Arriba a la nostra trobada ben protegida del fred, cosa lògica perquè la nostra entrevistada confessa la seva tendència a constipar-se amb facilitat. Un constipat és letal per a qualsevol veu, encara que sigui una de les millors de les Illes. Ens referim a la manacorina Montse Roig Bou, concursant del programa LaLaLa d’IB3, on la nostra entrevistada va arribar fins a la final. Xerram amb ella de la seva experiència en aquest programa i també del seu present (i futur) com a cantant.
- Quin balanç fas de la teva participació a LaLaLa?
- Va ser una passada, vaig passar molt de gust, i vaig conèixer una gent increïble. Vaig participar en la gala 7, on hi havia un nivell molt alt, i precisament per això, crec que el jurat va tenir en compte el gran nivell d’aquesta gala, i va decidir repescar-me, perquè en un principi no vaig passar de ronda.
- Ets una repescada però vares arribar fins a la final. T’ho esperaves?
- Per molt que confiïs en el teu nivell, jo era conscient del gran nivell de molts dels meus companys i companyes. Deixant això de banda, vaig rebre l’oportunitat de la repesca amb molta il·lusió, i amb la clara intenció al mateix temps d’aprofitar l’oportunitat i fer-ho el millor possible. La veritat és que no tenia pensat cantar We are the champions a la semifinal, però una companya va triar la mateixa cançó que jo tenia pensada, i per això vaig apostar per aquesta cançó de Queen. Per destacar i per fer-ho millor, li vaig imprimir el meu estil, la vaig allargar, i em va sortir bé.
- Tenc entès que vares tenir problemes amb la veu en una fase del programa…
- Sí, els dies abans de la final vaig estar constipada, i crec que el propi fet de tenir la final tan a prop no em va ajudar gens a l’hora de recuperar-me aviat. Aquests dies vaig dormir poc, estava nerviosa. Tot això va fer que el constipat no se n’anés, i vaig arribar afònica a la final. Això va fer que no pogués fer floritures, no tenia potència a la veu, i em vaig veure obligada a cantar en un to baix per intentar no desafinar. Per sort no vaig desafinar, però no vaig mostrar el meu millor nivell com per guanyar el concurs.
- El pitjor d’aquest constipat va ser que no vares poder gaudir tant com voldries d’una final com aquesta…
- Totalment, això va ser el pitjor. De fet, a la final, no només tenia la veu tocada. Em vaig notar febre, tenia el cos debilitat, sense força. Aquí el tema dels nervis també va influir molt, perquè no és el mateix cantar a un hotel, on ja dus anys fent-ho, que cantar davant un jurat i el públic. Això és molt diferent, i més quan ja vens tocada des de casa.
- Què et va impulsar a fer la passa de presentar-te a LaLaLa?
- Ja fa un temps que familiars i amics m’animen a fer una passa endavant quan surt un concurs d’aquest tipus. No és la primera vegada que particip en un concurs d’aquests, però mai havia arribat tan lluny. En aquest cas, va ser una companya del meu equip de bàsquet que em va xerrar de LaLaLa, i després de pensar-m’ho un poc, em vaig decidir a fer aquesta passa. Pel que fa al concurs, he de dir que em va sorprendre que jo no era l’única concursant manacorina, hi havia uns quants concursants més del nostre municipi.
- Com compagines la teva feina amb la teva aventura musical?
- L’hivern és més tranquil, hi ha menys feina, i és quan tenc més temps per apuntar-me a qualsevol concurs o esdeveniment on pugui mostrar la meva faceta com a cantant. A l’estiu, en canvi, és més complicat, costa molt més compaginar treball i música, així que aprofit l’hivern per gaudir d’aquestes experiències.
- La teva participació com a cantant en dos grups, Duomelody i Alloure Crostons, xerra molt bé de la teva versatilitat com a artista, ja que són dos grups ben diferents…
- Sí, en certa manera són grups gairebé antagònics. Duomelody té cançons més del meu estil, mentre que amb Alloure Crostons em veig obligada a fer un poquet de tot, cosa que també està bé, perquè puc provar altres estils que en principi no van tant amb la meva forma de cantar. Això suposa una font d’aprenentatge constant.
- La teva carrera musical té més de hobby o de projecte seriós?
- És una bona pregunta… Jo tenc clar que el que més m’agrada és cantar, i prova d’això és que ja duc quatre o cinc anys cantant als hotels. Tot i així, ara mateix la música és més un hobby, no pens gaire en com serà el futur. El millor de tot és que tenc temps per pensar i saber realment per on vull anar.
- Vols afegir res més?
- A més d’agrair-vos l’oportunitat de donar a conèixer la meva experiència a LaLaLa, vull destacar que el proper 22 de desembre tornaré a ser present a les festes de Nadal de Porto Cristo. La idea d’enguany és composar una cançó, ja veurem com surt.
