Aquest 2026 se celebra el centenari del naixement del poeta Blai Bonet. Amb objectivitat, és el poeta més important del segle XX a les Illes i podria ser que també fos el millor, però això podria ser discutible si el comparam amb Miquel Àngel Riera, Guillem d’Efak, Jaume Vidal i Josep Maria Llompart. Tots ells, predicadors i moralistes de la llengua catalana, conformen una generació que serà difícil de superar.
Si ens centram en aquest centenari d’en Blai Bonet haurem de rellegir i analitzar la seva producció global, que és molt ampla entre poemes, novelles, narrativa, dietaris i llibres sobre plàstica, especialment pintura i ceràmica. Quan Blai Bonet publica la seva primera novella, El mar, provoca un escàndol entre escriptors conservadors i també entre capellans, perquè gran part del clero el seguia, alguns l’admiraven i, entre tots, el promocionaven.
El mar reflecteix el món de joventut d’en Blai, quan va estar ingressat a Caubet per tuberculosi, que va poder superar gràcies a la Penicil·lina que li aconseguia el seu mentor, l’apotecari Bernat Vidal. Un llibre dur, intens, vers un jove que lluita per no morir, mentre experimenta sensacions i passions extremes per a aquella època.
Tota la seva producció és interessant. Algunes pàgines tal volta serien anacròniques, però molt poques; era progressista i valent. És, però, en la poesia que va destacar, com autor especial, molt diferent dels altres. Tenia aquell magnetisme que s’empeltava als lectors. I encara el té, naturalment.
De fet, molts de poetes insulars li copiàvem versos aïllats, perquè la seva capacitat de metàfora i de sorpresa era un dels objectius dels poetes dels anys setanta i vuitanta. En Miquel Àngel mateix li manlleva algunes frases i alguns conceptes. En Jaume Santandreu, molts més (…els poltres del sentiment…), en Damià Huguet, fins a nivells extrems. Només duien línies clarament diferents alguns, com en Guillem d’Efak, que no s’afanyaven en l’estil d’en Blai Bonet.
Esperem que Manacor se sumi als actes d’homenatge, reconeixement i redescobriment de l’obra d’en Blai. De fet, sabem que en Joan Gomila té en projecte preparar i oferir un recital/espectacle vers la poesia blaibonetiana. I qui això escriu també treballa en una interpretació personal dels poemes del geni santanyiner.
Que no hauria de ser l’únic que es programi.
