Ha acabat el curs i és temps de fer balanç. Una vegada més, mestres d’infantil i primària i professorat de secundària acaben ben cansats. La satisfacció de veure créixer el seu alumnat, no físicament, sinó en coneixements i maduresa, supera de molt els punts negres del sistema educatiu que pateixen diàriament. La tasca dels educadors necessita ser reivindicada per tots, i valorada per la societat de manera justa. Amb unes condicions que disten molt de ser les adequades, fan miracles per dur endavant la seva feina. La societat posa en les seves mans el més important que tenen, els seus fills, però, així i tot, encara hi ha qui no els valora com toca.
És habitual i terrorífica la imatge d’aquella mare o aquell pare que es presenta a l’escola o l’institut per queixar-se que al seu fill l’han suspès i mereix aprovar, com si d’allò que s’ha d’aprendre a les escoles aquestes persones en sabessin més que els seus educadors. Això que era impensable fa uns anys, avui és el pa de cada dia. Un publicista espavilat ho ha agafat i n’ha fet un lema: “Tú tienes DIGI, verdad?”, volent dir que avui tothom ho pot saber tot, sense haver d’estudiar, senzillament contractant la seva connexió per fibra. L’antic mite de la ciència infusa, refós.
Però tornem al tema. L’educació a Espanya en general i a les Balears en particular ho està passant malament, encara que els docents estan fent tots els esforços possibles per fer surar la barca. Els resultats de les proves de competències matemàtiques i lingüístiques són dels darrers d’Espanya, que a la vegada està a la coa d’Europa, l’abandonament escolar és massa elevat, la conflictivitat a les aules va en augment, els casos d’assetjament escolar són habituals…
Aquestes són les conseqüències, però quines són les causes d’aquesta situació? Fa uns dies se n’apuntà una a les notícies de la televisió pública: Balears és la comunitat autònoma amb el percentatge d’alumnat estranger més elevat d’Espanya, un 17,6%. I això què vol dir? Idò que tot aquest alumnat s’ha d’integrar, d’entrada ha d’aprendre l’idioma i els hàbits d’estudi de la nostra societat. Sense això no poden rendir acadèmicament, ni tan sols tenir interès d’entrar al sistema educatiu. I això tan bo de dir, és realment difícil de fer, sobretot quan el seu entorn no ajuda. Hi ha altres causes, ben segur, però aquesta és una que comporta preocupació.
De contenidors
Que Manacor està realment brut ja no és una notícia. La ciutat del moble ho és ara, no per tenir nombrosos tallers de fusteria dedicats a la fabricació i empreses dedicades a la venda, sinó per trobar-s’hi mobles vells i espenyats tirats pels carrers tots els dies, a totes hores i gairebé pertot. D’on punyetes surten tants de mobles? Que no sap la gent que hi ha un Punt Verd? Que no tenen vergonya d’embrutar el poble d’aquesta manera? I què és, que no tenim inspectors de medi ambient o agents de policia per vetlar que això no passi i fer receptes salades?
Estic seguríssim que si algú té la idea de comentar-ho als regidors de l’equip de govern, aquests posaran mil excuses, segur que totes ben raonades i argumentades. Però els fets són els que són, i per moltes voltes que donin, Manacor no havia estat mai tan ple de mobles tirats pels carrers. I dic mobles per no dir fins i tot escusats. Si no es té la capacitat de donar solucions, potser no s’hauria de governar i la ciutadania ho hauria de tenir ben present, que aquest és un problema més al què tampoc poden donar solució. I ja comencen a ser massa temes impossibles de solucionar per aquest govern.
Idò resulta que ara l’argument de l’equip de govern municipal és, que allà on hi ha contenidors, la gent ho utilitza com a punt d’abocament de trastos vells. I, per tant, en lloc de conscienciar i sancionar, el que dedueixen ells és que s’han d’eliminar completament els contenidors. En una lògica completament absurda, ara la culpa és d’haver-hi contenidors, no dels ciutadans incívics. Amb la mateixa regla de tres, ens podrien prohibir els cotxes, perquè causen accidents… ai, perdó, que això ja ho estan fent des que s’inventaren la ZPR.
