Després de dues edicions suspeses pels efectes de la pandèmia, divendres passat es va poder celebrar la vintena edició del Sopar per la República. Un acte que sempre és emotiu, divertit i diferent al dels anys anteriors. Una trobada de reivindicació que enguany era una mica diferent perquè, per primera vegada, se celebrava el Sopar per la República amb la presència d’un batle republicà al capdavant del consistori.
Sempre a Can Lliro
L’emblemàtic cafè familiar del carrer de Ciutat ha estat sempre la seu d’aquesta trobada primaveral. De l’any 2001 fins avui només la Covid ha impedit que la cita anual, el divendres abans de dia 14 d’abril, comparegués puntual al calendari. Al llarg d’aquests anys i depenent del fervor del moment, altres actes d’esperit republicà han compartit agenda a Manacor. Els dos únics que han mantingut continuïtat i esdevingut tradició són el Sopar d’una banda i l’homenatge que el Comitè de Son Coletes organitza cada diumenge més a prop del dia de la República al Cementeri Municipal de l’altra. El Sopar per la República ha estat testimoni de molts de canvis vinculats amb el motiu de la convocatòria que tal vegada no valoram prou. L’any 2001 no s’havien obert les fosses de Son Coletes; Antoni Amer “Garanya” no era fill il·lustre de Manacor; hi havia monuments que honoraven el feixisme; Joan Carles I era intocable; Antoni Tugores, Tomeu Ferrer i tants d’altres no havien posat damunt paper les seves obres de divulgació històrica al respecte; no teníem un batle republicà que es reivindicàs hereu de l’acció dels herois del 36…
Valors
Per Can Lliro hi han passat centenars de republicans manacorins que, a més de gaudir de bon menjar i millor companyia, han reivindicat els valors republicans i han retut homenatge a una generació que va patir una guerra i que a més la va perdre. Varen perdre la guerra però els seus anhels de llibertat, igualtat i fraternitat han sobreviscut, reforçats, prop de cent anys. I s’ha fet sempre també amb una visió de país i amb els colors de la senyera estelada ben presents. El vermell de la igualtat, perquè vermella és la sang de tots els humans; el blanc de l’estel de la llibertat de les nacions del món; i el blau de la fraternitat que representa la capa del cel davall la qual la solidaritat entre persones i pobles es fa imprescindible. Uns valors universals que, a parer dels republicans, són els més adients perquè la societat sigui prospera, justa i feliç. Moltes vegades, massa, tendim a omplir-nos la boca de paraules belles com aquestes, però el vertader repte és que el republicanisme de la poesia passi a ser republicanisme de la quotidianitat. Tan difícil com apassionant!
El batle Garanya
L’any 2002, a la segona edició del Sopar, la convidada especial fou Dora Amer, la filla del batle Antoni Amer “Garanya”, el batle republicà de Manacor que havia estat vilment afusellat pel feixisme el desembre de 1936. Dora tornava al seu poble natal després de molts d’anys d’exili a Palma i ho feu en honor de multituds. Fa vint anys encara eren vius un bon grapat de testimonis directes del 1936 manacorí que es feren presents al sopar del carrer de Joan Lliteres. La mala memòria fa que no els recordi tots, però sé cert que Andreu Pasqual “Frau” i Joan Galmés “Cuixa” hi eren. Després del sopar es va pintar un impressionant mural d’homenatge al batle Amer damunt la paret de l’encara mig present del monument als “Caídos”. Avui hi ha una olivera sembrada en símbol de pau i concòrdia. Arran de tot l’enrenou creat, Dora Amer va tenir la tornada a Manacor que es mereixia i en senyal d’agraïment va voler deixar per testimoni les ulleres de son pare. Perquè tornassin a l’Ajuntament. Unes ulleres convertides en símbol perquè foren arrabassades de son pare poc abans de ser assassinat, malmenades pels facciosos i arreplegades discretament per algú que les tornà a la família. Les ulleres tornaren, prop de setanta anys després, a la Sala l’any 2007 quan vaig prendre possessió de l’acta de regidor. Hi tornaven amb orgull però no deixava de ser una certa anomalia que el custodi en fos un regidor ras. A partir d’ara, amb el XX Sopar per la República per testimoni, les ulleres d’en Garanya ja són de Miquel Oliver, el primer batle fins ara que es reivindica hereu de l’obra i ideari d’Antoni Amer. La feina grossa és que no sigui el darrer i a cada Sopar per la República ens conjuram per mantenir i augmentar la flama. Que sigui per molts d’anys. Visca la terra! Visca la república!
