“Veient les polítiques de PP i Vox, la conclusió és clara: anam per enrere”

El missatge de fons de gran part de les declaracions de la nostra entrevistada és el mateix: des de l’arribada de PP i Vox al Govern i el Consell, Mallorca, i especialment el Llevant, ha anat per enrere. Per combatre aquest fet, la nostra entrevistada, la manacorina Amanda Fernàndez, candidata del PSOE al Consell de Mallorca, defensa una candidatura “il·lusionant i humanista”, que aposta per la igualtat total i per la defensa del territori i la llengua pròpia. Amb ella xerram de la seva candidatura i de moltes altres coses, uns mesos abans que s’engegui la gran maquinària electoral.

• Com definiries aquest primer any com a secretària general de la Federació Socialista de Mallorca?
• Ha estat un any marcat per la il·lusió i la responsabilitat, on he fet molts de quilòmetres per conèixer bé la realitat de tots els municipis i les seves agrupacions. Tot i que ja tenia l’experiència d’haver participat a la política municipal, ha estat un repte ple de novetats per a mi, perquè cada municipi i cada agrupació té els seus reptes i particularitats. En definitiva, ha estat un any apassionant. Per altra banda, tot aquest procés d’escolta ha estat clau per preparar-nos per allò que ve ara, que és triar candidats, preparar projectes, etc.
• La setmana passada vares anunciar la teva candidatura al Consell per a les eleccions del 2027. Què et va impulsar a fer aquesta passa?
• Sempre vaig dir als meus companys i companyes que estava a disposició del partit. Partint d’aquí, i més si tenim en compte el meu càrrec com a secretària general del partit a Mallorca, que sempre ajuda a postular-se a un càrrec com aquest, des del partit varen pensar que era una bona idea que fos jo la candidata al Consell de Mallorca. Vaig acceptar, ningú més es va presentar al procés de primàries, i per tant, ja som oficialment la candidata. El proper divendres dia 17 farem el tradicional sopar d’estiu dels Socialistes de Mallorca, on es presentarà la meva candidatura, així com les candidatura de Rosario Sánchez al Govern i la de Iago Negueruela a la batlia de Palma.
• Quin és el projecte que sosté la teva candidatura?
• El meu projecte es divideix en tres eixos. Primer, davant la crispació, els discursos d’odi i el menyspreu a la democràcia i els drets humans, el meu projecte és un projecte il·lusionant, col·lectiu, que vol cercar solucions al nostre dia a dia, sempre apostant per la igualtat total, tant generacional com entre homes i dones, i sempre respectant i donant el lloc que pertoca a les persones migrants i al col.lectiu LGTBI. En definitiva, aquesta és una candidatura que posa les persones al centre, una candidatura humanista. El segon eix, i aquest és un eix molt transversal, és la defensa del nostre territori. Estam veient el que passa a zones emblemàtiques de Mallorca com la Serra de Tramuntana o Es Trenc, i aquests tipus de problemes generats per la desprotecció de les polítiques del PP es poden traslladar a tota l’illa. El PP segueix amb unes polítiques d’expansió del territori que afecten la nostra biodiversitat, però també el nostre urbanisme, la nostra mobilitat, i que a més, compliquen encara més l’accés a un habitatge digne. Davant d’això, des d’aquesta candidatura apostam per una millor distribució del nostre territori amb totes les eines vinculades al que t’he comentat abans: habitatge, urbanisme, mobilitat… Aquí, per exemple, serà clau donar una major prioritat al transport públic. El tercer eix passa per donar el protagonisme que mereix a la nostra llengua, que és una aglutinadora de forces clau davant les polítiques de PP i Vox.
• Resulta fins i tot sorprenent que l’any 2026 s’hagi de defensar tot això…
• És que miram les polítiques de PP i Vox i la conclusió és clara: anam per enrere. El que ha passat a Palma amb el dia de l’orgull LGTBI n’és un exemple, mentre que Manacor es va oferir tot d’una per ser l’espai d’acollida de la gala de l’orgull, i passa el mateix a Inca, que ja fa anys és un referent d’aquests tipus d’esdeveniments. Com aquest exemple en tenim molts. Ara estic pensant en el vídeo que va fer el president del Parlament, Gabriel Le Senne, defensant un discurs d’odi davant el col·lectiu LGTBI que només du a la violència. Dues setmanes després d’aquest vídeo, hi va haver una agressió a un professor del centre, precisament per aquesta qüestió. I passa el mateix amb tot allò que té a veure amb la igualtat entre homes i dones. Només arribar al Govern, PP i Vox varen llevar la conselleria d’Igualtat, i varen fer el mateix a municipis com Calvià, que era un referent en aquesta qüestió.
