«Ens podem sentir orgullosos de res, després del que ha passat a València?», per Jaume Rigo

Hi ha èpoques que és difícil sentir-se orgullós de pertànyer a l’espècie humana, o de ser ciutadà d’un país com aquest. Com en tot hi ha pros i contres, i cadascú podrà fer el seu llistat i després una valoració pròpia. Jo ho veig així.

Per una part, sí

S’ha vist a persones a títol individual, associacions de veïnats, colles falleres, clubs, grups d’esplai, voluntaris que a peu han acudit a milers des dels pobles veïnats. Més de 12.000 voluntaris s’han desplaçat des de la ciutat de València amb autobusos als llocs més necessaris. La immensa majoria d’ells sense voler aparèixer als mitjans de comunicació, només ho han fet per aportar el seu granet d’arena en ajudar en la mesura de les seves possibilitats, fent netes cases, retirant cotxes amb el seu tractor, llevant fang, acaramullant residus. S’han vist restaurants oferint menjar gratis a veïnats i voluntaris. Possiblement a tots els pobles i ciutats d’Espanya han sorgit persones i grups que han iniciat recollides de material de neteja, mascaretes, bolquers, etc. per fer arribar a l’indret del desastre. La llista de les coses que ha fet la gent voluntàriament seria interminable. Podem estar ben orgullosos de la immensa majoria de la gent, que s’ha desfet per ajudar.
També han fet la seva feina molts responsables tècnics i treballadors públics, la majoria sense tampoc voler robar ni una mica de protagonisme a les víctimes de la catàstrofe. Personal municipal de les brigades i policies locals, bombers, Policia Nacional, Guàrdia Civil, militars de la UME, forenses, psicòlegs, etc. Han complert les ordres que han rebut, allà on els han enviat, quan els hi han enviat, amb la màxima professionalitat. Podem estar ben orgullosos dels professionals que tenim.
Han actuat molts responsables polítics, batles, regidors, càrrecs de les diputacions provincials i del govern autonòmic de la Comunitat Valenciana, i aquí m’agradaria que cadascú pensi si els ha sentit gaire als mitjans de comunicació volent agafar protagonisme. En tot cas jo personalment n’he vist pocs, i sempre per explicar les necessitats que tenien per poder ajudar la gent. Vaig sentir un batle que demanava un parell de pales excavadores. També una regidora que deia que els feia falta que els duguessin aigua embotellada per beure, perquè no tenien aigua potable. Un director general de no sé què demanava que els voluntaris es dirigissin a tal localitat, on hi faltaven mans. Poca cosa més.

Per altra part, no

Hi ha hagut una negligència total en l’enviament de personal estatal d’ajuda (UME i forces de seguretat). La ploguda es produí la matinada del dilluns 28 i el matí del dimarts 29. A les 7.36 del matí l’AEMET ja informava de plogudes superiors als 300 litres per metre quadrat i inundacions. A les 11.30 es desborda el barranc del Poyo inundant Xiva. A les 12 el riu Magro inundant Utiel. El mateix dimarts 29 a les 15.21 el president de la Comunitat Valenciana demanà que s’activàs la UME i tota l’ajuda possible. Dimecres 30 arribaren els primers 1.116 efectius de la UME a la Comunitat Valenciana, que no bastaren per res, i que els dies següents s’anaren ampliant fins als 5.000 que havien arribat progressivament diumenge 3 de novembre, a poc a poc i sense frissar. Igualment passà amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que no depenen de les comunitats autònomes sinó del govern central, també anaren augmentant amb comptagotes. Hi ha gent que es pensa que això depèn de les autonomies, però no, de cap manera.
És vera que és una petitíssima minoria, però hi ha delinqüents que aprofiten aquesta situació per entrar a robar a empreses i cases particulars, saquejar comerços o endur-se’n materials com a ferralla per fer negoci. Fa ganes de tancar-los a la presó i tirar la clau. Cada dia sorprèn com pot arribar a ser de mesquina la naturalesa humana que es manifesta en alguns individus.
I llavors en Sánchez aprofità per utilitzar els Reis com escuts humans, quan és una tradició que aquests sempre van a manifestar el seu suport en casos de catàstrofes. I clar, alguns exaltats no feren cap diferència entre aquell que té el poder executiu i els altres que no en tenen, i els llançaren insults, fang, pedres, pals i tot el que tenien a mà. Aquests violents perderen tota la raó que els quedava, els que recorren a la violència ja han perdut tota la raó des d’aquell precís instant. Recordem la torrentada de Sant Llorenç ara fa 6 anys, quan els Reis no reberen cap insult ni els tiraren fang. Idò en aquesta ocasió en Sánchez fugí com una rata, covard, mentre els Reis aguantaren el llançament de fang i els insults, totalment immerescuts, demostrant estar al costat del poble, encara que a un escolta li feren un trau al cap. Crec que els Reis han guanyat tants admiradors com detractors el president.
M’han fet empegueir els oportunistes que passen el temps difonent fake news i fent vídeos sense cap ni peus. N’he arribat a sentir un que assegura que l’Estat té uns radars que mitjançant polsos electromagnètics són capaços de desviar els núvols o desfer-los, i que tot això és intencionat. És increïble que hi hagi qui s’ho cregui, però és que hi ha gent molt crèdula, per no dir una altra cosa, i gent molt mal intencionada.