Marga Ramis, del GOB: «Necessitam posar límits, per la salut de les nostres Illes i per la nostra»

Un any després de la seva darrera entrevista per a Manacor Comarcal, la portaveu del GOB, Marga Ramis, rep per tercera vegada a aquest mitjà amb l’objectiu d’examinar els nous reptes del Govern de Prohens, així com els grans problemes mediambientals que afronta tant Manacor com el conjunt de les Illes.

• En primer lloc, volia parlar de les eleccions que s’han fet a tots els nivells en els darrers mesos. Comencem per les més recents, les generals. Com a portaveu d’una entitat ecologista com és el GOB, quin balanç fas d’aquestes eleccions?
• Després dels resultats que hi va haver a les eleccions municipals i autonòmiques, des del GOB vàrem sentir una mica d’alleujament amb els resultats de les generals, la veritat és que estàvem molt preocupats amb la posibilitat de que hi hagués un govern central PP-Vox, tenint en compte el negacionisme climàtic que practica la ultradreta. Per sort no va ser així, i això és molt important, ja que una gran part de les competències principals per fer polítiques mediambientals es troben a l’Estat.
• I pel que fa a les eleccions autonòmiques del passat mes de maig, què esperes del nou Govern?
• Noltros esperam que no hi hagi reculades, i més després dels pocs avanços que hem tengut a les Illes en matèria mediambiental. Crec que s’han fet petits gestos, s’han adoptat petites mesures, però poca cosa més. És una llàstima que just ara que hi començava a haver una mica de debat sobre molts dels temes vinculats al medi ambient, no donem més passes endavant. És cert que el nou mandat acaba de començar, però no tenim bons senyals. S’està construint encara més per enfortir un sector que necessita alleugerar el seu rol protagonista, com és el turisme, a la mateixa vegada que s’elimina la conselleria de Medi Ambient. S’ha creat una conselleria del Mar però està molt centrada en el negoci turístic que hi ha al litoral de les Illes… En definitiva, que el mercat reguli cada vegada més la sostenibilitat del planeta no es bo, i molt menys per a unes illes. Crec que ara més que mai necessitam posar límits, per la salut de les nostres Illes i per la nostra.
• Des del teu punt de vista, quins són els grans reptes que té l’Executiu de Marga Prohens en matèria mediambiental?
• En primer lloc, assumir que tenim una crisi climàtica. Si no s’assumeix això, no farem res. Després, tenir clar que incrementar les places de turisme no soluciona el problema. Tot el contrari, de fet. Per tant, el que s’ha de fer passa per elaborar i implementar unes polítiques d’adaptació a aquest canvi climàtic, i deixar de ser tan depenents del turisme de masses. Hem d’apostar per una economia que s’adapti a aquesta crisi climàtica en tots els sentits: temperatures, nivell de l’aigua, recursos hídrics, adaptació als cultius… Tot això hauria de ser prioritari i estratègic, i ara no ho és.
• Pel que fa a les Balears, venim de vuit anys amb l’esquerra al Govern. Quina opinió tens de la feina que ha fet l’esquerra balear en la lluita contra el canvi climàtic i l’aposta per la transició ecològica?
• Com he dit abans, no s’han donat les passes suficients en algunes de les qüestions més importants, encara que sí hem trobat un canvi en el discurs respecte d’anys anteriors. El problema en els darrers anys és que ha faltat ambició en moltes ocasions, i més que fer una política valenta i planificada en matèria de medi ambient, s’han fet gestos i algunes mesures aïllades. S’ha començat a xerrar de moratòries turístiques, de posar límits als creuers, s’ha donat una certa importància al cicle de l’aigua, però moltes vegades s’ha fet discurs sobre això i res més. Dit en altres paraules, no s’ha tocat el més important, que és el model econòmic a les Illes, tot el contrari. S’ha reforçat al sector turístic com a motor principal de l’economía balear.
