Què li falta a Manacor? Aquesta és una gran pregunta, perquè segurament la majoria dels habitants de Manacor pensaran en coses diferents. Quan cada un de nosaltres ens plantejam seriosament les mancances que té una ciutat com Manacor, no es pot evitar tenir en compte aquelles qüestions que més ens afecten a la nostra vida diària. I com que evidentment la vida de cada un és diferent, les preocupacions i les prioritats també ho són. Per posar un exemple, una persona que no tengui cotxe perquè no el necessita o no el pot comprar, i vagi a peu o en bicicleta per dins el nucli, o amb transport públic si ha de sortir de la ciutat, no es veurà afectada per la nefasta gestió de la circulació de vehicles que s’hi pateix ara mateix. Per tant, aquesta persona no situarà entre les seves prioritats els temes de trànsit.
A les proximitats de les eleccions, alguns col.lectius es preocupen per reunir-se amb els diferents partits, per exposar les seves idees, peticions i preocupacions. També hi ha partits que cerquen aquests mateixos encontres, per fer-se pròxims a les associacions ciutadanes i per recollir iniciatives que puguin ser útils de cara a l’elaboració del programa electoral. Parlam d’associacions de comerciants, de veïnats, juvenils, d’empresaris, esportives, artístiques, etc. No és mala idea, però és una llàstima que aquesta mateixa receptivitat que ara mostren tots els partits no es mantengui després si aconsegueixen governar. Llavors normalment se solen posar impediments a la realització del que havien promès abans, excusant-se en traves burocràtiques, qüestions jurídiques, competències de les diferents administracions, etc.
I això només és conseqüència d’haver fet a la lleugera unes promeses preelectorals sense tenir gens estudiat el tema, i que llavors són irrealitzables per aquests mateixos impediments que tal o qual candidat ja hauria d’haver conegut abans de fer la promesa, perquè ja existien. Idò anem a posar un exemple real, que ja saben vostès que m’agrada molt. Emblanquinar les parets exteriors d’un institut perquè a qualcú no li agrada el que hi ha pintat, no és competència municipal, els instituts són de la Conselleria d’Educació. Senzillament no ho pot prometre un candidat municipal si sap de què xerra.
Un altre exemple. Una associació cultural dedicada en cos i ànima des de fa molts anys al foment de la cultura musical i l’organització d’activitats, especialment concerts, s’ha reunit amb els diferents partits exposant la necessitat d’un gran espai per a la realització d’esdeveniments musicals i d’altre tipus, i sembla que se’ls hauria promès fer-ho al solar on hi havia Majòrica. És cert que aquest solar és gran, però també ho és que es troba envoltat d’habitatges plurifamiliars, i que ningú es pot imaginar un concert amb mil o dos mil persones fins les 2 o les 3 de la matinada allà. Amb tota la raó, els veïnats serien els primers que no hi estarien conformes. En relació a aquest tema, és molt graciós (o penós, segons com es miri) que qui ha governat aquests quatre anys prometi ara sales d’assaig per als grups, quan l’Ajuntament té una sala d’assaig tancada des de fa bastants anys, insonoritzada i climatitzada, i quasi ningú recorda on és, ni tan sols els que estan ficats en aquest món dels grups de música manacorins.
Tornant a les prioritats de cadascú. Volem tenir els carrers i les places guapos, arreglats i pràctics? Idò depèn. Si això significa tenir tota la ciutat a l’aire, no ho sé. Si que estiguin guapos significa que perdem tots els aparcaments, tampoc no ho tenc clar. En aquests moments es prioritzen obres que es veuen molt, com remodelar totalment una plaça, que permet fer primer una simulació digital de com quedarà i col.locar dues pàgines a tota la premsa escrita i un bon publireportatge als mitjans digitals, i quan està acabada l’obra fer una fotografia molt estètica de la feina feta, que vendrà dues pàgines més de diaris i de digitals. I l’obra segurament haurà quedat molt bé. En canvi, tenim més de la meitat de les voreres dels carrers de tots els nuclis urbans del terme municipal que estan fetes una porqueria, amb clots, rajoles que falten, aixecades pels arbres, etc. Ja ho va dir el director d’aquesta publicació a una recent editorial. El que no sap molta gent és que quan una persona es fa mal per una caiguda a la via pública pot denunciar a l’Ajuntament, i per l’estat de les nostres voreres aquestes denúncies arriben en massa ocasions, i si es demostra al jutjat que realment la vorera es troba en mal estat, s’ha d’indemnitzar a la víctima. Això costa més que arreglar les voreres, i és molt menys ètic preferir pagar indemnitzacions o assegurances que arreglar-les.
Idò al final, si a una persona li prometen allò que vol sentir, potser guanyin un vot. Però si després aquell partit governa els quatre anys de la legislatura, i no du a terme aquella promesa, perd aquest mateix vot a les següents eleccions, que va a l’abstenció per desencant o al partit contrari per haver estat enganyat. Però té memòria la gent del que es va dir el 2019? O sigui, aquí que cadascú aguanti la seva candela.
