“Necessitam un canvi radical del model econòmic, i ningú s’atreveix a xerrar-ne”

Els reptes a les Illes són molts i molt complicats: l’accés a un habitage digne, la lluita contra el canvi climàtic, la diversificació del model econòmic i laboral… De tot això i molt més en xerram amb la portaveu del GOB, Marga Ramis, qui, amb una mescla d’indignació i esperança, repassa el present i el futur de les Illes posant el focus en tres assumptes clau: la defensa del territori, la lluita per un arxipèlag més verd i sostenible i la necessitat d’anar cap a un nou model econòmic.

• Ha passat un any de la nostra darrera trobada. A principi de l’any passat ens vares dir que el 2025 era un any de reflexió per al GOB. Com ha anat aquest any?
• Pens que ha estat un any profitós. S’ha incorporat gent nova a l’organització, cadascú amb la seva visió però amb el mateix objectiu comú. Vivim en un món on tot va molt accelerat, pareix que sempre arribam tard, i això dificulta molt agafar distància i prendre’s un temps per saber on volem enfocar la nostra energia. Després d’un 2025 on la defensa del territori ha estat la nostra tasca principal, tot indica que aquest 2026, aquest repte tornarà a ser clau.
• Per tant, aquesta transversalitat en les lluites del GOB ha anat a més…
• Sí, per suposat, tots tenim clar que aquesta és la via. Patim un sistema que afecta la vida en comú en molts d’àmbits: habitatge, medi ambient, treball… Som conscients d’això, i tenim molt clar que hem d’establir relacions fortes amb sindicats i altres organitzacions similars, i no tan similars, a la nostra. En aquest sentit, estic molt satisfeta.
• Recentment vares dir que les protestes no tenen per què traduir-se sempre en mobilitzacions. De quines altres maneres es pot protestar?
• És una bona pregunta, però el problema és que noltros mateixos encara no tenim clara la resposta. És evident que les mobilitzacions ajuden a canalitzar un malestar, i a més, quan s’organitzen en plena temporada turística, com ha passat darrerament, això també genera una forta incomoditat i un gran nivell de consciència del problema que ens envolta. Tot i així, ens adonam que, malgrat aquestes mobilitzacions, el Govern manté la mateixa pressió sobre el territori, sobre els ciutadans, i sobre drets tan bàsics com l’habitatge, l’aigua o els serveis públics. Tot això ens fa pensar que necessitam un canvi radical del model econòmic, i ningú s’atreveix a xerrar-ne. Per tant, toca també repensar la manera de fer renou i destacar que necessitam solucions per combatre aquests problemes, més enllà de les protestes que habitualment organitzam.
• Segons el GOB, el 2026 serà “l’any de la confirmació de les polítiques urbanístiques més perverses”. Què ha duit al GOB a fer una declaració tan contundent?
• Noltros simplement ens atenim a tots els canvis normatius mitjançant decrets llei que ha tret endavant el Govern des de l’inici de la legislatura. Xerram de decrets llei que el Govern qualifica d’”urgents”, i que no es troben ni justificats. Això es veu especialment en temes de territori. El Govern, amb l’excusa de la manca d’habitatge, ha impulsat una sèrie de mesures inacceptables. La Llei de Ports, la Llei Agrària…, totes aquestes normatives tenen el mateix patró.
• Quin és aquest patró?
• En primer lloc, habilitar una sèrie d’espais només per a usos turístics i urbanístics, i no tenir en compte el compliment dels paràmetres d’aquests espais. Després, possibilitar encara més espais nous de creixement, i per acabar, la mercantilització tant del litoral com del camp de les nostres Illes. Per altra banda, vull destacar que noltros no només pensam que el 2026 serà l’any de la confirmació d’aquestes polítiques per allò que ja s’ha fet, sinó també per allò que es farà. El Govern ja ha dit que té previst tocar la Llei d’Espais Naturals i d’altres similars. Per tant, com pots veure, el Govern de Prohens no té complexes a l’hora de debilitar el nostre territori. Per aquest motiu, com t’he dit abans, aquest 2026 el GOB posarà gran part de la seva energia en defensar el territori de les Illes Balears.
