Avui duc idea de tocar dues coses diferentes una de l’altra: La primera és que ja sé que a un poble, quan l’Ajuntament fa les coses bé per un, les fa malament per un altre. O per dos. Però és que, si tothom calla, llavors és més mal perquè així els qui poden fer i desfer, fan i desfan sense demanar opinió ni de parer a ningú.
Ho vénc a dir perquè, si anau a l’Estació, veureu com hi han feta una cosa ben feta, que és posar aparcaments a cada banda del carrer de devora la via; però una de mal feta, que és que ara només hi poden circular de fora vila cap al poble però a l’enrevés no. I, per mor d’això, un que té ca seva a prop de la via, per anar a fora vila, ha d’anar a voltar a ca Liorna, fins a l’ambulatori, per agafar el passeig del «colesterol nou», i per avall fins al voltador de damunt el pont del tren, i llavors ha de tornar arrere per amunt per agafar el camí de les Pedreres, o el de les Tapereres, cap a fora vila. No braveja tothom d’esser tan «demòcrata»? Idò tan mal de fer seria demanar de parer al poble, o a la barriada, i sospesar avantatges i inconvenients a l’hora de fer canvis que afecten tants de veïnats? A Suïssa, per no res fan referèndums de poble, o de barriada, o de carrer i tot. Aniria bé seguir-ne l’exemple!
I la segona cosa que avui en volia parlar és que, per mor de la gentada que no s’atura d’entrar sempre seguit a Mallorca, cada any, un any darrere l’altre, de 20.000 en 20.000 persones més cada any, vint mil, vint mil, vint mil, per mor d’això, començam a tenir un problema nou a fora vila: Ja n’he sentit més d’un que li agradava anar-hi en lleure, els dissabtes i diumenges, o quan fos, a fer-hi tasques agrícoles per passar el temps, per desconnectar, per estar tranquil, o qualcun altre fins i tot a fer-hi feina per treure’n un profit o viure’n i tot.
Idò bé: l’Estat (que és qui té les competències en immigració) no tan sols no cerca aturar gens ni mica aquesta entrada desbordada de més i més població a Mallorca, en unes proporcions que no s’esdevenen enlloc pus a Europa, no tan sols això, sinó que, sense fer renou, encara eixampla l’aeroport sense dir res. Això, el mateix Estat que diu que «no hay dinero» per acabar la mica de via de tren fins a Artà! Això vol dir que l’Estat va llépol a més no poder amb aquest model econòmic de creixement turístic sense límits, sense aturall, que com més va més mà d’obra barata ha de menester, i que per moltes de cases que hi hagi que els propietaris les vulguin llogar, no n’hi haurà mai a bastament per tanta de gentada que no s’atura d’arribar.
Aquest desgavell immigratori comença a dur conseqüències en el sentit de gent que, per sortir del pas, ha de malviure dins caravanes. Ja sé dos casos, dins poc temps, de gent que vivia ben tranquil·la a fora vila, o que hi anava els caps de setmana a reposar-hi i que, cop en sec, se troben amb qualque veïnat que ha venuda la terra sense mirar prim a quin comprador, i que se n’hi estableixen dins una caravana. I, per afegitó, adesiara hi va un avalot amb una cotxada a fer-hi bauxes, i vénga «música» de la seva, i vénga renou, i sarau, i suc fins que els regalima per les orelles, i «balls» i crits a rompre. Alerta: no vull posar mal a ningú pel fet de venir d’enfora. Sé bé que n’hi ha ben molts que vénen a fer feina i a integrar-se i que no fan gens de nosa a ningú. Com també sé que, un de per aquí de tota la vida, també pot sortir un esguerrat que no se’n pensa cap de bona i que no és sofridor ni aguantador. No parl de llocs d’origen, sinó de comportament.
Jo deman: així com hi ha una normativa per aturar els renous en el centre (almanco a segons quines hores), no comença a esser ben hora d’eixamplar aquesta normativa cap a tot el poble i cap a tot el terme de Manacor? I no me serveix la resposta que me va enflocar un ecologista, que me va dir “-això no ho aturaràs; llavors un milionari alemany remugaria perquè no vol sentir els picarols de les ovelles, o un gall que canta en bon dematí”. “-Uep!, -li vaig dir jo-, això és una altra cosa: una normativa contra el renou a fora vila, ben feta, no hauria d’afectar els renous naturals de tota la vida: ovelles, galls, el campanar d’una ermita, tot això és intocable. Qui no vol pols, que no vagi a s’era”. No trobau que és ben hora de parlar-ne?
