Aquesta és una part de la definició que es troba al fabulós Diccionari Català-Valencià-Balear, que devem a Mn. Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll. Possiblement qualcú es demanarà, on surt aquest ara? Per què comença amb una cita del diccionari? Però confii que estiguin d’acord amb mi que en aquest cas la cita cau tan bé com un vestit fet a mida.
Des de l’any 1982 l’Ajuntament de Manacor subministra aigua a les cases que volen connectar-se (no és obligatori, evidentment). Encara queden moltes cases que no hi estan connectades, sinó que fan servir cisternes que recullen l’aigua de les teulades, encara que segons l’article 87 del fantàstic Pla General d’Ordenació Urbana que aprovaren Més, PSOE i Podem la passada legislatura, és il·legal beure l’aigua de les cisternes o utilitzar-la per altra cosa que regar. Uns ecologistes fantàstics, no troben?
Bé, tornem al tema. L’aigua que se subministra no és potable, conté un excés de nitrats i nitrits. Efectivament, al segle XXI a Manacor encara no es dona aigua potable a la població, sinó una aigua que no es pot beure i amb la què no es pot cuinar (que no llegeixi això ningú de fora poble, que és una vergonya per tots els manacorins). Beure aigua amb massa nitrats i nitrits diu l’Organització Mundial de la Salut que pot provocar metahemoglobinèmia, és a dir, la modificació de l’hemoglobina de la sang i la incapacitat d’aquesta per transportar l’oxigen als teixits. Els principals grups de risc són els lactants alimentats exclusivament amb llet artificial i les dones embarassades. Segurament qualcú se sorprendrà si li diuen que hi ha gent que es beu l’aigua de Manacor, però és així.
Fa també un bon caramull d’anys que es discuteix com posar-hi solució entre tres alternatives: 1) Instal·lar una planta potabilitzadora que elimini els nitrats. 2) Fer arribar fins a Manacor l’aigua de la Serra de Tramuntana de la xarxa aqüífera de Sa Marineta – Sa Costera. 3) Instal·lar una dessaladora a vorera de mar i dur l’aigua fins a Manacor.
La primera opció té tres inconvenients principals que sembla que no es tenen en compte i que són contraris als principis ecològics més bàsics: la quantitat brutal d’energia elèctrica necessària que hauria de pagar l’Ajuntament (o sigui, tots els manacorins); la generació d’aigües residuals amb les què després s’hauria de fer alguna cosa; i que la quantitat d’aigua que es pot extreure dels pous de Manacor té un límit. L’opció de fer una dessaladora no està en mans de l’Ajuntament, pel seu cost, sinó del Govern, i també té una factura elèctrica desorbitada i produeix aigües residuals, però almanco la salmorra es pot tornar abocar a la mar amb un emissari submarí, encara que amb alguns inconvenients mediambientals a la zona. No tenc cap dubte que la millor opció per a Manacor des del punt de vista de l’economia ambiental seria la de fer arribar aigua de la Serra de Tramuntana.
Però, desgraciadament, ara hem de parlar de la realitat. Cap d’aquestes opcions és viable en aquests moments. El motiu és que la xarxa d’aigua de Manacor és un colador. Sí! Un colador que fa que de cada 10 litres que hi circulen se’n perdin 4 per les encletxes, esquerdes, connexions i canonades foradades, i només en puguin arribar 6 fins a les cases. Una autèntica vergonya. I lo més fotut és que governa un partit que s’autoproclama ecologista. Perdó, això no és lo més fotut, lo més fotut és que en els cinc anys i mig que fa que governa no ha tengut orgues de reduir les pèrdues d’aigua.
Ja és ben hora que la gent de Manacor conegui la veritat i actuï en conseqüència. Qualcú ha sentit els darrers anys que s’hagi fet cap campanya municipal de sensibilització perquè tots utilitzem l’aigua d’una manera més responsable? Com per exemple rentar-se les dents o afaitar-se amb l’aixeta aturada i obrint-la només quan és necessari, dutxar-se amb l’aigua estrictament necessària i aturar l’aigua quan ens ensabonam, instal·lar reductors de caudal a les aixetes, instal·lar cisternes als excusats amb menor capacitat o amb dos polsadors, etc. Qualcú ha vist una campanya municipal d’aquest estil els darrers cinc anys i mig? No, perquè no ha existit.
En canvi, va provocar una rialla generalitzada aquell tema de llevar la gespa a unes quantes rotondes, deien que per estalviar aigua, quan això va significar deixar d’utilitzar com a màxim 10.000 litres al mes per rotonda i al mateix temps això és una quantitat ridícula enfront de l’aigua perduda per les canalitzacions subterrànies municipals, de milions de litres al mes.
Només hi ha una certesa absoluta: fa un parell de mesos que tot això que he dit qualcú de la Sala ho deu tenir ben clar, perquè sense avisar a la població l’Ajuntament començà a fer obra als carrers de Fartàritx provocant un caos absolut en deu carrers al mateix temps, per seguir dividint en sectors la xarxa d’aigua i intentar trobar fuites. Després passaren a la zona entre el carrer de la Pau i l’avinguda del Tren. I vos puc assegurar que els propers anys veurem moooooltes obres als carrers, moooooolts de clots, mooooooolts pegats a l’asfalt… perquè si no es redueixen les pèrdues d’aigua per davall del 25% no crec que poguem veure aigua potable, ni de potabilitzadora municipal ni de Sa Costera. I si no, “al loro”.