• Un exemple de tot això el tenim a prop de Manacor, concretament a Portocolom. Recentment, el GOB ha presentat una denúncia a un restaurant d’aquesta zona per invasió del domini public. Ens pots explicar aquest cas?
• Tot això ve d’una investigació que va fer el GOB respecte d’aquest restaurant, ja que vàrem descobrir que no tenia concessió ni autorització de cap tipus, i xerram a més d’un restaurant que es troba en domini públic. Per tant, és una il·legalitat clara. La batlessa de Felanitx defensava aquesta situació destacant que era una propietat privada, però això no et lleva de complir amb les teves obligacions legals. El pitjor de tot és que el cas del restaurant de Portocolom és només un d’entre molts altres. En el GOB treballam en molts casos similars a aquest.
• Ara fa un mes, el Govern va impulsar el trasllat de residus d’Eivissa i Formentera a Mallorca, una decisió que no ha agradat gens al GOB. Per què considerau tan greu aquesta actuació?
• Per posar abans una mica de context, hem d’aclarir que Eivissa no té una planificació sectorial de residus, només llença els residus a l’abocador i res més. El problema és que aquest abocador té un límit, tothom ho sap, però en lloc de fer una política de gestió de residus, el Govern ha optat per una solució que és dolenta a tots els nivells. Ja fa anys que se cerca la manera d’incrementar la incineració de residus a Son Reus per treure més doblers, ja que a TIRME només li interessa cremar. Per tant, el Govern ha optat per traslladar tots aquests residus d’Eivissa i Formentera a Mallorca, amb tota la despesa que comporta en aigua o el propi transport dels residus. En definitiva, xerram d’una falsa política de residus totalment irracional. En lloc d’apostar per una infraestructura pròpia a Eivissa, duim el problema cap a Mallorca.
• Crida l’atenció un conflicte com aquest, quan ja fa molt temps que hi ha aquesta consciència ciutadana amb la correcta gestió dels residus…
• Totalment. De fet, noltros vàrem dir al Govern que amb els doblers del trasllat de residus es podia construir una infraestructura en condicions a Eivissa, al mateix temps que es faria una gestió de residus prioritzant la reducció i la recollida selectiva. El Govern no va tenir en compte la nostra opinió, tot el contrari, ja que han habilitat per llei aquesta iniciativa. Mentrestant, l’increment de la incineració continua, i això té efectes negatius en les persones que viuen a prop de la incineradora. De fet, en un estudi recent, la universitat Carlos III va destacar que la incidència del càncer i altres problemes respiratoris augmentava en aquelles persones que viuen a prop d’una incineradora, i posava d’exemple la incineradora de Son Reus, entre d’altres.
• En quin punt es troba ara la Mesa de Sostenibilitat?
• Noltros vàrem sortir de la Mesa de Sostenibilitat l’any 2024, quan el Govern va aprovar una sèrie de decrets llei que anaven totalment en contra de la sostenibilitat de les Illes, així que no sé en quin punt es troba avui dia.
• Per tant, imagin que la comunicació entre el Govern i el GOB és gairebé inexistent…
• Sí, malauradament és així. Fa un any que demanam una reunió amb la presidenta Prohens. Després de l’estiu vàrem tornar a insistir, i res, seguim en llista d’espera. En tota la legislatura només hem tengut una reunió amb la presidenta, i va ser l’any 2023, a l’inici de la legislatura. Noltros ja no insistim gaire, perquè és perdre el temps per aconseguir poc o res. Tot i així, amb el departament d’Energia sí tenim una bona interlocució. Ja ens hem reunit diverses vegades aquesta legislatura, i la relació és molt bona entre les dues parts.
• Vols afegir res més?
• Voldria destacar un projecte que vàrem presentar el novembre passat, en el què hi hem estat treballant els darrers dos anys. Es tracta d’una iniciativa que demostra com les Illes poden viure més enllà del turisme, i a més, treballant menys i vivint millor. Ja hem presentat aquest informe al Parlament, i enguany el volem mostrar a diferents sectors: Comissions Obreres, Pimem, la CAEB… Per suposat, també als partits d’esquerra. Tenim clar que necessitam discutir-ho. Hem de ser conscients que hi ha una solució, que podem imaginar aquest nou escenari perquè aquest nou escenari és possible, i aquest informe ho demostra molt bé.