
«Un poc d’humanitat, per favor», per Jaume Rigo
Desconec quant temps fa que es dona aquesta situació, però aquesta setmana m’han fet saber que Manacor en aquests moments no compta amb cap taxi adaptat per a transportar usuaris amb cadira de rodes. N’hi havia un però no ha tengut relleu. Aquest simple fet significa que una persona que necessiti utilitzar cadira de rodes no pot fer moltíssimes coses si no li acompanya un familiar o un amic que tengui un cotxe prou gran, o una furgoneta. I quan dic moltíssimes coses vull dir per exemple anar al metge, assistir a una trobada familiar o simplement anar al cinema. És a dir, llibertat personal. I al mateix temps una solució en molts casos imprescindible per a tota una família.
Em diuen que aquesta setmana un padrí no ha pogut anar a les noces de la seva neta, perquè utilitza cadira de rodes i no han pogut trobar taxi adaptat, ni tan sols als pobles del voltant. Algunes persones diran que a veure si entre tota la família no haurien pogut trobar una solució, però aquesta no és la qüestió. Una persona que vagi amb cadira de rodes ha de poder ser autònoma, independent. No la podem condemnar els altres a la dependència, de la mateixa manera que una persona cega ha de poder anar pel poble amb bastó o entrar a qualsevol local amb un ca guia, en lloc de tenir qualcú que la dugui permanentment del braç. És una qüestió de justícia, de llibertat, de dignitat.
Els taxis només poden carregar clients als seus respectius municipis, podent-los descarregar al seu o a qualsevol altre municipi de l’illa. Però si a un municipi no hi ha taxi adaptat, es pot sol·licitar aquest servei a un altre municipi, encara que això significa deixar sense servei aquell poble, i no és gens fàcil aconseguir-ho, per no dir impossible.
Els taxis són propietat privada, sí, totalment d’acord. Però al mateix temps són un servei públic de transport, que poden prestar els seus serveis gràcies a un permís de l’Ajuntament. Per tant, alguna cosa hi hauria de tenir a dir l’administració pública, per exemple preocupant-se si el seu poble es queda sense taxi adaptat. I com es pot preocupar un ajuntament? Idò per exemple convocant als taxistes a una reunió, veient-se les cares, i si algun vehicle es troba proper al final de la seva vida útil, intentant que el substitut sigui un taxi adaptat. O dos, perquè Manacor és capital de comarca, no? I per què no subvencionant-ho parcialment? Moltes vegades les coses es perden per no xerrar-les. Encara més, l’Ajuntament s’hauria d’avançar i no esperar a actuar en tenir el problema, sinó abans.
Fa uns dies el Govern de les Illes Balears fomentà l’acord entre vuit municipis de Mallorca del servei conjunt de taxis de juny a setembre inclosos, el que significa aproximadament el 77% dels taxis de Mallorca: Palma, Calvià, Esporles, Valldemossa, Llucmajor, Bunyola, Puigpunyent i Deià. I ja està en negociacions amb Sant Llorenç, Son Servera i Artà per incorporar-los. Manacor no. Això significa que els taxis de tots aquests pobles ara poden carregar clients a qualsevol d’ells de juny a setembre, evitant carreres de buit. Tothom hi guanya, el ciutadà té més taxis a disposició i el taxista treu major rendiment econòmic.
A part de tot això, a Manacor durant l’estiu el servei de taxi es converteix en un servei gairebé exclusiu per al turisme, i si no provin de demanar un taxi aquest mes d’agost a Manacor poble. A Porto Cristo i tota la costa en trobaran, però a Manacor és impossible. Per tant, si hi ha tanta feina que es deixa sense servei als nuclis d’interior, per què encara no s’han posat en marxa algunes llicències estacionals? Millorem el servei, repartim el negoci i que sigui un vertader servei públic. O bé, obliguem els taxistes a fer torns rotatoris a l’interior, que es trobi sempre com a mínim un taxi a totes hores a la parada de l’estació del tren i a la de la plaça Ramon Llull. Però no es pot deixar que aquest servei s’autoreguli, això ja s’ha provat i no funciona, i, com que és un transport públic, que l’Ajuntament de Manacor que és l’administració pública competent dicti les normes que el faci funcionar correctament.
Però per desgràcia estam massa acostumats a que l’equip de govern municipal de MES i AIPC es fiqui en algunes coses que no faria falta, mentre altres temes com aquest els té totalment abandonats. Què hi farem? I llavors diran que s’ha de fomentar el transport públic, que la gent no ha d’utilitzar el cotxe per anar per dins Manacor, que la culpa de tot és del Govern de les Illes Balears, que s’han de posar més freqüències d’autobús interurbà i de trens. En aquest cas queda ben clar qui posa en pràctica solucions i qui es queda en el desgovern, perquè el càrrec els ve massa gros. Fets són fets, i la resta cançons.








