Ja tenim l’estiu de ple aquí, les classes han acabat i l’increment de llibertat d’infants i joves és inversament proporcional als maldecaps de pares i padrins. Es multipliquen les festes populars, els sopars benèfics, les fires nocturnes a la fresca i les trobades amb els amics per sopar. Tot té un ritme més despreocupat i el bon temps fa que hi hagi més bon humor, i així ha de ser, perquè totes les persones necessiten descansar. La veritat és que intentar no xerrar dels problemes que hi ha a Manacor suposa un exercici de contorsionisme, fent el possible per esquivar-los i mirar a un altre costat. Però hem de fer un esforç per la nostra salut mental.
Xerrant de salut, aquests dies passats he tengut ocasió d’assistir al sopar benèfic a favor de l’Associació Espanyola Contra el Càncer que es va celebrar al Parc Municipal. Un bon grapat de persones compartírem un pa amb oli amb carn torrada i un tros de coca amb gelat, amenitzat per una divertida rifa d’obsequis donats per nombroses empreses manacorines. Tot amb l’objectiu de recaptar fons per donar un cop de mà a les persones i famílies afectades per la malaltia, arribant com a ciutadans allà on les administracions públiques no arriben.
Per altra part, el Club Nàutic de Porto Cristo ha estat enguany el protagonista de l’acte central de la campanya “Mulla’t per l’esclerosi múltiple”, a la piscina del qual acudiren la presidenta del Govern, Marga Prohens, i el president del Consell, Llorenç Galmés, per donar suport a l’Associació Balear d’Esclerosi Múltiple i al projecte de crear un centre d’atenció als malalts de tota la comarca a Manacor. És important recordar que prop de 1.400 persones conviuen amb aquesta malaltia a les Illes Balears, coneguda com la malaltia de les mil cares.
Iniciatives com aquestes i moltes altres que duen a terme les persones voluntàries del que avui anomenam ONG, són una demostració que la nostra espècie continua essent humana, que ens continuam preocupant pels altres. Mereixen una gratitud col·lectiva especial les persones que han decidit donar part del seu temps als altres, per millorar una mica la vida dels altres. I si això no és possible, per raons diverses, també s’ha d’estar agraït a qui contribueix aportant el seu granet d’arena econòmicament. Perquè gràcies al voluntariat es poden fer moltíssimes coses que d’altra manera no existirien, i són les persones que pateixen una malaltia i les seves famílies les que coneixen millor que ningú les seves necessitats i de quina manera es pot prestar una ajuda més efectiva.
També convé recordar que moltes de les coses que avui donam per fetes no existirien sense aquesta implicació ciutadana. Sovint reclamam a les administracions públiques més recursos, més serveis i més atenció, i és una reclamació legítima. Però la realitat és que cap administració, per eficient que sigui, pot substituir completament la proximitat humana que ofereixen les entitats socials i les persones voluntàries. Hi ha una paraula amable, una visita, una telefonada o una estona de companyia que no es poden pressupostar ni adjudicar en cap concurs públic.
A més, el voluntariat té un efecte que va més enllà de l’ajuda concreta que presta. També crea vincles entre persones que, d’altra manera, probablement no es coneixerien mai. Ens recorda que formam part d’una mateixa comunitat i que, en qualsevol moment de la vida, podem passar de ser qui ajuda a ser qui necessita ajuda. Aquesta consciència compartida és, possiblement, un dels millors antídots contra l’individualisme que sovint acompanya les societats modernes.
Potser aquesta és també una de les millors coses del ritme de vida que ens du l’estiu: el de tenir una mica més de temps per mirar al nostre voltant i adonar-nos que hi ha persones que dediquen hores, esforç i il·lusió perquè els altres puguin afrontar millor les dificultats. Enmig de les revetles, les festes i les trobades amb amics, també hi ha espai per a la solidaritat, i convé no perdre-la mai de vista.
Inevitablement, encara que l’acabam de començar, l’estiu passarà aviat. Tornaran les presses, les obligacions i, ben segur, els debats i les preocupacions que afecten el nostre municipi. Però si hi ha una cosa que aquestes iniciatives ens recorden és que la riquesa d’una comunitat no es mesura només per l’economia, sinó també per la seva capacitat de donar resposta a qui més ho necessita. I, en això, Manacor continua demostrant que compta amb una xarxa de persones compromeses que fan poble cada dia, sovint de manera discreta i sense cercar cap reconeixement.
Gaudim, idò, d’aquest ritme d’estiu. Descansar també és necessari, però sense oblidar que, mentre uns fan vacances i molts altres continuen fent feina, hi ha persones que dediquen temps i esforços com fan al llarg de tot l’any a acompanyar persones que travessen moments difícils. A tots ells, el nostre reconeixement i el nostre agraïment.
