Aquesta setmana ha causat sorpresa que des de l’Ajuntament s’hagi realitzat una filtració interessada a diferents mitjans de comunicació. L’Institut Nacional d’Estadística ha comunicat que la xifra d’habitants a primer de gener de 2026 va ser de 49.785. Ha estat sorpresa perquè tant el 2024 com el 2025 s’han publicat xifres d’empadronament superiors als 50.000 habitants, la darrera l’abril passat, de 50.409. Aquesta xifra és molt important, perquè serveix de base per a les eleccions de 2027. Des de fa anys, veient la progressió en el número d’habitants d’aquesta dècada, semblava molt probable que Manacor superàs aquesta quantitat de població. Tant és així que el passat mes de juny vaig publicar un article en aquestes mateixes pàgines titulat “Manacor, 25 regidors”, on no ho donava per segur, però sí que avisava de la possibilitat. Un paràgraf d’aquell article ara està de plena actualitat i cobra especial rellevància:
“Segons la normativa vigent, cada dos anys per norma general o cinc en alguns casos, els estrangers han de confirmar el seu empadronament, però no sé si l’Ajuntament de Manacor desempadrona les persones que no compleixen aquest tràmit, purgant el padró. Aquest és un aspecte que s’hauria de cuidar, excepte si es pretén intencionadament arribar a la xifra dels 50.000 habitants, encara que n’hi hagi d’irregulars o inexistents per trobar-se a altres ciutats o països. També podria ser una estratègia no dur a terme aquestes eliminacions del padró, excusant-se en la manca de personal. Al final tot se sabrà.”.
Supòs que tots estarem d’acord que l’augment poblacional de Manacor no és degut a un desplaçament de població espanyola des de la Península a les Illes Balears, més bé podríem dir el contrari segons les estadístiques de població, fa uns anys que hi ha més persones de nacionalitat espanyola que fugen de les Balears que les que hi venen. Per altra banda, els estrangers residents a Espanya, que són de nacionalitat d’algun país de la Unió Europea, Bolívia, Cap Verd, Xile, Colòmbia, Corea, Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú, Regne Unit i Trinidad i Tobago, poden votar a les eleccions locals, però no a les autonòmiques i nacionals.
Idò aquest mes de març, com cada any, l’Institut Nacional d’Estadística ha comunicat a l’Ajuntament la xifra provisional de persones empadronades a primer de gener, que és exactament de 49.785, però deixant que el municipi comuniqui si hi ha errors fins a mitjan abril. Una vegada passat aquest termini, es comunicarà la xifra definitiva, però MÉS ja ha dit que no fa comptes al·legar res a l’INE, per tant, ja la podem donar per definitiva. I si n’hi hagués, es podrien corregir encara. La xifra és extremadament propera als 50.000 habitants empadronats, i això obre les portes tant a l’especulació com a la manipulació.
Tots els partits fa mesos que estan calculant si a ells els convé més que s’elegeixin 21 o 25 regidors, és a dir, arribar o no als 50.000 habitants. Però només hi ha un partit que ostenti el govern, i per tant tengui tots els serveis municipals a la seva disposició per fer i desfer. A bon entenedor poques paraules basten. En els darrers mesos l’Ajuntament de Manacor podria haver actuat de manera especialment eficient en la comprovació de la confirmació de l’empadronament que la llei determina com obligatòria. El que resulta evident és que la corba de creixement de la població ha patit una frenada brusca el darrer any, com es pot veure a la gràfica. No creguin que m’he apuntat a cap teoria de la conspiració, com segurament voldran fer creure els de sempre, per interessos polítics. A Manacor i en qüestions d’estratègia política, la realitat sempre supera la ficció.
I, per tant, em venen al cap algunes preguntes. Què ha passat realment? Ha succeït de manera natural o s’ha fet “alguna cosa”? Qualcú ho investigarà? Deu ser un delicte manipular el padró? I la més important de totes: qui surt guanyant i qui surt perdent en els dos escenaris, 21 o 25 regidors?
Però el més important d’aquest debat no és si s’arriben o no als cinquanta mil habitants, sinó la manca de transparència, una vegada més, que ha caracteritzat aquest govern municipal les seves dues legislatures. Perquè si hi ha el més petit dubte sobre la gestió del padró municipal, el problema ja no és demogràfic, sinó democràtic. L’Ajuntament hauria d’explicar amb claredat quins criteris s’han seguit, quines revisions s’han fet i per què les dades han experimentat aquesta aparent contradicció en tan poc temps. Si existeix una explicació tècnica, administrativa, estadística, el govern municipal hauria de fer-la pública, per evitar l’especulació, però la manca d’interès en aquest sentit indica tot el contrari. Es tracta de saber si tothom juga net i les eleccions de 2027 es duran a terme en igualtat de condicions.
