No és cada dia en aquests temps volàtils i de poca implicació que vivim que un grup de valents agafa el bou per les banyes i, llevant hores al jornal, al lleure i a la son, crea i presenta un partit polític. Això va passar fa pocs dies, una vegada complimentada la complexa burocràcia de mesos exigida a tal efecte, mig centenar de parroquians acudiren a la crida, discreta vista la resposta, del “Nou Ordre Nacional”. Aquest partit, liderat pel porteny Esteve Sureda, aspira a fer-se un lloc dins el complex i caïnita món de la dreta local.
El marc incomparable
A Can Bernat de sa Parra s’hi han viscut jornades de glòria amb incomptables trobades de manters i tercera edat. És un referent del concepte de sopar de masses d’un temps. També s’hi han fet molts actes polítics. El sopar de dia 28 ens evocava inevitablement a la presentació, també allà mateix fa una dotzena d’anys, del prometedor “Cristians per la Política”, aigualit per la cúria episcopal i convertit en un inofensiu “Partido Azul Estelar” liderat per l’abnegat Toni Capó. L’arròs brut i la porcella no podien fallar. Les botelles de suc, generoses, damunt la taula a l’hora del cafè tampoc. Aquell ambient tan atàvic i fins i tot autèntic ens feia pensar que l’esperit de Gabriel Cañellas podia comparèixer en qualsevol moment i fer-nos creure que realment ens trobàvem a l’any 1991 en comptes de ser, realment, trenta anys més tard.
Per convicció, per compromís…
Una cinquantena d’assistents, gent de tota la vida. D’aquells ben coneguts al poble, amb malnom a l’esquela el dia que sant Pere fa la crida. Vinculats amb la pagesia clàssica o amb les restes d’aquell Partit Popular hegemònic de l’era de l’amo en Biel. Hi anaren per convicció amb el nou projecte? O per aquella mica de compromís amb els capdavanters i per sortir un poc ara que la cosa ho permet? Un poc de tot segurament. Hi eren entre d’altres el popular metge del poble, conservador ell tot i que fundador dels ara rojos Independents de Porto Cristo; també aquell professor industrial jubilat que va voler encapçalar la llista dels populars l’any 2015 en lloc de l’exbatle Rosselló; el simpàtic funcionari i pescador de tonyines que havia festejat amb Ciutadans; l’amo del digital més amic del rum-rum polític; un altre que fèiem del PI però que a l’hora de la veritat va anar a la llista dels de Jorge Campos; pagesos i conradors i vilans de Manacor… Tot un mosaic que hauria d’amalgamar aquest difícil marc de la dreta autèntica. Però, i qui són els quatre que remenen les cireres de la cosa? Un pòquer de luxe: l’incombustible militant catòlic i ja anomenat a l’article Toni Capó; el promotor i cap de files de Sa Clau, Pedro Duran; la denostada cap de llista de Vox, Vanessa Jofre; i com a president i líder indiscutit el pagès Esteve Sureda, antic membre del Partit Popular i també de Ciutadans.
Les perspectives de futur
Posar “Nou Ordre Nacional” com a nom a un partit d’àmbit manacorí, que com a molt aspira a treure un regidor, a primera vista ho podríem qualificar d’exagerat o grandiloqüent. O d’una broma després d’un sopar d’amics una mica animats. Però segur que el nom no fa la cosa i tenim elements per veure que tenen futur i possibilitats d’èxit. O no? Que els vots de Ciutadans el 2019, sumats als del Partido Azul Estelar el 2011 i als de Sa Clau el 2007 no facin, junts, ni el cinc per cent imprescindible per entrar a la Sala no ha de ser motiu de desànim per ningú i menys per una gent amb el coratge a prova de vicissituds. Tendran difícil situar i vendre bé missatge i propostes entre el PP i Vox. El PP ja no pot patir més fugues. Vox, que d’aquí a les eleccions pot haver canviat un parell més de vegades de direcció local, tanmateix ven una moto des de Madrid i poc importa qui tengui la franquícia a les colònies d’ultramar en aquell moment. Apel.lar només a la trajectòria personal dels implicats pot semblar pobre vista la col.lecció de fracassos electorals que han col.leccionat d’ençà que pagam amb euros. De més verdes en maduren i més moral que l’Alcoyano va dir aquell!
Un projecte d’altre temps?
Els valors que traspua aquest partit ens dirien que més que “Nou Ordre Nacional”, el nom hauria de ser “Antic Ordre Nacional”. Els qui, on, quan, per què i com ens donen respostes que no són gaire fashion ni modernes. Tampoc ho pretenen! Només el temps ens dirà si són uns freaks o uns autèntics. Uns rebotats del PP, Cs i Vox o realment uns visionaris d’un nou ordre. Des de les antípodes ideològiques fa molta il.lusió que es puguin presentar a les eleccions i poder-ho comprovar. Si fossin uns altres podrien fer un verkami i tot per dar-los una mà. Com que està fora de tot dubte que marxen bé de doblers, només els podem ajudar fent un poc de propaganda i animant-los a continuar amb la curolla. La dreta autèntica ha de demostrar que més enllà del PP i de Vox hi ha vida i que, a més, aquesta vida és intel.ligent. Endavant les atxes!
