“Les dues darreres legislatures hi ha hagut nombroses denúncies per tancaments i destruccions de camins, i la resposta municipal ha estat insuficient”

Els recents tancaments del camí de sa Roca des Castellet i el de Cala Domingos ens ha empès a xerrar amb la Plataforma Camins Públics i Oberts, i en concret, amb un dels seus principals representants, Sebastià Matamalas. Amb ell parlam d’aquests dos tancaments, però també de la llarga llista de tasques pendents que té l’Ajuntament de Manacor amb els seus camins públics, que són molts i estan molt repartits per tot el municipi.

• Aquests dies s’ha tancat el camí de Sa Roca des Castellet i el que dona accés a Cala Domingos. Com heu rebut aquests tancaments?
• Hem rebut aquests tancaments amb molta sorpresa. Per una banda, perquè fa més de vint anys que la Plataforma Camins Públics i Oberts fa feina per recuperar el camí de Sa Roca des Castellet. Ara farà un any que presentàrem a l’Ajuntament un dossier documental, elaborat per un historiador i un catedràtic de Geografia, que acreditava l’ús públic immemorial del camí des de fa més de dos-cents anys. Per altra banda, la reivindicació popular d’aquest camí ha estat constant al llarg del temps. L’any 2024 presentàrem 1.500 signatures demanant la seva inclusió al catàleg de camins públics i, a més, les excursions reivindicatives que s’han convocat han tengut una participació molt elevada. Pel que fa al camí de Cala Domingos, des de fa molts anys existia un camí que conduïa fins a la mar. Històricament, els camins que donaven accés a la costa han estat considerats camins públics, per això també ens preocupa especialment aquesta situació.
• El batle ha anunciat que s’ha contractat una empresa externa per tal de conèixer si el camí de Sa Roca des Castellet s’ha d’incorporar al catàleg de camins públics. Què en pensau, d’aquesta decisió?
• Ens sembla bé que s’hagi encarregat aquest estudi extern per aclarir definitivament la situació del camí. Ara bé, resulta molt estrany que, al mateix temps que es posa en marxa aquest procés per determinar la seva naturalesa pública o no, s’hagi concedit una llicència per tancar-lo. Consideram que primer s’hauria d’haver resolt aquesta qüestió abans de permetre qualsevol actuació que limitàs el pas.
• En el cas de Cala Domingos, s’ha col·locat una barrera a la zona privada de l’hotel. L’Ajuntament ha dit que, de moment, no hi actuarà. Voltros pensau que s’hauria d’actuar?
• Pensam que sí. Aquest cas és especialment preocupant perquè hi ha aspectes que generen molts dubtes. Sembla que gran part de les instal·lacions de l’hotel es troben en sòl rústic i, a més, una part important està situada en zona inundable. Per això ens sorprèn que les reformes s’hagin pogut executar amb les corresponents autoritzacions. També volem destacar que aquest és l’únic accés a la cala adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. És cert que avui la barrera s’obre i es tanca per permetre el pas, però ningú pot garantir què passarà en el futur. Per evitar que aquesta situació es consolidi com un acte de domini sobre un camí que dona accés a una cala pública, consideram que l’Ajuntament hauria d’actuar i ordenar-ne la retirada.
• Com és la comunicació entre la Plataforma i l’Ajuntament?
• La realitat és que hi ha una llarga llista de qüestions pendents des de fa molts anys. L’any 2001, amb l’aprovació definitiva del catàleg de camins, es va acordar iniciar un expedient d’investigació sobre diversos camins que conduïen a les cales, però més de vint anys després encara no s’ha executat. Així mateix, l’any 2004, durant una nova exposició pública del catàleg, la Plataforma va presentar prop d’un centenar d’al·legacions demanant la inclusió de disset camins més. A dia d’avui, aquestes al·legacions continuen sense resposta.
• És a dir, la manca de respostes immediates no ve d’ara…
• No, en absolut. De fet, l’any 2009 es va signar el conveni del camí des Fangar, que incloïa compromisos concrets per recuperar diversos camins històrics, com el del torrent de Ses Piques, el de Son Hereu o el de Sa Plana cap a Cala Murada. Moltes d’aquestes actuacions continuen sense executar-se i alguns dels camins encara es troben tancats. Igualment, l’any 2013 es va presentar un informe sobre el camí de Cala Magraner elaborat per un geògraf, però tampoc no es varen prendre mesures per recuperar-lo. Durant les dues darreres legislatures hi ha hagut nombroses denúncies per tancaments i destruccions de camins, i consideram que la resposta municipal ha estat insuficient. De fet, l’única actuació realment ràpida que recordam fou la del Camí Reial de Felanitx a Son Servera, al seu pas per Son Ganxo, l’any 2021. A més, ara s’ha concedit una llicència per tancar el camí de Sa Roca. En canvi, quan hi ha litigis relacionats amb camins, l’Ajuntament sovint recorre a la Plataforma perquè aporti la investigació històrica necessària, com ha passat amb els camins d’en Jordi, de Sa Moleta, de ses Cales de s’Hospitalet o de Son Vaquer de s’Olivar.
• Quines possibilitats hi ha que aquest nou catàleg de camins públics estigui llest abans que acabi aquest mandat?
• Sincerament, cap. Si municipis com Santa Eulària des Riu o Felanitx han necessitat prop de tres anys per completar els seus processos, és molt difícil pensar que Manacor, amb una extensió territorial molt més gran i una xarxa de camins molt més complexa, pugui tenir el catàleg acabat abans de finalitzar aquest mandat. A més, encara no s’ha iniciat la licitació dels treballs, fet que fa encara més improbable que es pugui completar dins aquest període.
• Quins altres camins del municipi mereixen estar inclosos en aquest nou catàleg?
• Consideram que s’hi haurien d’incorporar, entre d’altres, el camí de Sos Promets en tot el seu recorregut, el camí del turó d’en Marteta, el camí de Cala Varques, el camí de Sa Cova fins a sa Vall, el camí de Son Brau dins la zona del Rafalet, el camí de Sa Roca, el camí de Cala Magraner, el camí de Manacor a s’Espinagar per s’Hospitalet d’en Vives, el camí de Santa Cirga i l’antic camí de Cala Virgili. A més, també és necessari revisar alguns traçats que apareixen actualment a la cartografia del catàleg i que no coincideixen amb la realitat sobre el terreny.
• Vols afegir res més?
• Consideram que la revisió del catàleg no s’hauria de limitar a actualitzar els camins inclosos. També hauria d’anar acompanyada d’un reglament d’ús i d’un reglament de conservació que estableixin clarament els drets i deures dels usuaris i l’administració. Igualment, és imprescindible que es facin efectives les mesures necessàries per reobrir tots aquells camins que ja figuren actualment al catàleg municipal i que, malgrat això, continuen tancats o amb dificultats d’accés. També consideram necessari impulsar un Pla Especial de Camins que inclogui tots aquells itineraris amb interès paisatgístic, patrimonial, històric o cultural, així com els camins amb valor per a la pràctica de l’excursionisme, el ciclisme o les activitats de lleure a cavall. Aquest instrument permetria planificar millor la seva conservació, senyalització i protecció, garantint-ne l’ús públic i la seva preservació per a les generacions futures.