• Amb el tema dels migrants ens trobam en una situació similar…
• Totalment. Jo defens fermament la regularització de migrants impulsada pel Govern estatal. Al cap i a la fi, parlam de persones que ja són aquí i fan feina aquí. A més, aquesta regularització no només suposa una millora laboral per als migrants, també ho és per als empresaris i el propi Estat. Amb més treballadors fent feina de manera legal, hi haurà més imposts i, per tant, més i millors serveis públics podrà oferir l’Estat. En definitiva, xerram de qüestions on s’anava avançant, i darrerament s’han fet passes enrere. Passa el mateix amb la derivació de pacients d’hospitals públics a centres privats i en l’àmbit de l’educació. Tot i així, creim que altres polítiques són possibles, i es veu en tot allò que feim els socialistes a diferents municipis de les Illes.
• L’Ajuntament de Manacor ha insinuat que la falta d’inversions en el municipi és per qüestions partidistes. Què en penses?
• Si miram les dades veim que aquestes queixes tenen una base molt sòlida. Fixa’t, quan va començar la legislatura 2015-2019, amb la tornada de l’esquerra al Govern, hi havia una manca d’inversió molt evident al municipi de Manacor, i el sector educatiu n’era el millor exemple. Encara que sempre es pot millorar i es poden fer més coses de les que es fan, del 2015 al 2023 es va fer molt, des del principi fins al final. De fet, el mateix any 2015, la primera obra educativa en el conjunt de les Illes que va impulsar el Govern de Francina Armengol va ser l’escola de Son Macià, que era una reivindicació que venia d’anys enrere. Després varen venir les obres de Sa Torre i l’ampliació del Simó Ballester, Ses Comes i l’IES Porto Cristo. Xerram d’obres molt importants i necessàries per seguir adequant ràtios i millorar la qualitat educativa. Si comparam el que fa el Govern ara amb tot allò que feia el nostre partit en les anteriors legislatures, les diferències són més que clares. Hem de recordar que fa uns mesos teníem un hospital on les dones del municipi no hi podien parir, tornant així trenta anys enrere. És evident que el Llevant està molt castigat per les polítiques de PP i Vox.
• En la nostra darrera trobada ja vares dir que tant aquest Govern com aquest Consell es caracteritzen per dir molt i fer poc…
• Exacte. Comuniquen molt bé els seus grans anuncis, però aquestes mesures no es tradueixen en fets. Per exemple, si miram tot el que proposa el Govern pel que fa a infraestructures educatives en els propers 10 anys, veim que moltes d’aquestes accions ja s’havien inclòs en el Pla d’Infraestructures del Pacte de Progrés, com els nous centres escolars a Inca, Campos i Son Carrió. Noltros estam contents que tot això continuï avançant, posar-se la medalla és secundari, però la realitat és que són projectes que no venen d’ara, els va impulsar el Govern de Francina Armengol fa anys. Si a tot això hi afegim altres promeses incomplides com posar límits a la saturació turística, augmentar el cànon de l’aigua als grans consumidors, la llei de limitació de vehicles a l’illa o pujar l’Impost de Turisme Sostenible, la realitat que estic exposant és encara més evident.
• Com valores que els candidats dels dos principals partits d’esquerra de les Illes al Consell siguin manacorins?
• Crec que és una gran notícia. Tant en Miquel Oliver com jo tenim una àmplia experiència en el món del municipalisme, i això sempre ve bé per enfortir aquest tipus de candidatures. Crec que és molt representatiu el fet que els dos candidats al Consell dels principals partits d’esquerra siguem de Manacor, això parla de la necessitat que tenim els manacorins que la nostra veu s’escolti també a Palma. Ara que xerram de Manacor, crec que la tornada del PSOE a l’equip de Govern ha demostrat que és molt important que les esquerres tenguem les coses clares. Manacor necessitava que el PSOE estigués dins l’equip de Govern, i això s’ha notat en un clar sentit positiu. Crec que, així com Manacor necessitava que aquesta coalició d’esquerres funcionés, el Consell també la necessita.
• Abans d’acabar, i aprofitant la teva doble condició de manacorina i política rellevant del socialisme de les Illes, quan es determinarà qui serà el candidat o la candidata del PSOE a la batlia de Manacor?
• El proper mes de setembre ja coneixerem els candidats socialistes de tots els municipis de més de 20.000 habitants de les Illes, i això inclou Manacor. El mes de juliol ja hem triat els candidats al Govern, als Consells Insulars i als municipis de més 50.000 habitants, i l’altre procés arribarà en dos mesos. Quan tenguem el candidat o candidata, serà el moment d’anar sumant gent i preparar el projecte.
• Vols afegir res més?
• Vull acabar dient que estic convençuda que el millor de Mallorca encara no ha arribat, i que tenc molta il·lusió per aquesta candidatura al Consell de Mallorca.