Sebastià Riera Fullana
Com que me sent convidat a manifestar el meu reconeixement als agermanats manacorins, segons el convit de l’Obra Cultural Balear de Manacor, intentaré aportar el meu granet d’arena perquè els manacorins que lluitaren per recobrar la seva dignitat puguin esser recordats dignament.
Quan parlam de la Germania, o dels Agermanats, ens adonam que en sabem poc de la seva història i de les seves gestes, per tant convé consultar als historiadors que coneixen el tema. Malgrat tot, vull raonar el motiu que m’ha fet decidir a col.laborar per donar més llum al tema dels Agermanats. Per aquest motiu faré referència a dades històriques que he anat recopilant, llegint relats de fets succeïts en el nostre poble.
Per tenir més coneixement de causa, hem de respondre a la següent pregunta: Qui foren els agermanats?
Segons en Josep Joan Vidal, a Mallorca els agermanats foren els protagonistes d’un alçament popular que, a principis del Segle XVI, constituí un dels múltiples conflictes socials, que des del Segle XIV s’escamparen per Europa com una de les manifestacions de la depressió de la Baixa Edat Mitjana. Els promotors d’aquest alçament foren els menestrals i pagesos, grups que aleshores integraven la major part de la població manacorina i mallorquina en general.
Degut a l’extrema pobresa existent, es veren obligats a organitzar-se per reivindicar econòmicament més drets laborals. Aquest fet els portà a un enfrontament amb els membres de les classes privilegiades, formades per cavallers, ciutadans poderosos, eclesiàstics, mercaders, terratinents, etc. Aquestes reivindicacions es convertiren en una lluita armada, que pel seu caràcter violent, assolí la forma d’una guerra civil, que sagnà l’illa per espai de dos anys.
al marge de la llei
La història dels agermanats és llarga i penosa, i per comprendre la seva magnitud caldria llegir als historiadors que han escrit sobre els fets que motivaren els enfrontaments succeïts al Segle XVI, sobretot els anys 1521, 1522 i 1523. Aquest trieni fou horrible. Els poderosos de la terra arribaren a fer monstruositats per tal de mantenir el poder i els privilegis econòmics de què gaudien.
Sempre passa el mateix. Al llarg de la història comprovam que els poderosos controlen la política, l’economia i la religió per tal de dominar les masses obreres i els pobres de solemnitat. Per lluitar en contra d’aquest domini absolut dels poderosos, nasqué a Mallorca la Germania. Com sempre, també perderen els pobres.
El que ens interessa és explicar la postura dominant fins a l’extrem de mantenir l’esclavitud, la misèria i l’ofegament, a base de tributs i de injusts impostos. A Manacor era insultant la fraudulenta postura dels propietaris de les grans finques agrícoles. Normalment vivien a Ciutat de Mallorca i amagaven el frau fiscal, no tributant ni a Manacor ni a Ciutat. Aquest fet provocà fortes reivindicacions, però no es conformaren en acceptar les demandes dels agermanats, sinó que els empresonaren, els jutjaren i a molts d’ells els condemnaren a mort penjant-los a la força, gallotinant-los i esquarterant la majoria dels condemnats.
Com a referència aïllada, farem referència a un fet històric rellevant, i diu així: El 17 de juliol de 1523, en compliment de l’ordre reial, segons el virrei Gurrea, havia d’entregar els béns que s’haurien confiscat als condemnats. Es publicà la relació d’individus sentenciats fins aleshores, que sumaven 157, dels quals 16 eren manacorins.
Aquest petit exemple tan vergonyós es repetí amb certa freqüència. No es conformaven amb assasinar-los, sinó que encautaven tots els seus béns, així que podem imaginar com quedaren les seves vídues.
Per totes les malifetes que sofriren els agermanats manacorins, creiem que es mereixen un reconeixement públic i rompre el silenci que encara pateixen, dedicant-los el nom d’un carrer o plaça del nostre poble. I a les valentes dones agermanades, un monument que perduri la seva memòria, ja que el masclisme imperant al llarg dels segles no deixà surar el seu protagonisme.
