El passat dimecres 2 d’octubre, l’Obra Cultural Balear de Manacor va començar al cafè Ca’n Lliro la temporada 2024-2025 de conferències setmanals.
Ens va honorar amb la seva presència per inaugurar la temporada En Rafel Perelló, que fa un caramull d’anys que, les estones de lleguda, du la curolla d’entrevistar gent entesa en cultura popular mallorquina (que en general és gent d’edat). El tema de la conferència varen esser les supersticions marineres.
En Rafel va embadalir tothom amb l’enfilall de creences que ha arreplegades i que li han contades mariners vells d’arreu de Mallorca. Sé cert que no me cabrien ni dins una dotzena de planes, si jo ara les vos volia mostrar totes. Així és que, damunt aquesta plana, només vos n’hi puc posar una partida, que vaig agafar al vol, que encara me’n record a l’hora d’escriure aquestes línies, i que me fa il·lusió que les llegigueu.
Per exemple, els nostres avantpassats creien que, si un nedava el capvespre a la mar quan havia plogut, podia agafar ‘tersianes’, que són com una espècie de tremolor molt forta i molt mala de controlar.
També creien que no convenia prendre banys a la mar abans de Sant Cristòfol perquè surten bonys.
En Rafel també va dir que, sobre la dona menstruant, hi havia un caramull de creences, per exemple que no pot fer allioli perquè se tria, o que no pot fer garbell. Sobre la mar, creien que si s’hi amollava una dona menstruant, se podia morir.
En Rafel ens va contar, de passada, que hi havia moltes de creences i supersticions populars sobre els llamps, com per exemple que, si posam un brot d’olivera beneït al balcó, aquella casa estarà protegida contra els llamps; O també que convenia tapar els miralls amb un padaç perquè si no, els miralls cridaven els llamps. Un altre exemple que va contar és el d’una dona de Llubí, que s’escalfava a la foganya amb En Rafel, que entrevistava aquella madona llubinera, i que, com que se va posar a fer llamps, ella tot d’una va apagar el foc perquè de petita havia sentit a dir que el foc crida els llamps. Idò resulta que, encara ara, hi ha qualque mariner, per la part de Felanitx, que du un brot d’olivera beneït a la proa de la barca perquè els llamps no li peguin.
Un altre exemple que me’n record és el que En Rafel va dir, d’un artaner de molta d’edat que encara és viu, que embruixava amb butzes de peix. Ell tirava butzes de peix a una casa, deia una oració i partia corrents.
Aprofit aquestes línies per agrair de cor a En Rafel la feinada que fa d’arreplegar aquest tresor de la nostra cultura popular, que són les fantasies que cregueren els nostres avantpassats. I l’encoratj a publicar l’obra immensa que té escrita i enregistrada.
Aniria de primera que les institucions, si un dia arribam a tenir política lingüística i cultural en aquesta terra, a En Rafel, o a qualqú entès que anàs concordat amb ell, els oferissen ajuda per fer com un complement del Diccionari Català-Valencià-Balear amb les paraules que ell ha trobades i que passaren per malla a Mossèn Alcover a l’hora de fer el famós diccionari, el més extens i complet de tots els que té la nostra llengua. Per exemple paraules com ‘esvellar’ (sinònim de ‘podar’) o ‘tersianes’, que hem vist més amunt, no figuren en el diccionari que les vol incloure totes. Per mor d’això, les institucions culturals tocarien encalçar En Rafel per fer un afegit amb totes aquestes paraules típiques nostres que manquen en el diccionari que vos dic.
Gràcies per la feinada que fas, Rafel. No te’n cansis mai. I desig que les autoritats culturals, tant de Manacor com de Mallorca i de totes les Balears, facin via a badar els ulls amb l’importància de la nostra cultura popular, que demostra que els mallorquins teníem la riquesa d’una autèntica civilització, com veníem a esser, i de l’importància de l’arreplegadissa que tu en fas.
