“L’Escola de Mallorquí és més viva que mai”

Com cada any per novembre, Manacor Comarcal s’acosta a l’Escola de Mallorquí amb la intenció de conèixer com ha anat l’inici del curs en aquesta històrica institució manacorina. La directora, Margalida Rosselló, ens rep amb la seva alegria habitual. És una entrevistada que no necessita gaires preguntes per donar un bon grapat de titulars. Xerram de les dades d’aquest curs, però també intentam conèixer les raons que expliquen aquest creixement continu d’una entitat que, com va dir el regidor de Política Lingüística, Sebastià Llodrà, a aquest mitjà fa poques setmanes, suposa una “deliciosa anomalia”.

• L’Escola de Mallorquí ha començat un nou curs. Quines xifres ens en pots donar?
• Aquest curs tornam a repetir les bones dades dels darrers anys. Per exemple, tenim fins a onze cursos de català, amb 306 persones només aquest primer quadrimestre. Ja sigui per avançar en les diferents carreres professionals o bé per gust, la demanda que tenim en tots els nivells és molt alta, amb devers trenta alumnes per classe. Per altra banda, els cursos d’Història i d’Història de l’Art de Mallorca arriben als 126 alumnes, a ball de bot ja en tenim 202, i en el curs d’instruments tradicionals, que és més recent, ja arribam als 25 alumnes.
• Un altre any de consolidació…
• Totalment, tot està funcionant. La nostra escola té molt bona salut. Fa dos anys els cursos de català varen patir una petita davallada, cosa que finalment va ser una excepció, perquè tant l’any passat com enguany hem recuperat les xifres a què ja estam avesats. De fet, més que la decisió del Govern de llevar importància al mèrit del català, jo crec que en aquell moment ens va perjudicar més el procés d’estabilització que hi havia.
• A més dels cursos normatius, també feis la vostra feina amb els nouvinguts…
• Sí, i està bé que en xerrem, d’això, perquè és una tasca de l’Escola que no es coneix gaire. Ja fa quatre anys que col·laboram amb el Projecte Benvinguda, que es fa en coordinació amb Serveis Socials, en què acollim aquells nouvinguts que fa manco d’un any que resideixen al municipi i necessiten aprendre no només la llengua, sinó que també han de tenir clar com s’han de moure per Manacor, quins recursos tenen… La veritat és que estam molt satisfets amb aquest projecte, ja comptam amb 35 persones. A més, tenim els tallers de conversa, que ajuden a complementar la formació dels cursos de català per a tots els nouvinguts.
• Recentment vàrem entrevistar la presidenta de l’Obra Cultural Balear, i ens va dir que la principal causa del creixement de l’entitat venia per l’auge de l’extrema dreta. Fins a quin punt creus que aquest condicionant explica el creixement i la consolidació de l’Escola Municipal de Mallorquí?
• Tot i que en el cas de l’Obra aquest raonament sigui més que vàlid, pens que en el cas de l’Escola, el nostre creixement és per altres raons. Una, clara i més pràctica, és la nostra capacitat d’adaptació, i l’altra, i aquesta és una raó més profunda, és el sentit d’identitat, de pertinença, que dona l’Escola de Mallorquí. Vivim en un món tan global i interrelacionat, on tot va massa aviat i costa sentir les teves arrels, que molta gent ve a l’Escola per aquesta necessitat de sentir-te a ca teva. Estic pensant, per exemple, en tots aquests alumnes d’entre cinquanta i vuitanta anys que venen als cursos d’Història i d’Història de l’Art, i que venen aquí per conèixer una història que mai no varen estudiar. Per altra banda, i dic això pensant en els cursos de ball de bot i d’instruments tradicionals, hi ha hagut un canvi de paradigma molt fort a l’hora d’expressar la nostra connexió amb aquestes tradicions. Fa vint o trenta anys, poca gent ballava ball de bot o tocava xeremies, i ara tenim tota casta de gent interessada per això: joves, gent major, estrangers…
• De fet, a les festes populars dels darrers anys s’ha pogut comprovar que el ball de bot ha anat a més entre els joves…
• Exacte, i aquí tornam al que hem dit abans: fer ball de bot també ajuda molt a l’hora de sentir-te part d’un grup, d’una comunitat. Els darrers anys, els cursos de ball de bot i d’instruments tradicionals han crescut sempre, any rere any, cosa que demostra que hi ha aquesta fam d’identitat. Per altra banda, estic molt contenta amb el repte de dur els joves a l’Escola de Mallorquí. És un repte que anam superant a poc a poc, tot i que no és fàcil. Avui en dia hi ha ball de bot als patis dels nostres instituts i a les classes d’Educació Física.
• En aquest intent d’atreure els joves també hi ajuda la forta estructura cultural que hi ha Manacor…
• Ja ho crec. No només hi som nosaltres; les escoles, els instituts, el gran nombre d’artistes que tenim a Manacor… tot això ajuda molt que l’Escola de Mallorquí pugui tenir aquesta salut tan envejable. Que contínuament hi hagi actes al carrer on es balla ball de bot, jo crec que això fa més per la nostra llengua i la nostra cultura que els mateixos cursos. Al mateix temps, i encara que a Manacor hi tenguem una programació cultural molt àmplia i variada, les conferències d’aquest començament de curs han comptat amb un centenar d’assistents, amb gent que ve de Calvià, Marratxí, sa Pobla, Pollença… Això també demostra el bon moment en què es troba l’Escola ara mateix.
• Ja fa cinc anys que estàs al capdavant de l’Escola de Mallorquí. Quin balanç en fas, d’aquests anys?
• Et puc assegurar que estic tan motivada com el primer any. Pens que ja hem demostrat que l’Escola de Mallorquí no és un edifici. Dir que és un lloc per aprendre està bé, però crec que no és suficient per fer una descripció real de l’Escola. D’alguna manera, s’ha acabat generant un ambient de família que només es pot entendre venint a l’Escola de manera habitual, i passant gust dels cursos i les activitats. Més que les xifres, el més important d’aquesta experiència són les sensacions que transmeten els professors i els alumnes. Estic molt agraïda a tots ells per la seva implicació, fet que demostra també que l’Escola és més viva que mai.
• Vols afegir res més?
• Només vull afegir que aquest diumenge, 23 de novembre, feim la primera ballada de ball de bot a l’Escola, cosa que suposarà la inauguració d’unes jornades de ball que aniran a més els mesos que venen. El 21 de desembre anirem per primera vegada a s’Illot, l’11 de gener ballarem a Porto Cristo, el 22 de març serem a Son Macià, i després tornarem a ballar a Manacor.