• Ha estat en aquests darrers anys quan no només s’ha començat a parlar de diversificació, sinó també a fer les primeres passes per fer que aquesta diversificació sigui una realitat. Quant hem avançat aquests anys, i quant queda per recórrer?
• En diversificació s’ha avançat molt poc, hi ha hagut una aposta ferma i clara pel sector turístic, per intentar minimitzar les conseqüències de la Covid-19, i després no hi ha hagut gens de planificació. Només mesures aïllades i res més. Un exemple molt clar d’això el trobam en un decret vinculat a la posidònia que va impulsar l’anterior Govern. En principi, era una normativa bastant bona, que implicava sancions i altres mesures efectives. El problema és que després, a causa del gran volum d’embarcacions que hi ha, no hi ha hagut recursos humans suficients per garantir el compliment del decret. Amb això vull dir que no hi ha hagut una política clara, estructurada, global i a llarg termini amb el medi ambient, només algunes iniciatives que no són suficients per fer front a un repte tan complex com aquest. No pot ser que el sector agrari o el sector pesquer tenguin un paper tan secundari en l’economia balear, fa falta un nou model productiu. A les Illes no tenim una planificació per lluitar contra el canvi climàtic, i el problema és que això no és nou, aquest sempre ha estat un problema a les Illes.
• Pareixia que amb la pandèmia es començarien a donar passes endavant cap a aquest canvi de model productiu, però no ha estat així. No sé fins a quin punt t’ha sorprès això…
• Reconec que fins a un cert punt sí, des del GOB crèiem que la Covid-19 podia servir per donar passes més ambicioses en aquest canvi de model productiu, però no ha estat així. Per desgràcia, tot això s’ha oblidat massa prest, ja que tot d’una es va pretendre recuperar les xifres de la temporada turística de 2019. Jo entenc que estàvem en una situació d’emergència, amb molta gent fent feina en el mateix sector, i hi havia una necessitat de reactivar el sector amb força i rapidesa. De totes maneres, crec que al mateix temps, el Govern hauria d’haver articulat una mirada més a llarg termini, i demostrar que s’havia après la lliçó. El problema és que si amb el Govern d’esquerres no s’ha fet això, molt menys es farà amb el PP.
• De tot el que estàs dient, crec que és molt important ressenyar allò que dius sobre pensar a llarg termini. En un assumpte tan complex com és el canvi climàtic, que és un problema global molt seriós, no és suficient dur endavant mesures aïllades. És necessari un canvi ambiciós…
• Així és, és l’única solució. Fer gestos no és el mateix que fer polítiques. Per afrontar un conflicte com aquest, necessites una política de transició i dotar-te de pressupost. També necessites fer una avaluació dels llocs de treball, i com connectaràs cadascun d’aquests treballs amb un model productiu que sigui acord amb el que necessita la societat i el nostre planeta. Entenc que no és una decisió fàcil i que requereix de molta feina, però s’ha de fer.
• Quan vàrem parlar l’any passat, em vares comentar la importància de l’ampliació del Parc Natural de Llevant, una proposta que ja va ser aprovada al mes de febrer d’enguany. Creus que Manacor i els municipis propers tenen alguna altra assignatura pendent de cara als propers anys, en matèria mediambiental?
• Sí, per supost, el municipi de Manacor té diversos reptes molt importants. En primer lloc, el sector primari. En aquest municipi el sector primari ha deixat de tenir la importància que en realitat hauria de tenir. Per tant, crec que és molt important que Manacor torni a ser un referent de les Illes en el sector primari. Quant a la qüestió urbanística, l’est de Mallorca s’ha convertit en un dels llocs de les Balears amb més construccions de luxe, una realitat silenciosa però molt perjudicial que està afectant molt al mercat immobiliari de les Illes, amb uns preus desorbitats. Aquest boom de construccions de luxe també ve en part propiciat per l’obertura de l’acadèmia Rafa Nadal. Més enllà d’això, també vull destacar la importància de que la part més costera del municipi estigui adaptada a una altra possible tempesta o inundació.