Avui tocaré dues qüestions que m’hauria agradat fer-ne, de prim compte, un escrit aposta de cadascuna, aquestes setmanes passades. Però com que no m’ha llegut per mor d’altres feines que he tengudes, en parlaré damunt-damunt, de totes dues.
Què esperen els banquers a pagar allà on deuen?
Si pegau una ullada a l’Agència EFE d’informacions de dia 5 de maig, veureu que els sis principals bancs espanyols (Santander, BBVA, Caixabank, Sabadell, Bankinter i Unicaja) guanyaren plegats 10.814,7 milions d’euros, tan sols dins els primers tres mesos d’enguany, un 27,42 % més que l’any passat. Una doblerada mai vista en tan poc temps!
Veiam, el ministre espanyol d’Economia del temps d’En Rajoy, En Luis de Guindos, no va dir i repetir un fester de pics que «El rescate bancario no costará ni un euro a los contribuyentes»? És passat un mes i mig de quan va sortir l’informació i tothom calla. Què esperen les esquerres espanyoles a reclamar als banquers que tornin a les arques públiques aquesta milionada, pagada principalment dels obrers? Què esperen «los patriotas» de les dretes espanyoles a exigir que els banquers tornin a la pàtria que elles tant “estimen”aquesta animalada de milions?
O resulta que, tant les esquerres com les dretes, només «estimen» Espanya a l’hora de munyir-la i saquejar-la, com els banquers? És collonut això!: En haver-hi beneficis, la banca és privada. I vénga a repartir-se el botí els accionistes. Però en haver-hi pèrdues, mirau per on!: llavors resulta que la banca és «de todos», és pública i l’han de salvar amb els doblers de tothom. Així tothom podria esser empresari!
Però de què va la «plena democracia ejemplar» espanyola? On s’ha vist mai fer parts i quarts d’aquesta manera? No han d’anar a jeure davall un pont els hipotecats que no poden pagar l’hipoteca al banc? Idò que hi jeguin també els banquers, o que paguin allà on deuen, així com ha de fer tothom!
Si anau massa amples quan menau per la carretera, ja teniu qui votar!
En Llorenç Galmés, president del Consell de Mallorca, du idea de pegar una mica de frenada (mai més ben dit) a la cotxada feresta que cada estiu estiba les carreteres de Mallorca. Però resulta que els que prometien l’«abolición de las autonomías» (però que van encantats de la vida amb la paga autonòmica), no li fan costat. Amb els 80.000 cotxes de lloguer d’empreses madrilenyes que estiben les nostres carreteres, no en tenen prou. En volen més!
Així és que, si trobam poc emocionant aparcar allà on vulguem sense cap problema, sense primer enrevoltar i enrevoltar mitja hora, si trobam Mallorca com a avorrida i tot de tan poc trànsit que té, si anam endarrer de més renou, de més fum, de més marxa, ja tenim qui votar. Estam salvats!
