Fa una partida d’anys, un grup de joves ben animats, amants de la cultura popular, decidiren fer una carrossa per les Beneïdes de Sant Antoni de Manacor. Un d’ells tenia un tractoret per feinejar a foravila i un remolc, per tant, en el seu temps lliure hi aixecaren una petita caseta damunt, cercaren un ullastre per tallar el darrer moment, feren un tancat on posar alguns animals i prepararen un vestit per Sant Antoni parant lloves. S’hi pegaren algunes setmanes, amb tota la il·lusió del món i un esperit santantonier de primera.
El dia de Sant Antoni ben de matí agafaren carretera, per arribar d’hora. No vos feis una idea de lo contents que anaven, per lo bé que els havia quedat i per veure la feina acabada. Feien poca via, per no malmenar l’escena, devers 10 kilòmetres per hora. Al cap de menys de 100 metres de carretera els aturà “l’autoritat competent”. El paquet que els va caure va ser ben salat, encara fumen en pipa. Amb tota seguretat es va complir la llei. Amb tota seguretat, qui podia tenir un poc de mà esquerra i de manera improvisada custodiar aquells al·lots fins al poble per participar en la festa, va demostrar que no tenia el coneixement imprescindible per qui ha de vetlar pel bé de tots.
Aquest mateix diumenge capvespre als voltants de Manacor s’ha celebrat un ralli. La primera etapa es realitzava a Sant Llorenç, la segona a Son Macià. Entre les dues etapes, els participants s’havien de desplaçar per carretera d’un indret a l’altre. És de suposar que tots els vehicles havien passat la ITV i tenen permís per circular per carretera com un cotxe més, per no haver de circular damunt un remolc quan no estan participant a una carrera. En qualsevol cas, em fa la impressió que si el meu cotxe tronàs com alguns d’ells no passaria la revisió i em fotrien un bon paquet. Per altra part, ja vos dic que quan circules per carretera tranquil·lament no és plat de gust dur aferrat al cul un vehicle de carreres sonant ben igual que una mascletà valenciana. Per no xerrar de qualque maniobra d’avançament temerària i qualque accelerada per encalentir el motor… Ara bé, ningú els va fer els comptes en el tram de la carretera Manacor-Felanitx fins a la rotonda de Son Macià.
Les diferències de tracte que es fan entre una persona i una altra es donen habitualment a la vida privada, i no m’hi puc ficar perquè cadascú pot fer el que vulgui. Però quan les fa una administració pública ja xerram d’una injustícia, i en certa manera és corrupció. Les administracions públiques, a tots els nivells, a vegades en fan, de diferències de tracte d’una persona a una altra. Bé, volia dir algunes persones que han de fer funcionar les administracions públiques, una minoria molt minoritària, evidentment.
Per posar un exemple clar, a Manacor tenim el cas dels vehicles abandonats a la via pública i les denúncies que en fan els ciutadans. Encara que qualcú no ho vulgui veure, aquests automòbils ocupen el lloc que podria ocupar el cotxe d’un veïnat aparcat normalment. I quan a Manacor hi ha tants problemes d’estacionament, tenir carrers amb més de vuit cotxes abandonats és molt trist i causa molt de perjudici. Bé, idò com deia, s’ha donat el cas d’algun veïnat que ha comunicat (potser per vies no oficials) que un cotxe abandonat feia nosa davant ca seva, i en poques setmanes s’ha retirat. Mentre que hi ha cotxes abandonats que fa dos anys que estan aparcats al mateix lloc encara que un veïnat ho hagi denunciat repetidament a la Policia Local. Realment la quantitat de vehicles abandonats entre tots els nuclis urbans de Manacor ha arribat a un nivell que fa por, i no s’hi posa mà de mestre.
Els casos d’algun clot situat inconvenientment, o d’alguna camada de foravila que s’ha arreglat passant davant les altres, són alguns exemples més d’aquesta “corrupcioneta de poble” que fa tant de mal a la imatge de les institucions. Però encara és més greu quan qui l’hauria de perseguir i sancionar mira cap a un altre costat i els casos es van repetint de tant en tant.
També seria similar a si una administració pública, com un ajuntament, organitzàs actes pensant només en un perfil de ciutadà d’unes determinades ideologies, tendències polítiques o gustos musicals, deixant de banda a la resta de la ciutadania simplement perquè “no són de la seva corda”. S’estarien invertint els doblers públics que surten dels imposts de tots en crear esdeveniments, actes culturals i oci principalment per un determinat perfil, intentant dissenyar de manera partidista el que hauria de fer i el que hauria de pensar la gent, perquè seria això o res. I els joves són encara més manipulables. Per tant, s’estarien creant ciutadans de primera i ciutadans de segona, i tendríem una altra vegada una diferència de tracte completament intencionada i institucional.
En definitiva, les normes i els serveis públics han de ser els mateixos per a tots o es comet una injustícia, i les administracions públiques i els que hi treballen, siguin empleats o polítics, s’han de preocupar molt d’això… i em sembla que ara mateix no està passant. Em sap greu haver-ho de dir.
