La presentació dels dos llibres de cine d’Antoni Ferrer, darrer acte de Sin Còmics
La presentació dels dos llibres sobre cine d’Antoni Ferrer Vallespir va tenir un gust agredolç, com bé va assenyalar el conductor de l’esdeveniment, Jaume Bordoy. Aquesta era una cita de qualitat, amb ponents de categoria que xerraven de temes molt interessants. Però també tenia un aroma melancòlic, ja que tots els assistents eren conscients que aquesta presentació era la darrera que acollia Sin Còmics, després de més de dues dècades d’activitat.
Amb la sala ben plena només començar, aquest va ser el primer tema de debat en la presentació dels dos llibres d’Antoni Ferrer Vallespir, “España 1977-1983: Breves apuntes del cine clasificado S (o casi)” i “Los templarios ciegos de Amando de Ossorio”, que repassen, respectivament, el cinema eròtic o violent que fou classificat S a l’Espanya dels anys setanta i principis dels vuitanta, i a un dels personatges més icònics del fantaterror espanyol de la primera meitat dels seixanta.
El futur incert de les llibreries
“Resulta especialment trist que en un municipi amb tants d’escriptors com Manacor es tanquin llibreries. La realitat és que el paper desapareix, que el preu dels còmics no és tan assequible com fa un temps, i això passa aquí i passa a la resta del món. Vivim en un món on, paradoxalment, hi ha més escriptors que lectors”, va assenyalar Jaume Bordoy, conegut com James J. Wilson, cineasta manacorí assentat a Catalunya des de fa uns anys, on hi organitza el festival de cinema fantàstic i de terror Overlook. Bordoy compartia taula amb el propietari de Sin Còmics, Pep Boix, el director de Jostissi de Carreró, Sebastià Rubí, el cineasta Ricard Reguant, que va intervenir en més de quaranta pel.lícules S i en va dirigir dues, i l’autor dels dos llibres, Antoni Ferrer.
Després d’aquesta reflexió sobre el present i el futur de les llibreries, Antoni Ferrer va posar en valor el treball de l’artista convidat a la presentació, Ricard Reguant. “Xerram d’un home que ha fet de tot. Va ser director, guionista, actor, productor… A més, la meitat del meu llibre sobre cinema S és una àmplia entrevista a Ricard, motiu més que suficient perquè estigués avui amb noltros. Per altra banda, també vull destacar l’honestedat i la valentia de Ricard per no tenir complexes a l’hora de xerrar d’aquells anys en què tot allò políticament correcte no era la principal prioritat de la societat d’aquell temps”, va dir l’escriptor manacorí, que abans de donar pas a Reguant, va donar tres pinzellades claus per entendre com era la societat espanyola (i el seu cinema) quan va morir el dictador Franco. Una societat que patia les conseqüències de la censura franquista, i que a l’hora de passar a ser una democràcia, es va veure obligada a prendre una sèrie de decisions vinculades a aquesta censura.
El naixement del cinema S
“En aquell temps governava Suárez. Ell sabia que la censura s’havia d’acabar, però tampoc es podia passar d’un extrem a l’altre, això era un canvi massa radical. Per aquest motiu va apostar per la denominació de cinema S, una denominació que només existia a Espanya, i que es relacionava amb totes aquelles pel·lícules amb escenes fortes de sexe o violència. En poc més de cinc anys, es varen fer, oficialment, 424 pel·lícules de cinema S a Espanya. Tot i així, segur que varen ser més. L’any 1983, amb l’arribada del PSOE al Govern estatal, aquest qualificatiu de cinema S va desaparèixer i la taquilla ho va notar molt”, va destacar Antoni Ferrer.
Tot seguit, l’altre gran protagonista de la presentació, Ricard Reguant, va prendre la paraula. Reguant, conegut artísticament amb el pseudònim Richard Vogue, va explicar com varen ser els seus inicis en una indústria tan desconeguda com incipient a l’Espanya dels anys setanta. A partir d’aquí, gràcies a les anècdotes de Reguant, les rialles a Sin Còmics varen deixar de ser ocasionals per passar a ser permanents. Des d’anuncis per trobar homes per actuar a pel·lícules S fins a rodatges infernals plens d’embolics, tot era motiu per riure i passar una bona estona.
Tot i que aquesta doble presentació es va allargar més d’una hora, es respirava que aquest comiat a Sin Còmics podria haver durat tota la nit. Sense cap dubte, va ser un adeu ideal per a aquest establiment, amb una vetllada tan interessant com divertida.
