Magdalena Ordinas
Com ja saben els nostres estimats lectors/es de «Manacor Comarcal», a l’edició impresa que, des d’ahir dijous 19 es pot trobar a tots els punts de venda de Manacor i Comarca, vam publicar les opinions d’un bon nombre de ciutadans/es de Sant Llorenç des Cardassar i de Son Servera, per saber el seu parer sobre el Coronavirus.
A continuació publicam una altra «fornada» d’opinions i que no vam publicar a l’edició impresa.
Són aquests/es:
Bernardino de Arriba, president de l’Associació de la Tercera Edat de Cala Millor
A la meva dona i jo juntament amb 4 socis més, hem estat dels darrers pensionistes del Imserso en fer un viatge de 10 dies. Sortirem el dia 8 de Mallorca cap a Benidorm amb un grup gran des de Mallorca, els primers dies beníssim, excursions, sol, l’hotel ple i la platja també, bars amb terrasses plenes de gent. Però el dia 12, em van telefonar des de l’Ajuntament de Son Servera, que havíem de tancar el local de la 3a edat de Cala Millor, pel coronavirus. Vaig avisar a la junta directiva i el tancaren. Però a Benidorm tot seguia igual, la platja plena de gent gran amb monitors, excursions, i balls, però el dissabte dia 14 tancaren el bar i ens avisarem que havien d’estar a l’habitació, que no podíem sortir fora. El cap vespre estava avorrit, em sentia empresonat i vaig intentar sortir a la terrassa de davant l’hotel i la policia immediatament em va fer entrar a l’hotel. Hi havia un senyor que passejava un canet petit i li vaig dir si m’ho llogava per dos dies, i em va fer la broma de demanar 150 euros. De moment tenim la confirmació del vol de tornada per dia 17, diuen que l’aeroport d’Alacant és un caos, esperam poder tornar. I ens sap molt de greu el que està passant amb el problema del coronavirus, en esser a Cala Millor estarem a casa com ens han dit els altres socis que fan, i esperem que pugin trobar una vacuna contra aquest virus.
Tomàs Martínez, president de l’Obra Cultural Balear de Sant Llorenç
Estam davant una situació d’excepcionalitat i per tant les mesures també han de ser excepcionals, fins i tot un poc més decidides en el cas de les nostres illes on ja fa dies que s’haurien d’haver restringit les entrades a ports i aeroports, que són les nostres carreteres.
Un missatge d’ànim a tota la població amb el desig que aquest dies, que seran mals de passar, ens serveixin per retrobar-nos un poc més, a nosaltres mateixos, com a persones.
Antònia Brunet, Bibliotecària sa Coma
Jo sí faig feina i som a la biblioteca però, les nostres biblioteques estan tancades al públic per tant afectar sí que els hauria afectat als nins, nines, i els adults si haguessin pogut sortir, cosa que no poden fer. De totes maneres oferim eBiblio Illes Balears, és un servei de les biblioteques públiques de les Illes Balears per a préstec de llibres electrònics a traves de internet en format digital para lectures en diferents dispositius: tablets, telèfons intel•ligents, ordenadors, o lectors de llibres electrònics compatibles com DRM de Adobe. És una iniciativa del Ministeri de Cultura i Esports amb la col•laboració de la Conselleria del Govern de les Illes Balears. Podem fer ús d’aquest servei els usuaris de les biblioteques públiques de les Illes Balears. Per a més informació addicional es poden dirigir a: biblioteconomia. Pot fer ús d’aquest servei qualsevol persona que disposi d’un carnet de usuari de les biblioteques públiques de les Illes Balears.
Aina Maria Ballester, empresària i veïna de sa Coma
El tema del confinament degut al coronavirus afecta profundament tant a nivell laboral com social i familiar. Ho hem d’assumir amb la màxima responsabilitat possible i amb positivitat. A nivell laboral aprofitam per avençar feina d’oficina, organitzar magatzem, posar a punt la tenda per quan es normalitzi la situació, i puguem obrir, i si entra qualque venta telefònica ben rebuda és. A nivell familiar intentam posa ordre a la casa, arreglant coses que queden pendents: pintar, neteja a fons de trasters. Intentem fer activitats junts, exercici físic, jocs de taula, deures, etc. i no entrar dins una sensació d’avorriment. Esper que passi el més aviat possible i que aprofitem aquesta aturada obligatòria per estar amb la nostra família. Força i ànims a tothom.
Antoni Barragan, president de l’Associació de Veinats de sa Coma
Sobre el tema del coronavirus, feim el que fa tothom, els que hem d’anar a fer feina acudim i les famílies que tenen nins i els han de cuidar i queden a casa i heu fan el millor que poden, també molts han de cuidar als seus majors. Des de l’Associació volem fer arribar el nostre agraïment a totes les persones implicades amb aquesta lluita contra el coronavirus, i esperem que puguin trobar una solució. El que desitjam és que passi el més aviat possible, si qualque veí necessita informació o ajuda estam a la seva disposició.
Mestra de la zona de Llevant (anónima). De com afecta el coronavirus als alumnes i docents
En el camp docent, ja feia unes setmanes que notàvem que cosa passava. Moltes de les sortides programades es cancel•laven, distints tallers no es podrien dur a terme als centres educatius, hi havia un rum-rum sobre el poder fer o no els viatges d’estudis,… però dijous horabaixa després de la compareixença de na Francina Armengol fou el moment en el que es feu oficial que el Coronavirus o la malaltia COVID-19 era tema seriós. Estiguérem tots en contacte tant via missatgeria mòbil, com telefònica per saber com actuar al dia següent.
