La primera feina
De cada vegada són més els joves que, quan acaba el curs, fan una feina d’estiu en lloc de gaudir de vacances. Sempre hi ha hagut joves que en tenir vacances han treballat, això és així i no ho neg, al contrari, ho afirm. Ara bé, des d’un punt de vista netament objectiu, ara n’hi ha major quantitat i el perfil ha canviat. Aquesta primera experiència laboral abans no era tan freqüent, no ens hem d’enganyar. I encara que alguns continuïn capficats en dejectar la joventut d’avui, la immensa majoria d’aquests acabats d’arribar al món del treball ho són per voluntat pròpia, no per suggeriment o imposició familiar, ni per necessitat econòmica de la unitat familiar.
Abans sí que molts dels estudiants que treballaven durant l’estiu ho feien més per necessitat, fer estudis universitaris i pagar-se un pis de lloguer o una residència sempre ha suposat una despesa important, a part que també hi havia menys beques. En canvi, avui dia, guanyar uns doblers per a poder-se pagar les seves coses, autogestionar-se i no dependre tant de la família, tenir una certa independència econòmica, és la principal motivació.
La durada d’aquest període estival és diferent segons si es cursa batxillerat, formació professional o estudis universitaris, i també diferent segons el curs per la presència de la selectivitat o de les pràctiques finals de grau, però la mitjana podria ser de 10 a 12 setmanes. Un temps més que suficient per aprendre el que és fer feina. Aprendre a tenir un superior al que no es pot fer la contrària, entendre la importància de la puntualitat, saber gestionar els problemes que sorgeixen inesperadament, mantenir bona cara en tot moment, actuar professionalment, valorar el que costa guanyar-se els doblers… Són qüestions que formen part del procés de maduració de l’ésser humà.
Cambrers, monitors infantils, socorristes, recepcionistes, treballadors de supermercats, habitualment treballs que poden requerir un esforç físic important i no massa ben pagats en el cas d’estudiants sense preparació. Aquestes són les seves principals ocupacions.
I essent important i molt positiva aquesta experiència laboral, no deixa de ser necessari disposar d’un temps de descans després del curs. No només és merescut per la feina feta durant l’any, sinó psicològicament imprescindible per a poder-se recuperar i tenir temps per a un mateix i per gaudir. Encara que són molts els joves que durant l’estiu fan mitja jornada, per tenir un poc de temps per descansar i gaudir, un parell de setmanes de descans absolut són imprescindibles. Potser abans era massa poc i ara ens hem passat de rosca.
Les fires nocturnes
Fa uns anys es posaren de moda les fires estivals nocturnes. Amb la fresqueta de la nit fa moltes més ganes passejar per una fira, que amb el bater de sol de mitjan matí. Ara les fires nocturnes proliferen com bolets, cada poble en vol tenir la seva amb el bon temps. N’hi ha de diferents tipus i temàtiques, aquelles que es declaren purament artesanes i les que hi cap de tot, però totes sense excepció acaben dedicant un espai significatiu a la gastronomia.
Perquè menjar i beure avui en dia és la principal motivació per als visitants de les fires, tant diürnes com nocturnes, és allà on realment es mou l’economia. Les paradetes on es fan hamburgueses, crepes o tapes, juntament amb les parades de cervesa artesana o les que fan mojitos són les que tenen més èxit. La gent surt a passejar, menjar i beure. I si s’afegeix un concert, s’acaba d’arreglar la gran afluència de públic.
De totes maneres, cada fira és diferent, en funció del lloc on es fa. No és el mateix la fira d’una ciutat, on assisteix molta més gent i simplement per estadística sempre hi haurà una quantitat significativa de persones interessades en cada tipus de producte, que la fira d’un poble petit d’interior. En aquest darrer es poden valorar més els aspectes artesanals, però es pot comptar menys amb el poder adquisitiu que en una zona turística, on assisteixen clients que necessiten adquirir regals per als familiars i amistats del seu lloc d’origen.
Però des del punt de vista de la persona que elabora la seva artesania i en vol viure participant en fires, la immensa majoria dels visitants són totalment dièsel: caminen molt i gasten poc. La caixa que es feia abans és molt més reduïda a l’actualitat. Potser és un efecte més de la covid, però la gent ara no té inconvenient en gastar els seus doblers en menjar i beure i, en canvi, costa molt comprar-se un detall a un mateix, o alguna cosa per fer un regal, un complement de bijuteria o un objecte de decoració. Abans es deia que en anar a una fira era obligatori firar. “Ja has firat?” solien demanar als nins. Avui la gent se’n du les coses amb els ulls, però no dins una bossa. I encara s’estima més dur-les dins la panxa.
