El poder de les imatges en la ment humana és indiscutible, i cobra de cada vegada més importància quan la gent ja no llegeix un text que pot acompanyar les imatges. Es diu que una imatge val més que mil paraules, fal·làcia que no se sostén quan el que s’intenta és fer una explicació, encara que el suport de les imatges fa més comprensible el missatge. Les conferències sense l’ajuda d’una presentació audiovisual s’han convertit en insuportables, i les classes a les escoles, instituts i universitats simplement no es podrien impartir sense l’ajuda de les imatges. El text sense imatges sembla que ha quedat circumscrit a la literatura.
No hi ha cap dubte que la possibilitat tecnològica de difondre imatges ha fet canviar la manera de funcionar del cervell humà. I com que de cada vegada tenen més importància les imatges i menys el text, les xarxes socials com el Facebook (2004) que permeten inserir molt de text han anat perdent força enfront del Twitter (2006), basada en imatge i texts curts amb un màxim de 280 caràcters (excepte si pagues), per evolucionar a l’Instagram (2010) on el text pràcticament no existeix i la imatge ho és tot, i després a TikTok (2016) basada en els vídeos.
És obvi que a través de la imatge es pot fer arribar més fàcilment un sentiment a qualsevol persona, i que a la societat actual la informació ja es transmet majoritàriament mitjançant imatges i apel·lant als sentiments. D’aquí la importància de saber-les utilitzar correctament per aconseguir la finalitat que es proposa, i en això els publicistes són els grans mestres i manipuladors de ments. Ara em ve a la memòria la pel·lícula de 1961 protagonitzada per Rock Hudson i Doris Day que tengué per títol en espanyol “Pijama para dos”, on dos publicistes rivals lluiten pel llançament d’un producte. Fan una exitosa campanya publicitària per vendre el VIP, quan el producte encara no existeix ni tenen la més remota idea de què serà.
Quan la publicitat passa a ser manipuladora, parcial, interessada i esbiaixada per influir en les persones l’anomenam “propaganda”, i als països anglosaxons la connotació d’aquesta paraula és encara molt més negativa, sinònim de la difusió de falsedats o mitges veritats. Idò ara analitzin la imatge que acompanya aquest article i em diguin si això no és propaganda. El partit del govern, que és l’encarregat de donar a la població els resultats de les eleccions la nit electoral, vol falsejar la realitat sembrant en el subconscient dels espectadors la idea que el PSOE ha obtingut més vots que el PP, i per fer-ho dissenyen un gràfic en perspectiva, on la columna del PSOE arriba més amunt que la del PP, sabent que la imatge val més que les quantitats numèriques que es mostren. El mateix passa entre els resultats de Vox i Sumar, on la columna de la quarta força política acaba per damunt de la columna de la tercera.
Poden dir si volen que això és filar molt prim, però la suggestió subliminal com eina de modificació de la conducta humana ha estat objecte d’estudi per part de la psicologia des de fa més de cent anys. No entraré en teories paranoiques de conspiracions governamentals (però tampoc sense dir que no hagin existit i existeixin). La Llei 34/1988 que regula la publicitat, que s’ha anat modificant cada un parell d’anys fins al gener d’aquest mateix 2023, diu que a Espanya és il·lícita la publicitat subliminal, i la defineix com aquella “que mitjançant tècniques de producció d’estímuls d’intensitats frontereres amb els llindars dels sentits o anàlogues, pugui actuar sobre el públic destinatari sense ser conscientment percebuda…”, però així tot, encara que sigui il·legal, ens en fan a totes hores, i no es castiga.
Recorden el logo d’Amazon? Baix el nom de la companyia una fletxa taronja que va de la A a la Z, és a dir, que et dona a entendre que hi trobaràs de tot, de la A a la Z, i a més divertint-te amb un gran somriure. I el motiu pel que sempre es fotografien publicitàriament els rellotges d’agulles marcant les 10.10 és el mateix. Pensin-ho bé. Si cerquen els missatges subliminals que Disney ha colat en les seves pel·lícules, perdran el compte, sempre d’índole sexual.
Però que un govern d’un país que ens pensam que és democràtic jugui a això, ja són figues d’un altre paner. I no es pensin que aquesta ha estat la primera vegada, cerquin i veuran. La manipulació està a l’ordre del dia, i si la societat està poc formada, més manipulable serà. Per tant l’únic que els deman és que estiguin atents, que es fixin en aquestes coses i no es fiïn de ningú, que cap persona ni partit polític els coli missatges subliminals, perquè això és manipulació. I dic cap persona i cap partit incloent-me a mi mateix, per evitar que a jo m’acusin de manipulació també.
