Sant Antoni gloriós, de Viana anomenat, cada any quan arriben aquestes dates heu de veure com s’utilitza l’excusa de la vostra festivitat per posar-se tothom a fer gloses. Vós que des del Cel tot ho veis, i sou un sant home, probablement vos sap ben molt de greu que qualcuns perdin les formes i es dediquin a insultar-se glosant. I aprofitant l’avinentesa que dedicàreu la vostra vida a predicar als infidels, potser ens podreu ajudar a convertir aquests infidels actuals, encara que no tenc massa esperances en les nostres habilitats.
Ho dic així perquè els vostres Goigs han assolit categoria d’himne profà, com mai haurien pensat que passaria els capellans o frares que probablement els redactaren fa dos segles o tres, ves a saber. I llavors es fa un assaig a una plaça de la bauxa pagana que es durà a terme una setmana més tard dins l’Església Gran, una excusa per beure herbes i pomada en una neofesta juvenil més a l’ús, igual que cada poble se n’ha creat una. Completes m’heu dit? Això què és? Sí, s’han fet esforços institucionals programant assajos “oficials” dels cants que formen les Completes, però moltíssims dels assistents fan trampa, i els organitzadors ho saben i acoten el cap perquè no tenen més remei. Aquests tramposos realment persegueixen aconseguir un paperet per entrar dins l’església a cantar els Goigs. I llavors, el dia de la revetla, mentre n’hi ha alguns que intenten entonar el Salve Regina o el Te lucis, la majoria no en coneixen la lletra ni el significat, ni els importa un gafet, i es dediquen a xerrar, riure, pegar-se empentes, fer-se fotos i altres ocupacions extemporànies, fins que el ministre que oficia la cerimònia o el director coral es cansa i demana silenci, i amenaça de no continuar fins que es faci un relatiu silenci. Molt relatiu.
Aquesta era la creu, però tota moneda també té una cara. I la cara és que el poble crea tota una cultura al voltant de les celebracions religioses, i això és ben just que sigui així, perquè dona lloc a la identitat de poble. I així apareixen manifestacions culturals com són l’enramellat dels frontis de les cases, la creació de foguerons o les beneïdes populars. I el millor de tot és que, si vos hi fixau, aquestes activitats són purament del poble i parteixen del poble, de la gent, de les famílies i dels grups d’amics, i en cap cas de l’Ajuntament, del Patronat o de l’Església. Aquest és el fet que en garanteix la continuïtat, si les institucions no toquen tant els nassos que fan tirar la tovallola als particulars.
Crec que els vertaders protagonistes d’aquesta festa són les famílies que van a collir mata i fan flors de paper per posar guapos els seus frontis. I els grups de veïnats o d’amics que durant mesos es veuen un o dos dies per setmana per fer les figures d’un fogueró, o per preparar una carrossa per les Beneïdes. I també són protagonistes les famílies que fan la volta pels foguerons i per què no, els que van a torrar en bona companyia. Com qui ha preparat els vestits a l’antiga per sortir a les Beneïdes tota la família, i tots els que hi surten per beneir els seus animals, animalons o animalassos. Etc. La festa la fa el poble i és del poble, i la resta que facin allò que vulguin.
Vaig veure fa uns dies que ja hi ha qui ha anat a fer la volta per on passaran les Beneïdes, per fer un inventari dels clots que es trobaran. No crec que hagi estat per passar la informació a l’Ajuntament amb l’esperança que la Brigada vagi ipso facto a tapar-los. Realment resultaria impossible fer res més que afegir quatre pegats a la col·lecció que ja hi ha a cada carrer. Res decent.
I ja que xerr de clots, això em fa pensar que alguns batles passen a la història per alguna de les seves realitzacions. Com en Llorenç Mas, primer batle de la democràcia; en Miquel Riera, per la reforma de na Camel·la; en Toni Pastor, per haver declarat la guerra al president Bauzá… I abans de tots aquests n’hi va haver un que els manacorins batiaren injustament com “es batle des clots”, ho recordaran els més “veterans” dels meus lectors. Idò aquell batle ha estat claríssimament desbancat en tal qualificatiu per l’actual. Sí, a partir d’ara el batle que hem tengut aquests darrers anys serà recordat per “es batle des clots”, per damunt de qualsevol altra cosa que hagi fet. Res ho canviarà ja abans que parteixi cap a Ciutat.
Sant Antoni gloriós
gordau-mos ets animals,
es batle i es consejals
de tot perill gordau-los.
No dexeu que prenguin mal
caiguent dins un clot fondo,
val més surtin des rondo
i canviïn de jornal.
Sa gent n’està cansada
de patir aquest color,
per aquí ja fa pudor
que vengui una ventada.
Gloses fines poden fer
sense espasa ni destral,
diguent veritat cabal
i que no sigui un femer.
I aquells que no saben dar
MES que cuerades de fel,
donau-los un poc de mel
que el poble vol alenar.
Fins aquí sa glosada
d’aquest pobre pecador,
ajudau-me sant senyor
a fer bona perxada.
