La sensació majoritària de la gent és que vivim en una ciutat insegura, on cada dia sentim a dir que ha passat alguna cosa, que han tirat enterra una persona major per robar-li, que han entrat a una botiga o un bar, que han agafat un subjecte conduint begut o drogat, que s’ha donat un cas de violència de gènere… Als diaris i revistes com aquesta existeix una secció fixa de successos, als noticiaris televisius també solen ser notícia els delictes i els tribunals de justícia, hi ha periodistes especialitzats en successos, mai s’havien posat tantes alarmes als domicilis particulars com aquests anys, que fins i tot s’anuncien per la televisió.
El que passa amb les opinions de la gent és que són subjectives, les dades qualitatives són interpretables i qualsevol pot contradir-les argumentant una mica, hi ha polítics especialistes en això, mentre que altres tenen una habilitat innata per magnificar les coses i crear alarma social. Per altra banda, es diu que la ciutadania com a massa social té poca memòria, en moltes ocasions percepcions subjectives es propaguen sense dades i xifres reals per sustentar-les, ni estudis rigorosos.
Bé, idò dit tot això, respecte de la seguretat ciutadana al municipi de Manacor, ara sí que podem afirmar amb proves que Manacor és avui un poble molt més insegur que fa uns anys. I ho podem dir perquè el Ministeri d’Interior publica estadístiques trimestrals de delinqüència per municipis, encara que el nostre “estimat” govern municipal de MES fins ara ho ha negat rotundament, atacant públicament a qui ho hagi insinuat sense entrar en les causes. O és que els amables lectors sabien això?
Idò en l’estadística relativa a Manacor podem comprovar com els delictes penals al nostre municipi s’han duplicat en els darrers 8 anys. Mentre que el 2016 foren 1.262, l’estimació que fan les forces de seguretat per quan acabi el 2024 és que la xifra estigui al voltant dels 2.600 delictes penals. Sí, a Manacor. A la gràfica es veu una disminució al 2020, evidentment provocada pel confinament de la COVID i la posterior prevenció ciutadana respecte de la proximitat d’altres persones que tengué efectes una part del 2021. Però després de novament relaxar-se els hàbits de protecció de la gent, es recuperà la tendència ascendent, amb un significatiu augment els darrers dos anys, fins a superar actualment el rècord històric.
I què es fa per combatre aquesta delinqüència? Idò molt lentament la plantilla de personal de la Policia Nacional a Manacor ha anat augmentant, però la plantilla de la Policia Local es mantén per davall de la quantitat òptima d’efectius, amb vacants tant d’agents com d’oficials. No és un tema que sembla que es prengui seriosament, ni per part de la Delegació del Govern ni de l’Ajuntament de Manacor, i de les xifres es desprèn que està arribant a uns nivells molt perillosos.
Aquest augment de la delinqüència no és només una conseqüència directa de l’augment de la població, com alguns voldran fer creure, sinó també de com és la població i de com actuen les administracions front de la situació actual. Entre els factors principals que els experts s’atreveixen a anomenar es troba la disminució en el nivell mitjà de formació de la població, la taxa d’atur, la crisi dels valors tradicionals, el crim organitzat, el sistema legislatiu espanyol, la indefinició de la Unió Europea i la disminució de la natalitat de la població autòctona. Hi ha varis factors més, però són innombrables, perquè s’han convertit en un modern tabú i qui s’atreveixi a enunciar-los automàticament pot ser crucificat públicament. Segur que vostès mateixos tendran la imaginació suficient per afegir alguns factors més de collita pròpia, que jo no he ni insinuat.
És clar que no es pot posar un policia a cada cap de cantó ni darrere cada ciutadà, no s’ha de cercar per aquí la solució, però és evident que els remeis que s’han aplicat fins ara no es corresponen a la realitat social que vivim. Serà necessari aplicar mesures noves per una situació nova, perquè les xifres demostren que els delinqüents estan guanyant la partida i la ciutadania, patint les conseqüències. Segurament ens haurem d’espolsar uns quants complexos i fer algunes passes que fins ara no havien estat necessàries. És un tema molt delicat, i com sempre pagaran justos per pecadors, el que en sí mateix també és una injustícia.
En qualsevol cas, essent aquest el darrer article d’aquest any, no voldria acabar sense abans donar els molts d’anys des d’aquesta tribuna a les persones que tenen el costum de llegir les línies d’aquest humil articulista. Els desig unes bones festes i que el 2025 sigui una mica millor. Ah, i recordin que dimarts que ve es passejarà per Manacor un home que té tants de nassos com dies té l’any, si el veuen el saludin i li donin també els molts d’anys.
