En el calendari laboral d’enguany, han llevada la Segona Festa de Pasqua. L’hem feta de sempre a Mallorca, d’un caramull de segles enrere. Però enguany, no: La Conselleria d’Empresa, Ocupació i Energia passa la pilota a cada ajuntament. I què passa així? Passa que molts de pobles solen tenir una festa local a l’hivern (com passa a Manacor amb Sant Antoni) i una altra a l’estiu (com passa també a Manacor amb la del seu patró, Sant Jaume, tan encertadament reviscolada els darrers anys, entre l’Obreria que en du el nom, l’Ajuntament i el poble). I així molts d’ajuntaments se troben entre l’espasa i la paret d’haver de triar entre fer la Segona Festa de Pasqua o fer-ne una de local. És el cas d’enguany a Manacor.
El Govern balear no fa gens bé. La Segona Festa de Pasqua no és estada mai cap festeta de poblet. Sempre és estat un dia de festa general. I no tan sols a Mallorca: també a la resta de les Balears, a tot el redol mediterrani de l’antiga Corona d’Aragó, i també a altres territoris de la Península i d’Europa que feren part de l’Imperi Carolingi, que va existir fa devers 12 segles. Per mor d’això, resulta que tant la Segona Festa de Nadal com la Segona de Pasqua dibuixen massa clar damunt el mapa de la Península Ibèrica i les Balears que unes terres vénen de les conquestes d’En Carlemany (com les Balears, València i Catalunya), i unes altres terres, més o manco les tradicionals de llengua castellana (que no en fan, de segona festa), vénen d’una altra conquesta, que és la que va partir d’Astúries.
A més, amb aquestes dues segones festes, les famílies aprofitaven per anar a dinar un dia a ca la família del pare i un altre dia a ca la família de la mare. En canvi, allà on no hi havia ni hi ha aquesta tradicíó, normalment només van a ca ell. Avui en dia, tan prim com miren amb dir i fer les coses de manera que respectin la sensibilitat feminista, sembla mentida que no valorin aquest sentit tan bellament matriarcal, tan respectuós amb la figura de la dona a la família, que compartim les terres que feim la Segona Festa… de fa més de mil anys! Abolir aquesta festa, trob que és una esguerrada tan grossa com seria llevar la tradicional separació de béns de la dona i de l’home, que sempre hi ha haguda en aquests mateixos territoris històrics mediterranis. No hem d’anar cap al màxim d’igualtat entre l’home i la dona en tots els àmbits de la vida? Com quedam?
La quimera descristianitzadora dels darrers temps ja ha llevades d’enmig un caramull de festes tradicionals. Per exemple, la de Sant Joan (que ara reviscola amb força popular fora de l’oficialitat); la de Sant Pere; la del Corpus, i no sé quantes més. Llavors imposen festes polítiques de guardar obligatòriament, com si fossin preceptes religiosos, com la de “la Raza” o la de “la Constitución”, festes que no tenen arrelament popular i que no consisteixen en res pus més que en no anar a fer feina, o en mirar si faran anar la gent de viatge, amb la propaganda que fan del “puente”, ja un mes abans d’arribar-hi. Aquestes festes polítiques ja sabem que són sagrades per a la nova religió nacionalista d’Estat. Però les podrien passar (com també la festa del primer de març, dia de l’autonomia, que tampoc no té gens d’arrelament popular), per exemple al primer diumenge del mateix mes. Així els qui viuen de la política podrien fer les celebracions institucionals ben igual (és a dir, podrien pegar les seves panxades i fer les seves vegues), i deixarien lloc a la conservació de les festes que sí que tenen tradició i arrelament popular a totes les Balears, com és el cas de la Segona de Pasqua. Sé ben cert que, si aquesta festa fos típica de Madrid, anirien ben alerta les normes de l’estat a tocar-la gens ni mica ni a posar-la en solfa. Tothom, tant allà com aquí, trobaria la cosa més normal i natural del món celebrar-la.
No tenc res contra la festa de Sant Jaume, el patró de Manacor. Però com que, a la darreria de juliol, ja hi ha una gentada que fa horari seguit i acaba mitjan capvespre i la majoria d’actes de Sant Jaume són l’horabaixa o el vespre, trob que, els anys que la normativa espanyola de festes ens obliga a triar, a Manacor hauríem de tenir ben clar que les dues segones festes són sagrades. Tant per tradició… com per qüestió d’igualtat entre homes i dones. N’hem de fer bandera.
Jo personalment, per predicar amb l’exemple, he proposat allà on faig feina de posar aquest avís que veis a la foto. I m’han escoltat. He pensat de publicar l’avís aquí damunt per si pot servir d’exemple. Bona Setmana Santa i bones festes de Pasqua a tothom!
