Texte i fotos: Joan Servera “Imatges”
Un concert de luxe, va ser el que diumenge dia 31, el duet format per la violoncel.lista Zuzanna Sosnowska (Polonia, 1993) i el pianista Magí Garcies (Palma, 1994), ens van oferir a s’Agrícola i que va ser presentat pel concertista de piano Andreu Riera, que a més és l’assessor musical (de música clàssica) de s’Agrícola.
Si el currículum dels dos artistes per separat és impressionant (i que podeu consultar a les milers de cites que trobareu a les xarxes socials) com a duet relativament novell, Sosnova-Garcías és una formació que forma ja part del panorama musical clàssic nacional i internacional.
Primer interpretaren algunes de les variacions que Beethoven (1770-1827) va fer per a piano i cello d’un tema de La Flauta màgica de Mozart (1756-1791). Beethoven, deixà constància de l’admiració que sentia per a Mozart en les dues col.leccions de variacions de a violoncel i piano sobre temes de la flauta màgica, i que pretenien destacar el compositor com a pianista.
La Sonata del jueu polonès Szymon Lacks (1901-1983) que ens expressa el bullici del París de l’any 1926 i que equipara les dificultats tècniques dels dos instruments, aprofitant tota la sonoritat de violoncel, sempre resguardat pel piano, sobretot al tercer moviment, els dos instruments pareix que toquen amb total independència un de l’altre, amb un frenesí total que dura fins a la darrera nota.
Les tres obres curtes de la compositora i directora francesa Nadia Boulanger (1887-1979) que varen ser escrites originalment per Orgue, i que a l’any 1914 la mateixa Nadia Boulanger les va transcriure, se poden qualificar de postimpressionista, una obertura de so melòdic molt extremat, delicat i misteriós, seguit de aire viu i ràpid però controlat per acabar amb un tema quasi frenètic que mostra el domini total dels músics sobre l’instrument.
Per acabar, la Paràfrasi sobre un tema del Barber de Sevilla de Rossini (1792 – 1868) que va escriure Mario Castelnuovo-Tedesco (1895-1968), va ser tal vegada l’obra no més coneguda però sí la més popular, ja que la presència inequívoca de la melodia de l’òpera italiana magistralment interpretada va donar lloc a que el públic, en haver acabat i després d’una sèrie de grans ovacions, obligàs als músics a fer un bis musical.
En definitiva, un concert sorpresa, que ens mostra que les variacions, paràfrasis o transcripcions de grans obres també ens poden deixar altres grans noves composicions, i si són executades amb l’afinació i pulcritud amb què ho feren en duet Sosnowska-Garcies, transporten al públic a la millor de sala d’audicions (i d’emocions) del món.
