Fer les coses amb visió de futur és bo. És necessari. Preveure, planificar, avançar-se i no deixar que les coses ens caiguin damunt d’improvís. Però aquesta visió de futur no pot consistir a solucionar un problema creant-ne d’altres. I precisament això és el que, a parer meu, han fet MÉS i el PSOE a Manacor durant aquests darrers set anys. M’explicaré.
Els pobles i les ciutats necessiten arbres. Embelleixen els carrers, transformen diòxid de carboni en oxigen, redueixen la contaminació acústica i, sobretot, proporcionen ombra. Està demostrat que la presència d’arbres disminueix uns quants graus la temperatura dels carrers en les èpoques més caloroses de l’any. I si una ciutat ha sabut crear una massa arbòria sana i frondosa, aquesta pot fer disminuir la temperatura de tota la ciutat, fent-la moltíssim més agradable per viure. Són necessaris, no hi ha cap dubte.
Però la gestió dels arbres dels nostres carrers sempre ha estat descuidada, no és cosa d’ara, perquè és cara. En alguns moments se sembraren espècies inadequades per diversos motius i, a més, el seu manteniment tampoc va ser el correcte. Per exemple, aquells pins tan habituals a moltes avingudes, avui és important preservar-los en aquells indrets on són tradicionals, però no introduir-los en altres. Tenen inconvenients greus, aixequen els trespols de les voreres i fins i tot espenyen cisternes, no toleren gaire bé les podes, pateixen la plaga de la processionària (que és perillosa per a la població), la seva tendència natural és de créixer molt i quan s’esbranquen o cauen d’arrel fan molt de mal.
Altres arbres, com els de l’avinguda del Torrent, es deixaren créixer en altura excessivament en el seu moment, i ara no es poden coronar, perquè no ho podrien suportar. I a més la llenya no és massa forta, de manera que quan fa vent solen caure branques. Més recentment s’han sembrat espècies que tenen el greu problema de la brutor que provoquen, i no xerr de les fulles, que és ben normal i s’han d’acceptar com una cosa natural, fent-ne una correcta retirada. El que vull dir és la brutor de les seves flors (com les tipuanes) i dels seus fruits (com les moreres i oliveres), que sovint deixen els carrers empastissats i aferradissos.
Arribats aquí, probablement una immensa majoria podem coincidir que tots els arbres presenten algun inconvenient o altre, però això és la natura, els humans la volem dominar a la nostra conveniència, perquè ja no estam acostumats a conviure amb ella i ens queixam permanentment. Potser hauríem de respectar una mica més el nostre món i la natura, i no pretendre que l’entorn urbà fos totalment artificial. Però al mateix temps també s’haurien de seleccionar les espècies i sobretot fer-ne un manteniment que minimitzàs aquests inconvenients.
Fer-li una poda radical a un arbre, no li és bo. Podar cada molts anys pot fer molt de mal a un arbre, tant si xerram de podes per orientar el seu creixement, com per mantenir unes dimensions adequades quan ja és adult. Per tant, s’ha de ser constant en el seu manteniment, fer-ho cada any. Però una vegada que ens trobam amb arbres en mal estat, desproporcionats en altura per exemple, és el més adequat eliminar-los de tot un carrer de cop per ressembrar-los?
Aquestes setmanes ha estat sonat el cas del carrer de sa Cabana, on s’han eliminat tots els arbres de cop. Algun dels arbres eliminats sí que podia estar en mal estat, o ser massa alt i poder provocar la caiguda d’una branca, però estic ben segur que cap requeria la intervenció tan radical d’arrabassar-lo urgentment. Era necessari fer això? El regidor que té les competències va dir al Ple que havia consultat l’opinió de la gent d’aquest carrer, mentre els veïnats amb qui he pogut xerrar em diuen que no l’han vist mai per allà ni han xerrat mai amb ell. La indignació dels veïnats és de tal magnitud que ja han iniciat una recollida de firmes en contra d’aquest despropòsit.
Quan s’estimen els arbres, se cerquen solucions alternatives i personalitzades per a cada exemplar. Per exemple, si es veu que fa falta canviar els arbres d’un carrer, és molt millor no eliminar-los tots de cop i perdre totes les ombres durant uns quants anys. Es poden substituir alguns dels arbres del carrer, aquells l’estat de salut dels quals pugui representar més risc, i fer-ho en diverses fases en un pla a més llarg termini. Si una branca està en mal estat o és massa gran, es pot podar o estabilitzar utilitzant elements de subjecció provisionals. I si el que es pretén és modificar els escocells (jardineres) o redistribuir l’espai del carrer, encara hi ha més motius per planificar una substitució progressiva. Fer desaparèixer tota l’arbrada d’un carrer de cop condemna els residents a una dècada, com a mínim, d’espais més durs i menys habitables. Les coses es poden fer d’una altra manera, vos ho assegur, però sembla que aquests el darrer en qui pensen és en la gent.
Tic, tac, tic, tac… Ja només falten 367 dies.
