Em sorprenen cada any, quan arribam en aquestes dates, la quantitat de coses rares que passen, i que la majoria veu amb la més absoluta normalitat. D’entrada és Nadal, o sigui, se celebra el natalici o naixement de Jesús, en una Mallorca on la religió cristiana possiblement és professada per menys de la meitat de la població, i practicada per menys d’una sisena part. Però continua essent festa, i tothom vol tenir dies de festa, tant si hi creuen com si no.
Molta gent haurà desitjat aquests dies bon Nadal, sense cap relació per a ells amb el fet que fa dos mil i una partida d’anys va néixer un nin a Betlem que canviaria radicalment la història de la humanitat. I potser a ca seva faran un arbre de Nadal en lloc d’un betlem, i al capcurucull hi posaran una estrella, desconnectant tot això, per ignorància o hipocresia, del fet religiós.
I altres no hauran desitjat bon Nadal, sinó bones festes d’hivern o bones festes de desembre, a les quals no hauran renunciat (només faltaria), encara que creguin que ells no han de celebrar res. I fins i tot potser hauran anat a escoltar el cant de la Sibil·la i sortit després de l’església a l’atropellada, no fos cosa que es converteixin en estàtua de sal. O penjat a ca seva unes neules de paper retallades, ara que aquestes coses estan de moda. Tot per anar a la moda.
Mentrestant, Sant Nicolau haurà duit la nit de Nadal més regals als infants que els que duran els Reis, per la terrible desgràcia que Nadal es troba a l’inici de les vacances escolars, mentre que els Reis en marquen la finalització, i no hi ha temps per jugar amb les juguetes noves. La maledicció del calendari. Fins i tot en això la nostra cultura té mala sort, a un ca magre tot són puces. M’han dit aquests dies que s’hauria de començar un moviment popular per aconseguir que les vacances escolars durin des de Nadal fins a Sant Antoni, així les nines i els nins podrien jugar amb allò que els haguessin duit els Reis. No ho sé si les mares i pares d’aquests infants estarien contents o fellons!
I aquesta setmana tenim Cap d’Any, una festa civil embotida entre dues festes religioses, perquè just després arribam als Reis. Acabarà un any i en començarà un altre, i seguirem en la mateixa febre consumista de regals i opulents dinars i sopars tan allunyada del missatge original de la celebració d’aquests dies.
El que és segur és que molts faran propòsits d’Any Nou, que més bé hauríem d’anomenar desitjos. La diferència entre un desig i un propòsit és que en el primer esperam que succeeixi per si mateix, que la sort ens somrigui, mentre que fer-se un propòsit és marcar-se un objectiu i treballar per aconseguir-ho, decididament i sense deixar de fer tot el possible. La confusió entre els dos conceptes és habitual. Els desitjos són per demanar als Reis, si es vol, o llançant una moneda a la Fontana di Trevi, a un pou dels desitjos o a la font de Lluc, que el resultat és el mateix.
I xerrant de desitjos, aquests dies hem conegut un dels desitjos del batle “de tots els manacorins”, i és que vol que morin tots els que no pensen com ell i són d’extrema dreta. No ha dit si vol que morin de mort natural o si prefereix que els afusellin davant una paret de Son Coletes, amb les mans fermades a l’esquena i el cap tapat amb un sac. Però sona molt democràtic tot. Esperem que no ho arribi a convertir en un propòsit, ni doni fua als seus per atacar “democràticament” la seu d’altres partits polítics, com ha passat a Inca aquests dies i fa un temps passà a Manacor. En qualsevol cas, supòs que deu considerar que declaracions d’aquest estil són les apropiades per fomentar el clima de germanor que correspon a les festes de Nadal. Tot són maneres.
I em deman jo, no és precisament nazisme proclamar que hi ha una raça superior, i que la resta s’han d’eliminar per purificar la humanitat? Idò aquestes declaracions no serien per si mateixes feixistes? És irònic que els que volen fer veure que són antifeixistes siguin els més feixistes de tots. Vivim realment en temps estranys!
