
«Manacor no té memòria de peix», per Jaume Rigo
Negre. Així és com veu MES el resultat de les pròximes eleccions locals a l’Ajuntament de Manacor. Corr el rumor que les seves pròpies enquestes els donen 3 regidors, quan ara en tenen 7. Una catàstrofe en tota regla. I front aquesta situació, l’únic que es pot fer és prendre mesures radicals, com llevar el focus d’atenció que ara mateix està posat sobre el responsable de la situació en la qual es troba Manacor fruit d’aquests darrers set anys i mig de desgovern i deixadesa, el senyor Oliver. En un símil teatral, treure’l d’escena, com diria el seu substitut. Deuen tenir l’esperança que la gent manacorina tengui memòria de peix i quan arribi el maig de 2027 ja no recordin “es batle des clots”.
Perboc. Sí, un bon perboc. MES s’ha vist entre l’espasa i la paret. Hauria estat més fàcil fer-lo desaparèixer per la porta de darrere si el partit li hagués donat un sou per Ciutat, si l’hagués col·locat a una de les tres assessories que té MES al Consell de Mallorca, a part dels quatre consellers electes. Encara que l’inconvenient és que haurien hagut d’enviar al carrer a un dels seus assessors actuals. Per què no ho han fet? Pensin al respecte. Fa molt de fred a l’oposició! No hi ha càrrecs a repartir ni pot d’on xuclar. L’operació no ha anat bé i s’hauria de quedar sense sou els vuit mesos que queden, fent campanya per la seva candidatura al Consell i sense cobrar. Per tant, no haurà estat possible treure’l totalment de l’escena mediàtica manacorina, i el ja exbatle quedarà com a regidor fins al final de la legislatura, per tenir una nòmina.
Bilocació. Aquesta és la virtut que deien que tenien el Pare Pio, Sant Antoni de Pàdua, Sant Martí de Porres… Ara ens demostrarà com es fa per ser regidor de l’equip de govern de Manacor i, al mateix temps, encapçalar la campanya de MES al Consell de Mallorca, per tenir el cap posat als dos llocs. Ara ens podrà il·lustrar respecte de com s’han de fer aquestes dues feines tan diferents, fent-les ben fetes, ell que criticà tant altres polítics que tenien dues responsabilitats diferents a l’hora. Haurem de veure si realment el veuen per l’Ajuntament, encara que l’àrea que s’ha reservat és Cultura, un conglomerat de diferents serveis cadascun amb el seu cap funcionari i que fins ara han funcionat de manera pràcticament autònoma: Biblioteques, Institució Alcover, Museu i Teatre, a més d’altres competències puntuals i més concretes.
Quatre. Són quatre els objectius que ha de cobrir MES urgentment: llevar del mig al desgastat Oliver, vestir el futur candidat Montero, frenar la desfeta electoral a Manacor i llançar la campanya d’Oliver al Consell de Mallorca. Em sembla que serà un circ de quatre pistes, massa complicat per poder-ho manejar, a més de la batalla interna que ho envolta tot. No oblidem que MES és una ensalada que aglutina formacions tan diverses com PSM-Entesa, ERC i Iniciativa Verds, amb els seus respectius corrents ideològics, militància i interessos.
Masclista. Lògicament, no ha estat res d’això el que ha contat a la seva roda de premsa per anunciar la dimissió, hauria estat massa escandalós. Però no ha passat inadvertit que ha donat les gràcies per estar al seu costat a les seves persones de confiança: Joan Gaià, Sebastià Llodrà i Joan Llodrà. Sí, efectivament, cap dona, i per això hi ha hagut qui l’ha qualificat de masclista o misogin durant aquestes dues legislatures. Jo no ho faré, per descomptat, però ha estat una mica lleig que al seu comiat destapàs realment la seva manera de ser i pensar. Estic ben segur que dins MES hi ha dones vàlides, ben vàlides, però que s’han vist arraconades. No n’ha sabut trobar ni una.
Coincidència? I justament qui ha ocupat la cadira alta de Batlia aquests darrers set anys i quatre mesos ha elegit per presentar la seva dimissió el mateix dia que també ho feia l’altre personatge que ha ocupat la Presidència del Govern des de fa vuit anys i quatre mesos. I no és l’únic paral·lelisme entre els dos. El cansament de la població amb els dos és palpable, la gent ja no els vol ni veure. Estan totalment cremats i a la fi han vist que continuant al càrrec només feien mal a les seves sigles i a la possibilitat de minimitzar la caiguda en picat de vots.
Novetat. La llei electoral que s’havia aplicat fins a les eleccions locals de 2023, establia que la paritat dona-home havia de ser de tres a dos en cada tram de cinc. És a dir, entre els cinc primers hi havia d’haver o tres dones i dos homes, o a la inversa. I, a més, que en el conjunt de la candidatura també s’havia de respectar aquesta mateixa proporció. En canvi, el 2024 s’aprovà una nova llei, que determina el que anomenam cremallera: dona-home-dona-home… o home-dona-home-dona… i així fins al final de la llista. Aquesta norma no s’ha aplicat mai encara a cap procés electoral municipal, i estic segur que a algunes formacions els resultarà notablement difícil complir-ho.








