És llei de vida. Perquè uns gaudeixin del seu temps lliure passant-ho bé, altres han de fer feina. Tant si pensam en un dia que sortim a sopar, com quan anam a comprar a un comerç aprofitant un dia lliure, per a poder-ho fer hi ha d’haver qui estigui treballant i guanyant-se les garroves. El divertiment d’uns va lligat a la dedicació d’altres, com tantes coses en aquest món i com ha estat sempre. Aquesta és una realitat que sovint oblidam quan gaudim d’un servei o d’una festa: darrere cada moment d’oci hi ha hores de dedicació, moltes vegades invisibles.
I no només estic xerrant de feina remunerada, també d’associacionisme, especialment en aquestes dates en què s’organitzen tantes festes populars, que no es podrien dur a terme sense la participació voluntària de tantes persones. Formar part de les entitats que organitzen unes festes significa dedicar el temps que podria dedicar-se a gaudir-ne, a fer que tot funcioni el millor possible i tothom ho passi bé. En una època en què costa trobar persones disposades a assumir responsabilitats de manera altruista, cada vegada és més valuós el compromís dels qui dediquen hores a organitzar activitats perquè la resta del poble les pugui gaudir. Sense aquest relleu generacional, moltes festes o tradicions senzillament desapareixerien. Bé, la veritat és que cada any en desapareixen, a Manacor mateix, com el vimer de Sant Joan, la collida de romaní per la festa del Sant Crist, la somereta duent el Bon Jesús en forma de nin a la Processó del Ram…
(Parèntesi: convé no caure en la ignorància, també n’hi ha que no hi són per altruisme, per fer coses pels altres, per salvar una festa, per contribuir a fer un poble millor, etc. Hi són simple i planament per comandera, per figurera, perquè els vegin, per estar per enmig… De tot hi ha a la vinya del Senyor.)
Són les festes que surten del poble les més autèntiques, les que responen a la voluntat popular o l’encerten. És la participació de la gent la que fa triomfar o fracassar una festivitat, però les modes i la gent canvien amb el pas dels anys. Allò que es feia fa anys, avui no té gaire atractiu, mentre altres noves festes han sabut connectar amb la població, com ha passat amb l’actual programació de les festes de Sant Jaume de Manacor, les de la Mare de Déu del Carme a Porto Cristo, les festes de Son Macià, etc. He dit noves festes amb tota la intenció, perquè encara que es fan aprofitant festivitats tradicionals, s’hi han incorporat activitats pròpies dels temps actuals i se n’han eliminat d’altres que havien quedat obsoletes, el que realment ha fet reviscolar la celebració. Bé, totes les festes evolucionen, i així ha de ser. La tradició només continua viva si és capaç d’adaptar-se als temps. Mantenir els símbols no significa repetir exactament el mateix programa cada any, sinó conservar l’esperit de la festa mentre es renoven les formes de participar-hi. Pel que fa a si realment es “conserva” l’esperit, en tenc les meves reserves, però ho deixarem per una altra ocasió.
En aquests casos, la tasca de l’Ajuntament ha de ser la de donar facilitats i acompanyar el poble en la seva festa, la festa del poble, al mateix temps que ha de vetlar per la seguretat de tots i pel compliment de les normatives, que estan fetes per garantir la transparència, la igualtat i un control extremadament pulcre de l’ús dels doblers públics. Perquè l’Ajuntament sempre aporta doblers a les organitzacions, habitualment no en forma de transferència bancària, sinó assumint directament el cost d’algunes activitats i el pagament de diverses factures. Una vegada més es posa de manifest la necessitat que la població pugui conèixer a què es destinen els recursos públics, recursos que surten dels seus impostos.
Precisament perquè aquestes festes mobilitzen recursos públics i impliquen moltes persones, és imprescindible que l’administració actuï amb criteris clars i iguals per a tothom. Per això han d’existir unes normes, uns reglaments municipals, com els que té l’Ajuntament de Manacor. El que no seria admissible seria tenir unes normes municipals que compleixen la legalitat, i després deixar aquestes normes de banda i concedir un tracte de favor a algú, per ser qui és, perquè això podria arribar a constituir una prevaricació i podria tenir conseqüències jurídiques molt greus. Estic “segur” que no ha passat ni passarà, especialment en el cas de la participació o no de diferents firaires particulars i entitats a les fires nocturnes de Porto Cristo, Son Macià, s’Illot i Cala Mendia. Si el mateix Ajuntament considera que la normativa municipal és millorable o no s’ajusta a les seves necessitats, que es posi en marxa l’aprovació d’uns nous reglaments, però mentrestant, no queda més remei que complir el que diuen els reglaments actuals. Les festes són del poble, però les normes també, i unes i altres només funcionen quan tothom hi juga amb les mateixes regles. Per si hi ha temptacions, avís a navegants. Que no sigui com el que passà amb un “tardeo” a Cala Anguila, del que es parlà fins i tot al Parlament de les Illes Balears…
