt diferent, ja que el marge d’inversió que té l’Ajuntament actualment és de poc més d’un milió d’euros. Quan vaig arribar a la batlia l’any 2015, Antoni Pastor em va dir que hi havia entre tres i cinc milions d’euros per invertir. Ara ens trobam al 2026, i l’increment generalitzat de preus dels darrers anys, sumat a l’augment del sou del personal de l’Ajuntament, ha fet que el consistori no hagi recaptat ni un euro més de marge. Tot i que mai s’havia tengut aquesta capacitat d’estalvi, el marge que hi ha per invertir és molt petit; aquest és un tema que no s’ha pogut abordar i que serà tot un repte per al següent equip de Govern. Precisament per això, aquest equip de Govern i el del mandat anterior han apostat sempre per accions d’una inversió moderada, com el porta a porta, la gestió de les nostres platges i espais naturals, o tot tipus d’iniciatives de caire cultural, entre d’altres. Per altra banda, l’emergència habitacional, que ha anat clarament a més els darrers anys, també fa necessari actualitzar el Pla General, que ja ha complit cinc anys.
• Si ara demanàs al Miquel Oliver del 2023 si s’esperava aquest nivell d’inversions a Manacor per part del Govern i el Consell, quan només falta mig any per acabar la legislatura, creus que s’hauria cregut aquestes xifres?
• No, de cap manera. De fet, l’any 2023 ja vaig dir que esperava i desitjava que el canvi de Govern a Palma no impliqués un canvi en el procés d’inversions a Manacor. Municipis com Felanitx, Vilafranca o Sant Llorenç han rebut tot tipus d’inversions que no han arribat a Manacor. Per exemple, recentment, a Vilafranca s’ha subvencionat mitjançant l’ITS (Impost de Turisme Sostenible) un projecte de potabilitzadora molt similar al que nosaltres vàrem presentar abans i que no es va autoritzar. Això et fa pensar per què a nosaltres no i a altres municipis sí; una situació que passa en matèria d’aigua, però que es repeteix en molts altres assumptes. Vull recordar la visita de Marga Prohens a Manacor, quan es va presentar Mateu Fullana com a president del PP manacorí. En aquella compareixença, la presidenta va dir que no entenia les meves queixes, ja que el Govern i el Consell havien invertit més de 140 milions d’euros al nostre municipi. Aquests 140 milions, però, són zero, perquè les inversions a la carretera Manacor-Felanitx, al nou centre de salut i a l’ampliació de l’hospital encara no han arribat, per molt que la presidenta digui que sí. En definitiva, podríem parlar molt d’aquest tema, perquè anys després seguim demanant les obres a l’avinguda del Torrent o a la via Portugal. En tot cas, mentre aquesta inacció del Govern i el Consell continua, l’equip de Govern de l’Ajuntament de Manacor segueix avançant, i en un parell de setmanes començarem a asfaltar 69 carrers del municipi.
• Fins a quin punt creus que els dos anys de Govern en minoria varen ser inevitables?
• Ja vaig dir en el seu moment que hi hauria un equip de Govern majoritari a Manacor quan tothom s’hagués ubicat. Per desgràcia, quan em vaig comunicar amb les cúpules del PSOE a Mallorca no ho varen entendre, o no ho varen voler entendre. En tot cas, quan es va començar a utilitzar un altre vocabulari, es va poder parlar de responsabilitats i de la possibilitat d’integrar el PSOE dins l’equip de Govern. Per altra banda, i tornant al que hem comentat abans, pens que si el PSOE hagués estat en el Govern durant l’etapa en minoria, amb el procés d’estabilització i l’increment de preus, la seva presència no hauria provocat grans canvis en la gestió. De fet, si ens fixam en els Plens, allò que votava el PSOE no era determinant, ja que igualment tiràvem endavant les inversions via romanents. Tot i així, és cert que a l’inici del mandat el PSOE va votar més d’una vegada iniciatives impulsades per Vox i que, fins i tot, es va intentar una moció de censura; un intent que finalment no va sortir endavant perquè es va prohibir des de Palma.
• Després d’aquests set anys i mig, en quins aspectes trobam el mateix Miquel Oliver de 2019 i en quins altres ha canviat?
• Tot i que no som exactament el mateix de fa set anys, et diria que allò que més pot haver canviat en mi és el reforçament de certes idees que ara, un temps després, són encara més importants per a mi que quan vaig arribar a la batlia. Estic parlant, per exemple, de la meva predilecció pel servei públic. Encara que som conscient que hi ha certs serveis, i més amb l’actual normativa, que poden funcionar millor si s’externalitzen, tenc clar que hi ha certes qüestions que s’han de gestionar de manera interna per part de l’Ajuntament. Per altra banda, tenc encara més clar ara que fa uns anys la importància que aquells que més tenen més paguin, i més si volem carrers i camins en condicions, instal·lacions esportives de qualitat o una dotació adequada de personal al nostre Ajuntament. Així mateix, si tenim en compte el creixement que ha experimentat el municipi els darrers anys, estic convençut que en el mandat següent serà encara més important seguir apostant per la capitalitat de comarca i per la mancomunitat entre els municipis del Llevant. A més, crec que s’ha d’aprofitar la bona relació que hi ha entre els diferents batles de la comarca per fer força i reclamar allò que necessitam.
• Vols afegir-hi res més?
• Vull destacar que he tengut la sort de liderar els millors equips de Govern que hi ha hagut mai a Manacor. Ara que ens acostem a uns mesos de diverses convocàtories electorals, crec que les esquerres hem de demostrar que ens preocupa el que realment importa a la gent. Mentre la dreta i l’extrema dreta parlen de qüestions que tenen poc o gens a veure amb el nostre dia a dia, l’esquerra ha de demostrar quines són les vertaderes prioritats dels ciutadans: l’habitatge, uns serveis públics forts i una defensa decidida del medi ambient.