
OPINIÓ JORDI CALDENTEY: Un dissabte de primera a sa Vall de la Nou
Dissabte passat va fer una setmana que l’Obra Cultural Balear de Manacor va organitzar una eixida per als seus socis i amics, i per a tothom que li fes ganes anar-hi, a Sa Vall, que hi ha entre el terme de Manacor i el de Petra.
Ens hi va menar En Guillem Febrer, que és el gerent de l’Estel de Llevant. Aquella eixida no tan sols era per a fer una bona caminada, sinó també per a conèixer el Projecte T’Estim, que du entre mans l’associació que En Guillem dirigeix.
Partírem amb el tren cap a Petra i, quan hi arribàrem, començàrem la caminada cap allà. De l’Estació de Petra fins a sa Vall, hi ha una hora llarga de camí a peu, que la poden acurçar si fan via, però que no acurçàrem gens per mor de l’encant d’aquell paratge tan soberg, tan imponent, que contemplàvem endinsats dins el barranc per on passen els trescadors que hi van d’excursió i els pagesos que hi van a fer feina. Ens va embadalir la pau, el silenci, l’esplendor de la naturalesa tan ben conservada d’aquell indret. No pareix vera que un se pugui trobar engolit dins un espai tan gran de verdor intacta, sense cases enlloc, en lloc d’haver-n’hi pertot, com ja sol passar onsevulla dins Mallorca.
A poc a poc, arribàrem fins a la finca de sa Vall de la Nou, que hi ha just a la partió entre els dos termes municipals. Per allà hi passa un albelló que du una aiguada, que surt de sa Font de na Memòria. Allò són unes terres que van de primera per a sembrar-hi hortalisses i moltes de castes de plantes. Allà En Guillem ens hi va mostrar la sembradissa que hi tenen de plantes medicinals.


Entràrem dins les cases de la finca, on En Guillem ens va mostrar una varietat que no s’acabava mai d’herbes per a fer infusions, que fan elaborar a persones amb qualque problema de salut mental. Allà dins, hi poguérem tastar dotzenes d’infusions diferents. Cadascú triava la que més beguera li feia. N’hi havia de pures, d’una sola planta; i també n’hi havia que eren una mescla de plantes diferents, cadascuna amb la seva propietat medicinal concreta. En Guillem ens va aclarir que, les plantes medicinals que no se poden fer a Mallorca per mor del clima, les comanen a un servidor ecològic, que té una certificació internacional que assegura que vénen d’una agricultura justa, sense explotació de persones amb sous de misèria.
Aquesta col·lecció d’infusions de plantes ecològiques, fetes a Mallorca, són el resultat del projecte anomenat ‘T’estim’, que és una de les moltes iniciatives de L’Estel de Llevant, que cerca que els consumidors i tothom en general se faci càrrec que és molt bo i ben necessari estimar la nostra salut mental i fer tot quant estigui a les notres mans per no perdre-la i per millorar-la. Al mateix temps, el projecte cerca donar sentit a la vida de les persones que pateixen aquesta casta de malalties i, sobretot, que tothom els consideri persones ben normals, amb la mateixa dignitat que qualsevol altra persona.
Trob que Manacor i Petra i, de rebot, tota Mallorca, poden treure pit de poder dir que, de la nostra societat, és sortida aquesta iniciativa. Ho dic perquè, ben mirat, aquest projecte fa bé en més d’un sentit:
-Un, perquè resulta que, si s’acostumen a beure infusions de segons quines herbes, resulta que n’hi ha moltes que tenen unes propietats que, a la llarga, fan molt de bé a la persona que en pren perquè l’ajuden a sentir-se millor.
-Dos, perquè, com que les plantes són fetes a Mallorca, els qui les elaboren protegeixen el nostre entorn i demostren que la nostra terra serveix per qualque cosa més que per encimentar-la pertot i explotar-la només amb el turisme.
-I tres, perquè, amb cada glop d’una infusió de T’Estim, els qui en beuen contribueixen a crear llocs de feina per a persones que pateixen qualque transtorn mental. Aquestes persones així se guanyen el pa no amb llàstimes ni compassions, sinó amb feines de jardineria, d’agricultura ecològica.
De tornada cap a Petra, ens esperava un bon tiberi de germanor en el restaurant Stop, que hi ha tot just a l’entrada. Quin dissabte més ben passat, que passàrem amb aquella trescada!