En aquell moment no només parlàrem els membres d’un mateix centre, sinó en xarxa per reubicar-nos i entendre una mica millor la magnitud del que s’havia comunicat. No hi havia ordres clares, ni decisions preses; però el que tots i totes sabíem era que havíem de preparar material, tasques, respostes per poder donar al dia següent. Automàticament el nostre cervell es posava en marxa i visualitzava tot el banc de recursos del que disposàvem; així com anaven sorgint les primeres idees de propostes a realitzar. Com a col•lectiu havíem d’oferir i assegurar un servei dintre de les millors condicions i màxima tranquil•litat.
Alguns centres, ja el mateix divendres comunicaren a les famílies que era aconsellable no dur els infants a les escoles. Al llarg del matí hi hagué famílies que recolliren els seus fills i filles una vegada aquests havien rebut les primeres explicacions, d’altres tan bon punt havien recollit el material que poguessin necessitar per fer front els 15 dies i la resta romangueren fins a la sortida normal de cada divendres.
L’ambient al llarg del matí per part dels alumnes fou tranquil. Feien broma, escoltaven les indicacions, jugaven als jocs d’aula, ballaven o cantaven. Els i les mestres anàrem seguint l’horari normal i aprofitant per donar les indicacions necessàries per llavors poder entendre què es demanaria que fessin a casa via blocs d’aula.
L’ambient entre els i les mestres era ben distint. No feien més que arribar distintes notícies de protocols a seguir, ordres i actuacions per part de distints ajuntaments, comunicats sobre el nombre de casos d’infectats, els primers vídeos sobre les cues als supermercats, … i allà estàvem nosaltres sense saber què creure però sobretot duent el neguit per dintre, per tal que l’alumnat continués aliè a tot això, fins que no hi hagués res en clar. Per què cridar al nerviosisme gratuït? De fet, anaven arribant propostes de nous projectes a dur a terme durant el 3r trimestre i es compartia amb ells com a senyal de normalitat.
Abans d’acabar la jornada se’ns comunica que no hem d’anar el dilluns a fer feina; Però tot canvià 5 minuts abans de sortir per les portes. Noves ordres, dilluns tothom a fer feina. I els nostres fills? Era la pregunta que es feien. Els podem dur?
El diumenge, després de la compareixença del President del Govern Pedro Sánchez, les ordres canviaren. Ningú no pot sortir de casa. Confinament Declarat! Automàticament rebem un missatge del nostre director i ens comunica que NO hem d’anar a l’escola; però que hem d’estar localitzables perquè ens esperen unes setmanes de coordinació i treball telemàtic.
Avui dilluns, només l’equip directiu havia de ser al centre. Aquest es podia organitzar per torns. Les escoles han d’atendre telefònicament a porta tancada. Per aquest motiu s’han facilitat 2 telèfons de contacte i el correu electrònic de tot el grup docent de l’escola. A les nou del matí, tots i totes estàvem preparats per escoltar les noves indicacions:
– Creació d’un grup de missatgeria per cicles.
– Elaboració de les tasques a realitzar per tal que el dimarts estigui tot organitzat.
S’aprofitaran aquests 15 dies per posar les notes al GESTIB; així com emplenar documentació vària que ha d’estar adientment redactada abans de fer les sessions d’avaluació (reunions on els docents parlam de com ha anat el trimestre). No es descarta que les sessions d’avaluació s’hagin de fer via videoconferència.
Al nostre centre, des de fa més de 5 anys estam avesats a realitzar molta feina burocràtica ja des de casa via Google drive; Així com el nostre alumnat també hi ha fet feina (2n i 3r cicle d’Educació Primària). Les noves tecnologies són emprades en el nostre dia a dia; bé per recerca d’informació, comunicació entre els i les mestres o bé entrega de treballs. L’ús de les tabletes, visita a distintes pàgines web, feina amb el Google classroom entre d’altres facilitaran moltíssim l’autonomia del nostre alumnat.
Així doncs… què implica per a nosaltres aquesta situació? Sobretot preparació i recerca d’activitats que es puguin realitzar a casa d’una forma autònoma; sense haver de necessitar l’ajuda d’un adult constantment. S’ha aprofitat per donar llibres de lectura (la previsió de nombre d’hores davant pantalles és elevada); així com facilitar algunes aplicacions mòbils per alleujar la tasca. S’ha ajuntat aquesta situació amb el final de trimestre, moment en el que els/les mestres, professors/professores burocràtic-ament més feina tenim; però es realitzarà dintre dels marges establerts sens dubte. Tot apunta que els primers dies puguin ser els més tensos a nivell organitzatiu; però que una vegada dintre d’aquesta nova roda, tot entri dins una mena de tranquil•litat.
En aquests moments tots els sectors professionals estam fent feina conjuntament perquè el dia a dia segueixi amb certa normalitat, donades les característiques del confinament; així que només cal demanar paciència i respecte per a totes les decisions que es puguin prendre. Del més segur que es fan amb la millor intenció que hi pugui haver; tot i haver perjudicats inevitablement. A la vegada que aprofitar per donar les gràcies a totes aquelles persones que posen un toc d’humor i positivisme a tot això. Realment és molt necessari i ajuda a seguir endavant!
